divendres, 19 de juny del 2009

22 anys

Avui m'he llevat amb males notícies: ETA ha tornat a atemptar, just el dia que fa 22 anys de l'atemptat d'Hipercor. I no només això, ahir moria Vicenç Ferrer, una de les persones més admirables que han voltat pel món.

L'atemptat d'ETA m'ha fet pensar en la situació als Estats Units després de l'atac contra el WTC a Nova York. Em fa l'efecte que els nordamericans no s'esperaven que algú gosés atacar-los. Fa de mal dir, però tinc la sensació que es consideraven invencibles i intocables i per això els efectes de l'atac van ser tan brutals.

No em malinterpreteu. Vaig veure a la televisió, en directe, com el segon avió s'estavellava contra la segona torre i les vaig veure caure. Va ser angoixant i entenc la sensació posterior. El que vull dir és que el terrorisme es veia com alguna cosa que existia però que no arribaria mai als Estats Units, que seria un problema d'altres països que ajudarien a erradicar.

La majoria dels nordamericans no són conscients de la quantitat de grups terroristes que existeixen al món, o de l'angoixa i de la frustració que se sent quan algú ha estat cometent atacs indiscriminats durant 40 anys.

Cada cop que llegeixo les barbaritats d'ETA, em bull la sang. Em fa una ràbia immensa i sento una gran decepció pensant que alguns salvatges només parlen el llenguatge de les armes. I la solució? Ostres, no ho sé. Si m'americanitzo més, suposo que serà molt radical. Tant de bo la situació s'acabés assemblant a la treva del Regne Unit amb l'IRA.