dijous, 30 d’octubre de 2008

A casa

Ja som a la casa nova! Ha estat un cap de setmana francament entretingut: el Jeff s'ha traslladat i l'hem ajudat, nosaltres ens hem traslladat i ell ens ha ajudat, i hem passat la resta de dies fins avui intentant posar ordre al desordre.

Tot són caixes i caixes, però com a mínim ja les tenim totes, i ja ho tenim gairebé tot net i a punt per començar retocs. Avui ens han connectat al món virtual, el blog torna a estar obert, i aquest cap de setmana el passarem amunt i avall comprant les coses que necessitem.

Ja fa gairebé un any que dèiem: "necessitaríem això, necesitaríem allò...". Però sempre dèiem que valia més la pena esperar a traslladar-nos. Ara ha arribat el moment de fer llista i prioritzar. I de plenar la nevera! Com que només ens faltava signar els últims papers, passàvem sense anar a comprar, i ara sembla que fins i tot s'hagin fet teranyines a la nevera.

Encara tenim feina per mesos, i el John vol canviar el color d'un parell d'habitacions. I vol emprendre un parell de projectes i involucrar-hi el Jeff. Jo em limito a mirar i intentar comprendre com poden estar encara més sonats que jo, però francament fa riure: són com dos nens jugant a construir castells.

Us envio una foto de la nova residència Noga.

I sí, això també és com a la tele. Quan ens vam traslladar, vam començar a veure que els veïns sentien curiositat. S'acosten a la casa, diuen hola en veu alta si som al pati o treballant en vés a saber què, es presenten, demanen una mica per tu i et conviden a casa.

Aquest cap de setmana, per tant, hem d'incluir la ronda de veïns i convidar-los quan ho tinguem tot en ordre. I a mes, demà celebrem Halloween. Ja tenim les disfresses. Les vam comprar amb l'esperança que les poguessim fer servir aquí, i aquesta tarda anirem a comprar una carabassa.

Ja us explicaré com he passat el meu primer Halloween ;)

divendres, 24 d’octubre de 2008

Tancat per mudances

No és cap error tipogràfic: mudances en plural. El John i jo ens traslladem entre avui i demà. Ja provaré de penjar fotos pre i post, que quedin maques tot i que el fotògraf oficial de la família sigui el Jordi.
A més, ajudem el Jeff a traslladar-se. El Jeff és un amic del John i company de feina a la universitat. Resulta que abans que jo aparegués en escena els dos es consideraven massa vells per tenir una relació estable i ja havien decidit que es quedarien solters de per vida. Van llogar un apartament a la vora de la facultat i de la manera que està distribuït cadascú vivia a un extrem de l'apartament.
Vaig aparèixer de forma inesperada, ens vam casar abans del que pensàvem i ells estaven a meitat de curs. Vam decidir que per molt estrany que fos compartiríem pis fins que acabés el curs i durant l'estiu ens mudaríem.
I així va ser. Però la paperassa s'ha allargat tant que al final ens traslladem tots alhora. El Jeff a un "projecte de casa", com ell l'anomena (la vol arreglar ell), i nosaltres a una caseta més gran i sense projectes.
Durant uns dies estarem sense telèfon ni internet, fins que la companyia decideixi que ja nos ens cal estar incomunicats. I espero que no s'allargui tant com la burrocràcia d'immigració o la paperassa de la casa, perquè si no, la propera entrada en aquest blog serà el 2035 ;)
Bon cap de setmana a tothom.

dijous, 23 d’octubre de 2008

Casa nova

Per fi! Han passat més de dos mesos des que vam fer una oferta per una caseta. Ahir tot van ser presses i corredisses perquè de cop i volta se'ls va acudir que mira, no som mala gent i amb una mica de sort pagarem. Paper amunt, paper avall. Telèfon - orella, parella inseparable.
Ara mateix el John se n'ha anat a veure si realment ja tenen tot el que necessiten i veure quan ens donen les claus, però sembla ser que ja ens podrem traslladar el cap de setmana i celebrar-hi Halloween :)
Espereu un parell de dies per les fotos (o unes setmanes, o mesos), tot dependrà de quant triguem a tenir-ho tot decent i presentable :)

