dilluns, 23 de juny de 2008

1,31 € i buscant vivenda

Gràcies al Josep Lluís pel seu missatge. Em comentava que aquest era el preu per litre de benzina que ell havia pagat: 1,31 €. Aquí a Califòrnia, com us comentava, són 4,54 $ a la benzinera més cara. I si a més ens dediquem a comparar els ingressos mitjans ens quedarem glaçats, val més que no ho intentem.
Es comença a parlar de crisi, i es nota sobretot perquè han començat a baixar els preus dels pisos, cases i qualsevol espai on es pugui viure, i perquè els interessos han començat a descontrol·lar-se. Molt més alts si es demana una hipoteca, evidentment molt més baixos a l'hora d'estalviar.
D'aquest tema us en podré informar millor d'aquí unes setmanes. El John i jo volem començar a buscar un altre lloc on viure, i de moment hem demanat els informes bancaris que necessitàvem. Tota una paperassa que a més contenia diversos errors i que ens hauran de tornar a enviar. Imagineu la informació dels últims 10 o 15 anys, amb tots els comptes bancaris, targes de crèdit i adreces que heu tingut resumida (és un dir), juntament amb els pagaments que s'han fet per comprovar si sou de fiar o no. Si no es revisa, malament. I si hi ha errors, torna a començar!
Esperem que aquesta setmana ens vulguin veure a CalPers. Com que ell és professor a la universitat, ens haurien d'ajudar una miqueta més a l'hora de trobar una bona hipoteca. I el que sí que faran és reduir força els preus de tancament de tot el procés. Ja és alguna cosa!
La crisi, ja ho veieu, comença a ser global. Aquí encara no hi ha hagut declaració oficial de crisi o d'estancament econòmic, congelació salarial o similar, i no espero que n'hi hagi com a mínim fins a final d'any. Penseu que hi haurà eleccions el mes de novembre, i suposo que no seria un bon final fer una declaració d'aquest estil abans d'acabar el mandat o tot just havent-lo començat.
Anem amb molt de compte a l'hora de comprar, i estem al cas de qualsevol oferta. Sembla una bogeria que ara busquem casa, però en realitat és un bon moment a Los Angeles. Hi ha moltes cases i pisos en subasta, i fa tant de temps que es busquen compradors que comencen a baixar els preus i el procés va més ràpid. Fins i tot s'ha arribat a l'extrem cremar la casa, intentant que semblés un incendi accidental, per cobrar l'assegurança i canviar de vivenda.
El problema, evidentment, és que els bombers i els investigadors no trigaven massa a descobrir què passava. A més, l'estructura externa de la majoria de les cases és de fusta, així que el foc passava ràpidament a la casa del costat. Exagerat, però cert.
Ja us anirem explicant com va la "recerca de la vivenda perduda".

dijous, 19 de juny de 2008

Cuate, aquí hay tomate!

Els tomàquets han tornat! No a tot arreu, però després de 383 casos de salmonel·la, sembla que ja tenen localitzats els tomàquets culpables del brot i a Califòrnia ja es tornen a vendre amb relativa normalitat. La gent demana d'on vénen, si són de zones lliures de salmonel·la, a McDonals i altres restaurants de menjar ràpid tenen paperets dient que tenen tomàquets i que vénen de tal i tal àrea...
El millor de tot és que sembla que hi hagi una mena de paranoia per qualsevol cosa. Hi ha movilitzacions i queixes contra el govern per no cuidar-se prou de la salut dels ciutadans i dels tomàquets, moltes persones han descobert ara el que és la salmonel·la, a la ràdio s'ofereixen actualitzacions constants sobre el tema, tot el que vulgueu.
Recordo el cas de les coques de crema de Sant Joan que també van causar salmonel·la. Si no recordo malament hi va haver més de 1000 afectats (un percentatge i una incidència molt més alts tenint en compte la població), i també vam veure titulars referents a la notícia. Potser és que estem més acostumats a parlar de la salmonel·la i dels seus efectes, i que anem amb compte amb la maionesa, però de nou tinc la sensació que aquí de seguida tot causa brots de pànic.
Imagineu-vos si tots els americans fossin conscients que als Estats Units hi ha molts més casos de ràbia que a Catalunya. I pensar que em demanen el certificat de la ràbia pel Coco quan té més possibilitats de posar-se malalt aquí! O que també hi ha zones on encara es propaga la pesta. O que també hem tingut els primers casos de febre del Nil de l'any.
En definitiva, em sembla irònic i exagerat. Fa l'efecte que moltes persones visquin en una mena de bombolla pel simple fet de viure als Estats Units, i no són conscients que les malalties es transmeten molt fàcilment quan fem servir avions i mitjans de transport públic que poden ajudar a l'expansió de malalties tan comuns com la grip. Potser estaria bé una mica d'educació sanitària a les escoles, per adonar-se que els Estats Units no és zona lliure de malalties i de catastròfes. Prevenció seria millor que crítica destructiva.

