diumenge, 31 de maig de 2009

Today is... Macaroon Day

Sona a macarró, eh? Els macaroon són unes pastetes de coco i clares d'ou la mar de bones, i si el pastís de formatge té el seu dia, els macaroons també. Segur que n'heu vist i menjat, no en recordo el nom, però els que fa mon germà són esplèndids! Us ensenyo una foto de macaroons:




També és el dia nacional de "no al tabac".

dissabte, 30 de maig de 2009

Today is... my bucket's got a hole in it day

M'he quedat sense paraules: el dia de "tinc un forat al cubell". El nom ve d'aquesta cançó:

divendres, 29 de maig de 2009

Today is... end of middle ages day

Això sí que em sorprèn. Dintre de tot, el dia d'avui té sentit: es commemora la caiguda de Constantinoble i, per tant, el final de l'Edat Mitjana i l'inici del Renaixement. Em sorprèn perquè els Estats Units són un país jove, poc més de 200 anys d'història. No han viscut l'Edat Mitjana; no pots anar a veure un palau medieval, ni un museu de la indumentària amb teixits de fa tants anys.

Per desgràcia, moltes persones que viuen als Estats Units no tenen perspectiva històrica, no són conscients del bagatge cultural de la vella Europa. Penseu que anant a passejar pel barri gòtic de Barcelona es poden veure detalls de la història de la ciutat que cobreixen més de 2000 anys. Aquí, els elements més històrics amb prou feines en tenen 150.

Per això em fa tanta il·lusió que vulguin recordar un esdeveniment com el final de l'edat Mitjana. Només espero que més gent sigui conscient del que significa, que aprenguin que moltes altres cultures tenen una història mil·lenària. Començar pel nom i per la data d'avui és, com a mínim, un principi :)

dijous, 28 de maig de 2009

Today is... National Hamburger Day

Sí!!! Si he de pensar en el dia nacional més apropriat per als Estats Units, és sens dubte el dia nacional de l'hamburguesa. Sé que en alguns poblets petits a Wisconsin regalen una hamburguesa amb formatge per celebrar l'ocasió, però no m'imagino McDonald's, Arby's, Wendy's, In&Out, Carl's Jr o Jack in the Box fent propaganda pel mateix motiu. Sí, tots els que us he mencionat venen hamburgueses, i cadascú té la seva preferència.

Fa molt riure, perquè segons el tipus de pa que es vol o el tipus de salsa o la combinació d'hamburguesa, es va a un lloc o a un altre, i la majoria de persones se saben els menús de memòria! Sovint la gent passa pels drive-thru en sortir de treballar i fan la seva comanda, condueixen cap a casa i així ja tenen el sopar a punt. El que més em meravella és la capacitat que tenen de conduir mentre es mengen una hamburguesa. Increïble, de debò.

Suposo que per demostrar-ho, caldrien fotos, però el John no és massa amic de les fotografies,. Tot i això, us puc ben assegurar que és tot un expert a l'hora de menjar-se'n una mentre condueix. O la versió descafeïnada: tenir la beguda al posavasos del cotxe i de tant en tant fer-ne un glop. És tot un estil de vida, diria, i no només per a ell.

Alguna altra curiositat sobre les hamburgueses: aquí van arribar a través dels immigrants alemanys i el nom en si deriva de la ciutat d'Hamburg. Una proclamació oficial de l'estat de Texas ens diu que la ciutat d'Athens, a Texas, és la "Casa Original de l'Hamburguesa". I quan dic proclamació oficial de l'estat vull dir que la legislació de l'estat ho especifica.

En concret, la McDonald's Corporation (qui, si no?) ens explica la història d'un tal Fletcher Davis, propietari d'un café a Athens. A la fira mundial del 1904 a St. Louis es va dedicar a vendre carn picada en un panet als comerciants que passaven. I així va començar.

Durant la segona Guerra Mundial sembla ser que no feia molta gràcia això de gaudir tant d'un menjar amb nom alemany. Per això, en lloc d'hamburgueses, es van dir Bistec de Salisbury durant una temporada.

I des de llavors...

dimecres, 27 de maig de 2009

Today is...

Body painting arts festival day. Llarg, eh? El dia nacional del festival d'arts de pintura sobre el cos. Però estic en dubte: quan un cotxe té una bona topada i n'arreglen la carrosseria, treballen el body del cotxe. I després, evidentment, el pinten. De moment ningú no m'ha aclarit el dubte. També és el dia de la protecció solar, i que jo sàpiga ningú no sap qui el va establir o per què se celebra (suposo que perquè s'acosta l'estiu i es volen evitar cremades).