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Please use rear exit

Com us podeu ben imaginar, en una ciutat tan enorme com Los Angeles, el més habitual és anar a tot arreu en cotxe. El transport públic no és precisament el millor que he utilitzat: no arriba a tot arreu (ni molt menys) i la freqüència de pas podria ser mooooolt millor. A més, no té massa bona fama perquè es considera "de pobres". Evidentment, jo vaig en autobús a tot arreu que puc.
Un bitllet senzill costa 1,25$, un abonament per un dia 5$, per una setmana 17$. Els autobusos són més aviat petitonets: una porta davant i una porta darrere, i potser hi cabem unes 30 persones assegudes com a màxim. La idea és entrar per la porta de davant i sortir per la de darrere. Fàcil, oi?
A més, sempre has de pagar al costat del conductor (excepte abonaments mensuals que es compren a d'altres llocs) i només hi ha una màquina, així que toca pujar per davant. Si alguna persona en cadira de rodes puja al bus, és el conductor qui activa la rampa, a la porta de davant. Generalment, perquè funcioni bé hi ha de saltar una mica a sobre i solen passar 10 minuts fins que tothom ha pujat al bus i la rampa s'ha desplegat i replegat.
Cada cop que s'anuncia una parada, es menciona el famós "Please use rear exit". Sisplau, sortiu per la porta de darrere. He arribat a la conclusió que el 90% d'usuaris no saben on és la porta de darrere.
Tothom vol sortir per davant, així que els embussos són monumentals, i tothom vol pujar i baixar alhora. Fins ara, només he vist una conductora dient a la gent: "No, surti per darrere, sisplau". I gairebé se la mengen! És tota una aventura, però francament, m'agrada. La gent és molt més amable a l'autobús del que habitualment tothom pensa.
Sembla que la idea sigui: com que l'autobús és per pobres, només hi aniran immigrants, no es parlarà anglès, hi haurà estudiants amb pocs recursos, drogates i borratxos. Sí m'he trobat en problemes a Barcelona, mai a Los Angeles. Al contrari. La gent a l'autobús és més amable que les persones que habitualment trobes al carrer.
A més, no has d'esperar per fer girs a dreta o esquerra, que en cotxe de vegades fins i tot em fan por. La temperatura és ideal, no hi ha l'aire siberià que fan servir la majoria de cotxes, i em permet observar molt millor els entorns.
Ara només falta que tots entenguem això de rear exit.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Millors condicions per extingir el foc

Per fi! El vent ja gairebé no bufa i això, evidentment, ha ajudat molt. Tot i que no està del tot controlat, el fet que ja no s'hagi de lluitar contra el vent és un avantatge important: els bombers han anunciat que segurament pels volts de dissabte estarà del tot extingit. Tenint en compte les proporcions de l'incendi, la velocitat del vent i la poca humitat, són unes notíces excel·lents.
El campus funciona amb normalitat, encara hi ha trànsit que es desvia per evitar la I-118 tot i que ja no està tallada, i el fum ja no cobreix la vall.
A més, s'ha descobert la causa de l'incendi. Durant el cap de setmana els vents de Santa Anna van bufar tan fort que van fer caure una línia elèctrica i allà va començar el foc més important. Tot i que això no torna la vida a les dues persones mortes, ni les cases a tots aquells que les han perdudes, em consola el fet que no hagi estat provocat.
Sembla que només per això em tregui un petit pes de sobre. No podrem controlar els vents, bufaran cada any per la mateixa època, i seguiran causant incendis, però com a mínim no hi ha tants incendis provocats per pòtols ignorants (dispenseu, no sé ni com referir-me a les persones que són capaces d'iniciar una catàstrofe així).
Des que sóc aquí només hi ha hagut incendis a causa del vent o per algun problema elèctric, però encara no he sentit ni llegit cap titular parlant d'algun piròman que es dedica a destruir tot el que té al voltant. Alguna cosa bona hi havia d'haver, oi?

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Bravo pels bombers

Els incendis al nord de la vall encara no estan del tot controlats. No hi ha hagut més morts, però ja s'han cremat una cinquantena de cases i s'ha evacuat gran part de Porter Ranch. Els bombers han treballat tota la nit en un tallafoc i en el control dels punts clau.

