diumenge, 30 de novembre de 2008

Feliç aniversari

Avui fa un any que ens vam casar. El temps ha passat molt de pressa, però miro aquest blog i m'adono de tots els canvis i novetats que hem vist en 366 dies. Hem tingut sort, perquè aquesta vegada el nostre aniversari ha estat just després d'acció de gràcies, així que hem tingut 4 dies per nosaltres. No hem fet res especial, però el simple fet d'estar junts a la nostra caseta amb jardí, amb el taronger i un espai pel Coco, fa que valgui la pena.
Als que llegiu aquestes línies, gràcies per compartir un any sencer amb nosaltres.

dissabte, 29 de novembre de 2008

Black Black Friday

El dia després d'acció de gràcies es coneix com a Black Friday. Imagineu-vos la bogeria del primer dia de rebaixes, amb la mateixa senyora sent la primera en entrar al Corte Inglés any rere any i sortint a la tele, però en americà. El Black Friday és el dia de més volum de negoci per a la majoria de botigues. Els descomptes poden arribar fins al 70%, i la gent dorm al ras (de debò) per ser els primers en arribar. Ja us en podeu riure de com estan les botigues al Passeig de Gràcia la setmana abans de Nadal, això és pitjor.
Dijous al vespres, si es passa pels centres comercials, es veu com la gent comença a arribar i a muntar-se les tendes de campanya. De matinada, algun treballador anirà passant per la cua i donarà números. Ho fan per a no sobrepassar la capacitat màxima del negoci, i quan obren les portes la gent entra per número.
Aquesta és la teoria. Ahir a Nova York no els va funcionar del tot. En un WalMart la gent va entrar de tal manera que literalment van esclafar un dels treballadors. Seguien comprant mentre els paramèdics intentaven reanimar-lo. No entenc com es pot arribar a aquests extrems. Us ho dic de debò. No se m'acudiria mai passar una nit al ras per ser la primera en comprar un producte. I encara em sembla més increïble que comprar passi per sobre d'una vida humana, que continuessin comprant mentre aquella persona estava estesa a terra.
I per a què quedi clar, no sóc pas cap santa. Ben entrat el vespre, ens en vam anar cap al centre de L.A. Fa molt de temps que volia comprar-me una bicicleta, i el cap de setmana passat se'ns va complicar i no ho vam fer. La veritat és que el John i jo intentem evitar les gentades, ens fan sentir incòmodes, i per això ens en vam anar tan lluny (és molt fàcil saber on anirà a comprar al gent i evitar-los).
Sorprenentment, érem els únics clients, vam tenir tots els treballadors per a nosaltres i vam poder mirar amb calma. I ens vam adonar que havíem escollit un bon dia quan a l'hora de pagar ens van dir els descomptes que aplicarien. Però arribar als extrems que us explicava em sembla impossible.
Algú creu que aquest esperit de consumisme se'ns esvairà algun dia?

Acció de gràcies

Abans d'ahir vam celebrar el dia d'acció de gràcies. Habitualment és una festa de reunió familiar, i és habitual que la gent viatgi d'un extrem a l'altre del país per passar un parell de dies amb la família. Nosaltres només som dos, però vam aconseguir una fita històrica: 5 persones en una mateixa casa, i només dues es podien considerar legalment família!
Un matrimoni, i tres singles. Ja us ho dic, molt poc habitual per una festa així. I per seguir creant tendències, no vam cuinar indiot ni pastís de carabassa. Però vam disfrutar molt, sembla ser que repetirem esquema l'any vinent.
L'ambient em va fer pensar molt en els nostres Nadals: reunió familiar i moooooooolt menjar. Tenim menjar per dies! I això que vam anar amb compte, però és que la veïna sí que va cuinar indiot i ens en va dur, perquè en tenia massa :)
Això sí que és com a les pel·lícules: els veïns van passant per presentar-se i per donar la benvinguda al barri, i la veritat és que em fa sentir prou bé. Abans de traslladar-nos a aquesta casa, vivíem en un apartament, però am prou feines hi havia comunicació amb els veïns. Fins i tot un parell es van espantar perquè els vaig parlar a l'ascensor!
Ara no, ara els veïns ens porten indiot i pastís de carabassa, i canviem les nostres taronges per les seves llimones, i s'acosten per veure si les flors m'han trasplantat bé. Sí que hi ha motius per celebrar acció de gràcies, oi?