Si la diada d'avui és molt avorrida, sempre podem celebrar que aquesta és la setmana dels serveis d'emergències mèdiques. Dubto que els que hi treballen en siguin conscients.

La primera setmana del mes va ser la setmana de la infermeria, la segona va ser la de les flors silvestres, la tercera va ser la setmana nacional de la bicicleta i la policia.

Avui també he descobert com es decideix què celebrar. Els de debò, els seriosos, són actes del Congrés (imagineu la feinada que deu comportar?). Primer es contacta el congressista que toca segons la teva residència i se l'ha de convèncer perquè et faci cas. Es crea una proposta que amb una mica de sort entrarà a l'agenda del congrés abans que passin massa anys :)

La majoria, m'imagino, són els que creen empreses, grups d'interès especial, governs locals, equips esportius, etc., i l'únic que s'ha de fer és declarar-lo (això ja és més el que m'imaginava). En moltes ocasions, aquests dies especials els creen companyies de targetes digitals per omplir tots els dies de l'any. S'ha de tenir molta imaginació, oi?

Habitualment aquestes últimes que us he mencionat només se celebren una vegada, no desperten gaire curiositat, però algunes fan gràcia i es van repetint. En una ocasió, a més, algú (una persona o una empresa, això ja no us ho puc assegurar) va crear una sèrie de dies humorístics, en va obtenir els drets d'autor i després va escriure un llibre describint-los. Evidentment, es van crear per obtenir-ne un benefici, però m'estic plantejant seriosament col·laborar-hi i llegir-me el llibre :)

dimarts, 26 de maig de 2009

National Blueberry Cheesecake Day

Sí, sí, avui també és el dia nacional del pastís de formatge amb nabius (els arándanos de tota la vida). No ho volia deixar passar, em sembla tanta bogeria que aquests dies existeixin que no puc resistir la temptació de fer-los conèixer. Penseu que el John ha viscut tota la seva vida als Estats Units i no coneixia tantes curiositats, encara ens dura el riure. Molt em temo que a partir d'ara a casa hi haurà competició per veure qui descobreix la celebració més estrafolària.

Today is... Grey day

Sí, el dia gris. Curiós, eh? No n'havia sentit a parlar mai, i m'ha agafat ben per sorpresa. Investigant, investigant, he descobert que algunes pàgines web presenten tots els seus continguts en gris i sense fotografies per celebrar el dia gris. M'expliquen que ho fan "en solidaritat amb altres persones que lluiten per proporcionar continguts originals a la web". No us en passo els links, perquè ja m'avisen que a partir de mitjanit els continguts tornaran a la normalitat. Algú me'n pot informar? M'ha picat la curiositat, això del dia gris...

Però espereu, espereu, que avui és un dia complicat: també és el Senior Health & Fitness Day (el dia de la salut de les persones grans i del fitness).

I per si no en tenim prou, resulta que el mes de maig és tot el que ara ve: el mes de dormir millor, mes nacional del bon manteniment del cotxe, mes nacional de la fotografia, mes nacional de l'amanida, mes nacional de l'ou, mes nacional de la barbacoa, mes de la revisió del teu horari de feina, mes de la cita amb el teu company, mes nacional de l'hamburguesa, i mes de la conscienciació de les infeccions per fongs.

I no hem acabat: també és el mes de l'herència asiàtico-pacífica-americana, el mes per a una millor oïda i dicció, el mes per a la conscienciació de la salut mental, per a la conscienciació de la malaltia de Huntington, per a la conscienciació de la neurofibromatosis, el mes de les persones grans americanes, el mes dels esports i el benestar físic, el mes de l'apreciació dels professors, i el mes per a la conscienciació de traumes.

Ara sí que us els he dit tots (com a mínim els que he esbrinat). No sé si us ha passat com a mi, però en descobrir que era el mes de l'hamburguesa, de la barbacoa i de les infeccions per fongs, se m'ha escapat una riallada que us deu haver despertat a tots :)

Em fa l'efecte que per declarar qualsevol dia nacional, no cal gran cosa. Vista la varietat i la poca relació existent entre una celebració i una altra durant aquest mes, em vénen ganes de demanar que es declari el dia dels catalans a Los Angeles i demanar donatius per a l'ocasió.

dilluns, 25 de maig de 2009

Today is...