L'autopista I-118 segueix tallada, així com la 210 i algunes carreteres més petites. Tot i trobar-nos en estat d'emergència, la situació és tranquil·la. La majoria de la gent ja ha preparat el que necessita en cas d'evacuació ràpida i col·laboren en tot el que poden: remullant els carrers i jardins, portant entrepans o aigua, als refugis provisionals, traslladant malalts o persones que pateixen malalties respiratòries cap al sud...

La veritat és que cada cop admiro més els bombers aquí als Estats Units, de debò. Saben que cada any es produirà una combinació letal: vegetació seca, altes temperatures i vents forts. I cada any hi ha suficients efectius per evitar que aquestes tragèdies tinguin conseqüències encara pitjors.

El campus de la universitat de moment ha obert, però segueixen controlant els sistemes de ventilació per evitar que entri massa fum. Aquest continua sent el problema principal a la vall. Ens costa més respirar i la visibilitat és limitada. Moltes persones, si poden, opten per no anar a treballar i evitar així agafar el cotxe. Algunes carreteres només les fan servir els serveis d'emergència i, evidentment, tothom està molt al cas per cedir-los el pas en qualsevol moment.

He de reconèixer que entre ahir i avui he descobert una nova faceta dels americans: saben conservar la calma i confien plenament en els serveis d'emergència. I s'ha de dir que estan fent una feina excepcional en circumstàncies més que difícils. A més, l'habitual individualisme americà passa a un segon pla en aquestes situacions. Chapeau!

També hi ha bones notícies, però: la velocitat del vent ha disminuit una micona, però hi ha esperances que afluixin una mica més durant el dia. En la següent foto veureu un moment de les evacuacions d'aquesta matinada passada:

Aquí veieu la situació dels focs, baixant cap a la vall. La zona que veieu cremant a l'esquerra de l'imatge correspon aproximadament a Porter Ranch. Els llums a la part baixa de la fotografia són part de la vall, la que queda més a la vora del centre de Los Angeles. Ja podeu imaginar que és com una olla, el fum s'acumula en aquesta zona, i als quatre cantons de la vall (imagineu un quadrat) hi ha una autopista. La del nord està tallada i hi ha talls intermitents a l'autopista de l'oest (esquerra de la fotografia). El que no es veu, però, és la zona de la vall que s'ha quedat a les fosques degut als talls d'electricitat. Penseu que allà hi ha cases, és la zona evacuada i tot el que veieu en la imatge pertany a l'àrea en estat d'emergència.


dilluns, 13 d’octubre de 2008

Foc: estat d'emergència

Estem bé, però en estat d'emergència i controlant constantment què passa. L'autopista al nord de la vall de San Fernando, la I-118, està tallada des d'aquest matí perquè el foc ha passat d'una banda a l'altra. Tenim dos focus en actiu i sense controlar: tots dos al nord de la vall, un d'ells més a l'oest en direcció a Simi Valley.

Els vents de Santa Anna, de tota manera, bufen del desert cap al mar, així que el fum dels dos incendis cobreix gran part de la vall. Des d'una distància d'uns 10 quilòmetres es veuen benbé les flames dels dos focus.

Per desgràcia, ja han mort dues persones, i se senten comentaris d'una possible tercera víctima mortal. S'han cremat aproximadament una vintena de cases i s'han començat algunes evacuacions, sobretot a la zona de Porter Ranch.

Possiblement demà la I-118 seguirà tallada, i es tem que s'hagin de tallar més carreteres perquè la previsió meteoròlogica apunta que aquesta nit els vents de Santa Anna seran encara més forts. Possiblement el campus de la CSUN segueixi tancat, i no sabem fins a quin punt es veuran afectats els mitjans de transport.

Tenim la ràdio i la televisió connectats als senyals d'emergència, però esperem i confiem que el foc no arribi a Northridge. En primer lloc, els focs s'han produït en una zona boscosa de muntanya, ens queda a uns 10 quilòmetres de casa. Així que comença la vall en sí, es passa a zona urbana.

El perill, però, és que la base de construcció de totes les cases és de fusta i tots els carrers i cases tenen arbres i matolls. Per això s'han concentrat efectius en alguns punts clau, i el servei de voluntaris està en alerta per si s'han de realitzar tasques d'evacuació o informació.