dimecres, 26 de novembre de 2008

Cats and dogs

No, el Coco encara no és aquí. Heu sentit mai allò de "It's raining cats and dogs"? Doncs encara que sembli mentida és el que va passar ahir a la tarda i durant tota la nit: ha estat plovent a bots i barrals. Fa molt de temps que no veia ploure d'aquesta manera, i ho enyorava. Que bé que olora la terra humida :)
Aquí a Califòrnia la pluja destaca per ser escassa i per limitar-se a unes poques setmanes a l'any. De novembre a febrer, amb una mica de sort, de tant en tant cauen quatre gotes, però res, roïna. I ahir no! Estava tota emocionada perquè fins i tot se'ns van fer bassals al jardí :)
Ara trobo a faltar el fred. Avui a Sant Vicenç la temperatura al matí era de -4. No hauria dit mai que ho enyoraria, però sí, tinc ganes de dur un bon abric i tenir el nas vermell, de veure'm l'alè. Esperem que no hagi d'esperar massa...

dijous, 20 de novembre de 2008

Les primeres fotos del Rocky

Apa, apa, que ens hem emocionat amb l'esquirol :)










I com totes les estrelles, sap quedar bé davant la càmera:


video

Rocky Balboa, el nostre veí

Us presento el nostre veí més proper: el Rocky Balboa. Ja l'hem batejat així, perquè quan ens enganxa una taronja la protegeix com l'esquirol d' Ice Age. Però sembla que estigui preparat per un combat de boxa. D'aquí el nom. Aquesta és la primera foto que li vam poder fer. És una mica borrosa, però és que la vaig fer a través de la mosquitera per no espantar-lo :)


Cada matí surto al jardí a agafar taronges per a nosaltres i em dedico també a agafar de terra les que aquest bandarra ja s'ha apropiat. Algunes les deixa a mitges i d'altres senzillament són massa grans i li cauen. Li deixo a l'altre arbre, perquè és on sol dormir i té un espai fantàstic que fa servir de menjador.

Al principi, quan sortia al pati, s'espantava i se n'anava disparat. Habitualment, això volia dir que deixava anar la taronja que tingués a les mans, i ho feia amb tanta punteria que em queien al cap. Després de sentir-me tantes vegades dient-li que la violència no és el camí, s'ha anat acostumant a tenir-me més o menys a la vora.

Si surto al jardí, mira i observa amb atenció, però no se'n va tan ràpid com abans. Sap que li deixaré taronges al seu lloc preferit, i per fi ahir el vaig poder gravar en plena acció.

video

diumenge, 16 de novembre de 2008

Altre cop en estat d'emergència

Segueixen bufant els vents de Santa Anna, així que sí, tornem a estar amb incendis i en estat d'emergència. No ens queden tan a la vora com els de fa aproximadament un mes, però hi ha més fum i se'n parla més del que és habitual perquè l'Oprah Winfrey i el Michael Douglas viuen a Santa Barbara i Montecito. Això queda al nord-est d'on som nosaltres, i calculen que està controlat en un 40%.
Però és que no és l'únic incendi. N'hi ha un altre entre nosaltres i Riverside. Això ens queda al nord-oest, i és el que més notem. Entre nosaltres i aquest focus hi ha prou quilòmetres per sentir-nos segurs, però entremig hi ha l'autopista, i evidentment està en major part tallada. És d'aquí que ens arriba gairebé tot el fum. I com que molta gent viu fora del centre de L.A., el campus torna a estar tancat. Veurem com continua tot.

divendres, 14 de novembre de 2008

What the hell did Jesse Jackson say?

