diumenge, 21 de març del 2010

Gran injustícia

És el que penso de la reforma sanitària, el primer pas de la qual tot just s'ha aprovat. M'he d'entretenir en fer quatre pinzellades del sistema sanitari dels Estats Units, i ja veieu que últimament no he estat molt activa (deu ser la mida de la panxa), però és que el que han fet avui és molt gros.

Després de comprar vots fent concessions als senadors de certs estats, s'ha aprovat la reforma del model sanitari venent-lo com a "cobertura universal". No. És mentida. A nosaltres no ens cobreix. Tothom busca una feina amb "beneficis sanitaris", és a dir, que la companyia que et contracti pagui la totalitat o una part d'una assegurança mèdica privada.

Si no es té sort o es treballa d'autònom, s'ho ha de pagar un mateix, i la quantitat és més o menys el que es paga cada mes d'hipoteca. No és fàcil fer aquests pagaments, i menys quan hi ha companyies que augmenten els preus un 39% en un sol any. El resultat és que moltes persones no tenen cobertura sanitària, i només van al metge si és una emergència perquè aleshores no se't pot denegar l'atenció. Per aquest motiu, moltes persones moren de malalties que es podien haver detectat i curat amb temps o, en el millor dels casos, s'acaben arruïnat.

El sistema cobreix les despeses mèdiques de les persones que no tenen feina, que viuen d'ajudes socials o que no cobren un mínim establert. Em sembla molt injust que les persones que treballen no tinguin accés al mateix sistema, i més tenint en compte que cada mes sí que et descompten el pagament de Medicaid. Això és el que em fa bullir la sang.

Ara, s'estarà obligat a tenir contractada una pòlissa mèdica, i si no és així, fins i tot es podrà multar els infractors. Les condicions seran les mateixes: a les persones que reben ajuts del govern també se'ls pagarà l'assegurança. Als que treballen, no. I si no tenen beneficis sanitaris o no es poden pagar la prima, doncs tocarà pagar les conseqüències. I com us dic, de la nòmina de cada mes es continuarà retenint el pagament de la seguretat social tot i que no s'hi tingui accés. I el que encara és més divertit, en 10 anys s'espera recaptar 17.000 milions de dòlars en concepte de multes.

És injust! I molt. I encara no s'ha acabat, la història. El cost aproximat de la reforma és 1.000 bilions de dòlars. El govern està en dèficit, estats com Califòrnia aviat estaran en bancarrota, però calen tots aquests diners. D'on vindran?

Per començar, es crea un impost nou per recaptar 438.000 milions de dòlars. Sí, nosaltres el pagarem, però no ens ajudaran ni a pagar la pòlissa ni tindrem accés a serveis mèdics de la seguretat social.

El pagament a Medicaid (la seguretat social, per entendre'ns) va a mitges entre treballador i patró, un 1,45% cadascú. Ara el treballador pagarà un 2,35% de la seva nòmina a Medicare però no hi tindrà accés (perquè cobra nòmina). En alguns casos, s'arribarà al 3,8%.

La idea més genial de totes és la que afirma que els patrons contractaran les pòlisses més econòmiques i els diners que s'estalviïn passaran directament a la nòmina del treballador. Sí, segur. Si la nòmina augmenta, els impostos sobre aquest valor augmenten, i aquests diners financen el sistema sanitari, per tant, problema resolt. Genial, eh?

Els impostos es comencen a cobrar ja, però les mesures més importants en què s'ha basat tota la campanya i tota la reforma no entraran en ple funcionament fins l'any 2014. Serà l'any 2018 que tot serà com diuen que és (si va bé).

Si un patró no t'ofereix beneficis sanitaris ha de pagar, si no ho fa, se'l pot multar i això vol dir 52.000 milions de dòlars en 10 anys. Qui és el geni econòmic que ho ha basat tot en possibles multes d'aquí 10 anys?

S'aplicaran noves taxes a la indústria sanitària, perquè és clar, tindran més clients i per tant més beneficis, així que podran pagar més: 107.000 milions en 10 anys.

Estic molt empipada, aquí es queixen de la situació econòmica de Grècia i els critiquen per les seves mesures econòmiques, però és que les barbaritats que ells han fet i que han planejat per als propers deu anys són encara pitjors. Quina decepció, la política de l'Obama. I quina inconsciència!