divendres, 26 de juny del 2009

Mmmmmhhh

Un altre dia per recordar el menjar: avui és el dia nacional del pudding de xocolata. També és el dia del perdó, dels esteticistes, el dia de les Nacions Unides contra l'abús i el tràfic il·legal de drogues, i el dia de les Nacions Unides en suport de les víctimes de tortura.

Quan he vist que avui era el dia dels esteticistes, he recordat un cartell que vaig veure en una perruqueria. Ja veureu fins a quins extrems arriba parlar spanglish. La majoria de dones van un cop per setmana a algun saló de bellesa a arreglar-se les mans i els peus. La majoria de les perruqueries ofereixen aquest servei. Jo, ben anticuada, m'arreglo soleta.

Tota la vida, d'això n'he dit manicura i pedicura. Aquí van agafar les paraules franceses: manicure i pedicure. Ara, en molts llocs ofereixen maniquiurs i pediquiurs. Uix, quin mal d'ulls! Per què no fan servir les paraules normals en lloc d'aquest crim lingüístic? És tan horrorós...