Catalunya Ràdio, RAC 105, el Llucià Ferrer, la iaia Antònia... Les meves emissores i locutors preferits semblen un record, però no, gràcies a Internet encara els tinc a la vora. Però els ha sortit la competència. Els dijous al vespre em moro de riure escoltant el Tim Conway passant fragments de coses que ha dit el Jesse Jackson.
Parla taaaaaan raro raro raro que fan un concurs per veure qui endevina què ha dit (o qui s'hi acosta més, perquè ningú no ho té del tot clar). A part de l'humor del programa, és un bon exercici si esteu batallant amb l'anglès i voleu sentir accents extranys. Ara, que més aviat sembla una llengua totalment nova.
Ahir vam escoltar el programa, però és que a més fins i tot vaig aconseguir entendre un parell dels seus comentaris. Això sí, els van passar com a mínim 20 vegades. El consol? Que fins i tot els americans necessiten aquestes 20 vegades :)
Per si us ho voleu entretenir, us envio un link


http://conwayandwhitman.com/bits_jessejackson

dimecres, 12 de novembre de 2008

Pintant, rascant, comprant...

Totes aquestes coses tan inoblidables que fem quan ens traslladem: tenir el pitjor mal d'esquena en anys perquè hem traslladat mobles, hem comprat, i pintat, i pensat, i mogut, i remogut... Val la pena, però. Ja comencem a veure les parets de totes les habitacions, i el número de caixes ha disminuït dràsticament. Tot i que ens queda molt per fer, i que anirem poc a poc arreglant petits detalls, ja comença a tenir cara i ulls.
Però tanta feina vol dir que no actualitzo el blog, que no escric tantes cartes, que no surto a caminar tant com sortia, que no llegeixo, que no veig els nous amics tan sovint... Però ja ho celebrarem, ja. Aviam quan puc fer unes fotos decents de les quals no m'hagi d'avergonyir :)
La idea és esperar una mica més i fer una mena de portes obertes, que vingui tothom que vulgui (ja ho sabeu, us hi podeu apuntar). Esperem tenir-ho tot més o menys ordenat i amb una aparença més que decent, perquè la veritat és que ara cada cop s'assembla més a un projecte de casa.
Suposo que si tinguéssim més temps la cosa aniria molt més ràpid. Però el John continua amb les classes i per molt que jo faci, moure segons quins mobles sola és missió impossible. Suposo que aquesta és la cara positiva de tant moviment: no em caldrà gimnàs en una temporada beeeeeen llarga.
Com que sembla que tots estem més que contents amb la victòria d'Obama, no us en comento res. Només que espero que tingui un mandat plàcid. Encara no l'han investit president i ja comenen a aparèixer pintades racistes :(
En el moment que enganxi alguna notícia important, la corresponsal tornarà a atacar :)

dimecres, 5 de novembre de 2008

Manifestació per la proposta 8

Ja sabeu que sí, que Obama és el nou president. Em penso que en general els europeus ens n'alegrem encara més que els americans, però he de dir que la sensació d'eufòria i d'esperança es nota, i molt.
També us vaig parlar d'un parell de propostes. S'ha aprovat la número 2 (millors condicions per als animals en granges) i s'ha rebutjat la número 8. Què vol dir? Bàsicament que es rebutja el matrimoni entre persones del mateix sexe. La qüestió és que ja s'han celebrat molts matrimonis homosexuals. Què els passarà? Els divorciaran?
Per protestar contra el resultat s'ha celebrat una manifestació a West Hollywood contra el que es considera una violació dels drets civils de les persones. En aquests mateixos moments, a la televisió, veiem imatges en directe i la repetició de moments més que tensos entre policia i manifestants. La polèmica està servida, i em temo que en sentirem a parlar una temporada.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Obama

Sembla ser que sí: Barack Obama és el nou president dels Estats Units. Tot i que encara no és segur al 100%, que ja es comenti d'aquesta manera significa que els resultats són força clars i que no s'esperen sorpreses d'última hora. No crec pas que el recompte final o que el vot estatal canviï el que ja sembla un fet consumat.
Es deixen enrere 8 anys de govern republicà (que molts han criticat obertament) i comença una nova etapa demòcrata (que molts han criticat obertament). Demà a les 4 de la matinada ja començaran els programes especials analitzant els resultats de les eleccions, i potser us podré explicar alguna coseta més, no només del president si no també de les propostes que s'havien de votar.