Tot i això, no ha cundit el pànic i la gent es mostra força tranquil·la. Nosaltres també mantenim la calma, tot i que no perdem de vista les flames i estem al cas de qualsevol canvi en la situació.



Incendis i vents de Santa Anna

Aquesta vegada sí que ens ha tocat molt a la vora:
Cada any, per aquestes dates, bufen els vents de Santa Anna, ja fa uns dies que els notem, bufant constantment, ben fort. Vénen del desert i solen ser molt secs i calorosos. Això fa que a principis de la tardor, coincidint amb aquestes ventades, els incendis es multipliquin en aquesta zona.
Acabem de saber que dues persones ja han mort, i s'han tancat moltes autopistes. Bàsicament, sortir de la vall de San Fernando ara en direcció nord és impossible, i arriscat. Com que el vent segueix bufant, està costant controlar l'incendi, i fa un parell d'hores que més que aire respirem fum. El cel és ben gris i l'olor de cremat ja s'ha estès força quilòmetres.
Fins i tot han tancat el campus de la California State University Northridge. Han començat tancant els sistemes d'aire per evitar que els entrés fum i recomanant que ni alumnes ni estudiants sortissin a l'aire lliure si no era necessari. Finalment l'han tancat pel que queda de dia i haurem d'estar al cas sobre què passa demà.
És una pena que cada any passi el mateix, però es van adonar que si no deixaven cremar els focs un cert temps, la situació era encara pitjor. Per això cada any la situació es repeteix. El wild west no és tan àrid com sembla. Esperem que no hi hagi més morts, que no es perdin cases i que no ens afecti més a l'hora de respirar.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Allie and Jen

Last Monday I met my friends Allison and Jen for one of the most pleasant moments in quite a long time. We had lunch at CPK and really enjoyed our time together. They're nice sweet ladies, don't you think?

Here's the picture of the three of us.




They're gorgeous, I'm the fattest curviest one :) We'll enjoy the experience again pretty soon. Love you, ladies. Good health

dijous, 9 d’octubre de 2008

BURROcràcia

Sí, ja sabem tots que la burocràcia és un mal de cap per a tothom, però hi ha coses i coses. I aquí, com tot, em sembla un pèl excessiva. Estem en procés de caçar una casa, i creieu-me que és més difícil que el París-Dakar. Sembla que no s'acabin mai els obstacles ni els papers a signar.
El que em sembla exagerat és que l'últim cop que vaig anar a signar un paper davant de notari en relació a la casa, fins i tot em van prendre les empremtes dacti·lars. Una altra vegada! Estic temptada de comprar-me el meu propi tinter, perquè he perdut el compte de les vegades que m'han fotocopiat.
Em direu, amb tota la raó del món, que el procés de comprar una casa és llarg, que sí, que s'han de signar molts papers i s'ha de tenir paciència. Però aviam: fa més de dos mesos que vam fer l'oferta, i encara estem signant i esperant.
I no només això: ahir ens van trucar de la companyia que s'ha compromès a fer-nos el préstec. Ens deien que havien oblidat de comentar-nos un petit detall: per poder-ho tenir tot a punt, hem de fer un mini-curset via internet i aprovar-lo!!!!
No és gran cosa, són preguntes força bàsiques, però algú ha passat un test per internet abans de comprar-se una casa? Suggereixo que sigui al revés: que siguin els buRRòcrates els que hagin de passar un test d'eficàcia i una anàlisi genètica per demostrar que són d'aquest món.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

Plou !

Per fi! No havia sentit l'olor de la terra mullada des de febrer d'aquest any. Tots imaginem un paradís on no plou, les temperatures són sempre agradables i, com el meu marit, tots pensem: Califòrnia. Doncs us diré una cosa: trobo a faltar la fresqueta de la tardor.
Això de no veure prou núvols, tenir quatre gotetes d'aigua dues vegades l'any i ni tan sols gaudir d'un hivern com cal es fa moooooolt dur. Així que avui toca celebrar que per fi plou, i que hem deixat enrere 6 mesos de temperatures superiors als 30 graus. Apa!