Memorial day. Sí, tornem a ser a l'últim dilluns del mes de maig, i avui es recorda totes les persones que han servit a l'exèrcit dels Estats Units. No hi ha cap diferència en com es va viure l'any passat, excepte pel fet que el president ha seguit una tradició que alguns consideren polèmica (ha dut una corona de flors al cementiri dels soldats de la Confederació) i que n'ha començat una altra, o això es pensen (ha dut una corona de flors al cementiri dels soldats afro-americans).

M'he adonat que aquí la majoria de celebracions canvien de dia, se segueix un esquema una mica estrany. El Memorial day és l'últim dilluns de maig. El dia d'acció de gràcies és el quart dijous de novembre. Les eleccions se celebren el dimarts després del primer dilluns del mes de novembre en anys parells; per tant, la primera data possible és el 2 de novembre, i l'última el 8 de novembre.

Ufff! Sona una mica complicat, oi? Si a més hi afegim la gran quantitat de dies i setmanes nacionals, cada dia hi hauria d'haver banderetes als balcons. Això m'ha donat una idea: provaré d'esbrinar què se celebra cada dia i, encara més complicat, saber per què se celebra. Què? Seré capaç de complir-ho? :)

dimarts, 19 de maig de 2009

Un espectacle

Imagineu milers de persones en una explanada a l'aire lliure, una tarde ben calorosa del mes de maig. Joves i no tan joves, amics i familiars. Tot són corredisses, fotografies, crits perquè el de davant no et deixa veure l'espectacle. Hi ha una sèrie de tancats que haurien de delimitar les diferents zones, però la gent els mou per entrar i sortir, salten per sobre de les cintes que separen les diferents zones. La gent crida, sense parar, cadascú més alt que l'anterior. Fins i tot han dut llaunes que fan sonar com botzines, i sovint t'ensordeixen fent-les sonar.

Aquest espectacle és la graduació dels estudiants honorífics de la promoció 2009. Hi era i no m'ho podia creure. La paraula que més sovint em venia al cap era "verduler" (sense ofendre). La gent s'havia vestit majoritàriament amb les seves millors gales, tot i que les sabates no combinaven (per norma general, les sabates americanes són horroroses).

Feia setmanes que parlaven de la graduació, del moment tan important que significa per a la família, de l'orgull d'anar a la universitat per veure com els fills i els amics es graduen. I ho espatllen amb l'exhibició més dramàtica de mal gust i poca educació.

Per megafonia i en els programes es demanava a la gent que es quedés asseguda per deixar passar la comitiva de professors vestits amb toga i els colors de la seva universitat, per deixar fer fotografies a tothom i poder veure l'escenari. Però no.

Cada cop estic més convençuda que l'única cosa que importa a la majoria és JO. Primer jo, després jo i per acabar jo. Els és igual que molestin, que no deixin veure, que els seus crits no deixin sentir els discursos... La majoria fan el que volen, quan volen, sense importar les conseqüències ni com afecta la resta de persones del voltant. És una decepció immensa.

Aquesta falta de classe ja l'havia notat, però mai d'una manera tan evident. I per experiència us dic que, generalment, quan un americà és a Europa, es vanta de la seva educació i de ser americà, de venir del país més important i poderós. Quina poca raó.

Sovint em vénen ganes de recordar-los experiències com la d'ahir quan es fa referència a l'autoritat moral dels Estats Units: si no hi ha respecte per la pròpia comunitat, ni pel grup, ni per les persones que comparteixen el teu espai i el teu moment, com es pot respectar els altres? Quin tipus d'autoritat moral és, aquesta?

Aix, no ho sé. Només us puc dir que ahir, el que vaig veure, em va recordar més la Belén Esteban que un acte de graduació a la universitat.

dimecres, 6 de maig de 2009

Cinco de mayo

Sí, va ser ahir, però és que em volia informar una mica més. L'any passat ja em vaig adonar que a Califòrnia se celebra molt la festa del Cinco de mayo. El cap de setmana abans, sobretot al carrer Olvera, al centre històric de Los Angeles, hi ha un munt d'actuacions i paradetes mexicanes. El carrer en sí ja es troba en una zona mexicana, per dir-ne així.

Moltes persones tenen el dia lliure i celebren la victòria de l'exèrcit mexicà contra els francesos a la batalla de Puebla. El més curiós de tot és que a Califòrnia tothom està al cas del Cinco de mayo i es preparen tota mena de celebracions, però a Mèxic és una data que passa molt més desapercebuda. Curiós, oi?

Penseu que fins i tot els Obama tenien una agenda especial d'activitats per a la diada d'ahir. I els californians ho viuen amb moltíssima alegria. És una d'aquelles paradoxes que no deixen de sorprendre'm.