Proposition 2

Una altra de les propostes que es voten avui: les condicions dels animals en les granges. Bàsicament ens vénen a dir que ens mengarem els pollastres o les vedelles igual que fins ara, però que mentre siguin a la granja haurien de viure en condicions millors que les actuals.
Res de gàbies minúscules per milers de pollastres que no es poden ni moure. La veritat és que feia fresa veure'n les fotografies, pobres bèsties. Es transforma fins i tot en un tema de sanitat i higiene. Si els animals viuen en condicions tan deplorables, s'acumulen els excrements, no sabem si estan malalts, de veritat ens volem arriscar a menjar-nos-els?
Després dels ensurts amb la salmonel·la, sembla ser una de les propostes que més ha impactat . Sobre la resta, poca cosa us en puc dir perquè no se n'ha parlat massa. Hi ha força propostes per votar i, oh sorpresa, més de dos candidats a la presidència.
Tot sembla una mica esbiaixat. Es parla bàsicament de dos candidats i dues propostes, però si veiessiu el llibret que va arribar amb totes les coses que s'han de votar, el que significa cada vot i on s'ha de marcar, fa por.
Sí, sí, envien instruccions per explicar com votar. No és un sistema tan senzill com el nostre. Per això sempre hi ha una mica de sospita sobre el recompte de vots. A més, amb tantes hores de diferència, els resultats es comencen a veure abans que hagin tancat les urnes de tot el país. Per si no n'hi hagués prou, en molts estats es permet anar a votar abans del dia assenyalat en llocs específics. I a més, no sempre el vot popular escull el nou president. En dues ocasions ja han estat els vots dels estats i dels delegats els que han escollit president, canviant els resultats de l'opinió del poble.
Estrany, oi? Ara ja veieu perquè sóc del tot incapaç de comprendre correctament i explicar com funciona el sistema electoral als Estats Units.

Proposition 8

Com us deia fa una estona, avui s'escull nou president i es voten altres projectes de llei. El més polèmic és la proposta número 8. Fa uns mesos, els matrimonis homosexuals es van declarar legals a Califòrnia. Ara s'inclou la proposta a les eleccions per dir sí o no a les unions homosexuals.
El bombardeig d'anuncis a favor i en contra ha estat esgotador. Moltes cases han penjat pancartes exposant la seva opinió, d'altres les han clavat al jardí, també n'hem vist en cotxes i per internet molta gent ha inclòs la seva opinió en perfils de Facebook o MySpace.
Un dels arguments en contra és que als nens se'ls ensenyaria a les escoles que un home es pot casar amb un home i una dona amb una dona. Que em perdonin, però penso que això ho haurien d'explicar els pares, no els professors. El sindicat de professors ha fet el seu propi anunci afirmant que segons els estatuts de la secretaria d'educació de Califòrnia ells no tenen res a veure amb aquest tema i que no toquen la qüestió en les seves classes.
D'altres han utilitzat la Bíblia (un referent més que habitual als Estats Units). El problema, des del meu punt de vista, és que ells mateixos es contradiuen i ni tan sols se n'adonen. Una de les primeres entrades de la constitució dels Estats Units estableix la divisió entre Església i Estat. Ara, per aprovar una llei que permeti el matrimoni civil (no eclesiàstic) entre dues persones, es busquen arguments en la Bíblia.
Penso que és totalment contradictori que trenquin una de les seves pròpies lleis per aprovar-ne una altra (o no). A més, San Francisco és una de les ciutats amb una comunitat gai més oberta i activa, i molts californians es vanten de ser oberts i tolerants. Ningú no ho diria, veient els anuncis i l'acarnissament que s'ha produit amb aquest tema.
El governador (sí, l'Arnie Schwarzenegger), la senadora Dianne Feinstein i d'altres figures públiques han aparegut en altres anuncis dient que no importava quina opinió es tenia sobre el matrimoni: no permetre els matrimonis homosexuals representaria una discriminació que no s'hauria de permetre.
També han aparegut gravacions de pares amb fill@s homosexuals. Deien: "Els estimem igual i els tractem igual. Per què la llei els tracta diferent?". D'altres ensenyaven fotografies a d'altres persones i comentaven: "És la meva neboda i la seva parella". Quan l'altra persona deixava la foto amb cara de fàstic i deia que no sabia què pensar, la resposta era: "Està bé que no sàpigues què pensar, però de veritat aprovaries que es reduissin els drets d'altres persones?".
Sonen més tolerants, i espero que la cosa no s'escalfi més. Veurem quins són els resultats.

Election day

Per fi! Avui toca votar. McCain o Obama? Obama o McCain? Ja veurem quin és el resultat i quant triguem a saber-ho. Recordeu l'embolic que hi va haver per comptar vots a Florida en les eleccions Bush-Kerry? Esperem que no torni a passar.
Les últimes enquestes donaven uns puntets d'avantatge a l'Obama, i des de primera hora les televisions fan un seguiment més que exhastiu del procés. Penseu que d'una costa a l'altra hi ha 3 hores de diferència, i si sumem les 3 hores de diferència al matí i les 3 de diferència al vespre, passarem totes les hores en què és possible votar i 6 hores addicionals amb càmeres davant les seus electorals.
I després faran el seguiment del recompte de vots. Aquesta és la part que m'interessa. També us he de dir que són unes eleccions força controvertides perquè a part de votar president, es voten diferents proposicions, i com a mínim un parell són ben polèmiques.
D'aquí una estoneta us en comento un parell.

dilluns, 3 de novembre de 2008

Halloween

Sí, ja sé que han passat uns dies, però la jungla de les caixes de cartró no ens deixa respirar. La veritat és que no sé per què se celebra Halloween de la manera que se celebra, però em feia il·lusió això de disfressar-me i donar caramels a la canalla.

Cap a les 6 de la tarda colles de joves i nens acompanyats pels seus pares comencen la ronda. S'han disfressat (per fer por o per fer riure) i porten una bosseta o alguna carabasseta per anar recollint caramels.

Per saber a quines portes poden trucar, només cal fixar-se en els llums. Si el llum del porxo està encès, poden trucar i segurament se'ls donaran caramels. Si els llums estan apagats, o bé no hi ha ningú, o no donen caramels, o se'ls han acabat.

Truquen i et diuen: "Trick or treat?". Tothom escull treat i els donen caramels, però més d'una vegada vam estar temptats de dir trick per veure què passava. Se suposa que en tal cas t'han de gastar alguna innocentada, però tot just acabem de comprar la casa i no volíem haver de netejar més (pensàvem que ens llançarien ous o tomàquets, però no sabem quanta imaginació tenen).

Al cap d'una estona, vam decidir sortir al porxo directament. Ens vam asseure en un parell de cadires i ens vam posar les carabasses al costat, i vam tenir força èxit. Vam repartir més de 8 quilos de gormanderies! I això que em deien que ja no hi havia massa canalla celebrant-ho, però sembla que al nostre barri es manté la tradició.

Sona malament, però en zones pobres el que els pares fan és o no celebrar Halloween, directament, o agafar el cotxe i dur els nanos a zones més tranquil·les per passar unes hores divertides. I sembla que una de les zones tranquil·les i segures és justament on vivim ara.

Vam passar 3 hores ben entretinguts, fins a les 9 del vespre. Llavors ja tothom va començar a apagar llums i els nanos van anar marxant. Cada barri o ciutat pot establir una normativa sobre l'horari en què està permès fer trick or treat, però vam decidir trencar el toc de queda i quedar-nos al porxo a disfrutar la fresqueta fins a mitjanit.

Us penjo fotos: de carabasses, del bol amb caramels que constantment vam reomplir, i de les Jack o' Lantern que vam fer. Queden molt maques, però esculpir-les és més aviat fastigós (segur que per això la canalla s'ho passa tan bé).