dimecres, 18 de juny de 2008

Celtics - Lakers: 4 - 2

Quina agonia! Enhorabona als Celtics perquè realment mereixien guanyar: molt millors que els Lakers tant en defensa com en atac. Van sortir a la pista per guanyar el campionat i ho van fer amb 40 punts de diferència. Realment es mereixien l'honor de l'anell de la NBA perquè durant tota la final han estat molt més concentrats que els Lakers.
Fins i tot m'he plantejat demanar que als jugadors dels Lakers els posin una mica de pa amb tomàquet i embotit a la dieta: se'ls veia desencertats i desorientats, i molt més fluixos físicament que als jugadors dels Celtics. Potser el Pau no ha fet prou pressió per tornar a la dieta mediterrània :-)
Dit això, espero que el Pau guanyi un parell de quilets, li donarà més força per aguantar les empentes de les finals i dels partits amb equips molt més agressius que els Lakers. Suposo que l'experiència serà molt positiva per a tots i confio que l'any vinent juguin al mateix nivell durant la temporada, i que arribin a la final menys cansats i, repeteixo, amb l'experiència d'un joc més dur per guanyar el campionat.
Felicitats a tots per arribar tan lluny, i gràcies per haver-nos fet cridar i saltar al sofà durant tants i tants minuts :-)

dissabte, 14 de juny de 2008

Purple and fold

Aquest era directament el titular després de la derrota incomprensible dels Lakers. Res de purple and gold pels colors de l'equip, no, directament fold, pleguen. Després d'una primera mitja part increïble, amb la millor defensa que havien tingut en molts partits, bon atac, un Odom inspiradíssim i molt encertats a l'hora de marcar, la catàstrofe.
La segona meitat, i sobretot el tercer quart, el van dominar els Celtics. La victòria és més que merescuda. Van superar un avantatge de 20 punts al primer quart i de 17 a meitat de partit, van anul·lar el Koco Bryant, el Pau es va encongir una miqueta, li van fallar els rebots, i van remuntar sense que res ni ningú, aparentment, els pogués frenar.
S'ha de ser sincer, van jugar de primera. I van tenir molta moral fins a l'últim segon del partit. La pena és que això ja els posa 3-1 en la final, i només els cal guanyar un partit més per ser campions de la NBA. Històricament, cap equip ha superat un resultat així, i la pressió pels Lakers es començava a notar. Veure'm què passarà demà diumenge.

dijous, 12 de juny de 2008

Cuate, ya no hay tomate!

No sé si us ha arribat la notícia de la gran última catàstrofe als Estats Units: a McDonalds ja no posen tomàquet a les hamburgueses!!!!!!!! Sí, sembla mentida, però ha acaparat titulars i hi ha un munt de gent que està desesperada perquè les hamburgueses ja no tindran el mateix sabor.
Fins aquí, pot semblar més o menys ridícul, però el motiu per fer-ho és molt raonable: salmonel·la. S'han donat diversos casos de salmonel·la en persones que havien menjat a McDonalds i que es van intoxicar. Es va descobrir que el motiu eren els tomàquets. Bé, potser és que estic acostumada a fer la maionesa amb ous frescos i a no guardar-la, no havia pensat que els tomàquets també la podien encomanar, però per sort no sóc client habitual de McDonalds i quan compro tomàquets ho faig a consciència.
Tenint en compte que l'única verdura famosa a tot l'estat és el bròquil, vaig amb compte amb tot el que sigui verdura i fruita fresca. Penseu que m'ha costat mig any trobar mongeta tendra de la nostra, plana, i tot i això l'he hagut de comprar congelada. Però bé, és qüestió d'improvisar. Per si de cas, sense tomàquets durant uns dies.
Ja us explicaré què més passa: si tornen els tomàquets, si treuen els pickles que són encara més esgarrifosos, si deixen de fer hamburgueses... I demà tornaré per explicar-vos el final del quart partit entre els Lakers i els Celtics. De moment, al primer quart els Lakers guanyaven de 20 punts i, en aquests moments, mitja part, tenen un avantatge de 17 punts.
Bona salut, bon esport i bona cuina!

Transportistes i benzina

Sí, sí, encara que sigui lluny intento mantenir-me informada. Des de casa ja m'han dit que trobar verdura o fruita fresca és cada cop més difícil, i que al Pont de Vilomara han vist una cabina de camió cremada d'un dia per un altre. És una pena. No sé pas quina solució trobar-hi. Dubto molt que el preu de la benzina baixi, i entenc que pels transportistes omplir el tanc ha de ser un malson constant.
Pensant en això, a la tele van començar a parlar dels preus de la benzina als Estats Units. Califòrnia és l'estat on la benzina és més cara: una mitjana de 4,54$ per galó. Traduït a litres i euros són aproximadament 83 cèntims d'euro el litre!!!!! I si no vaig errada, això és la meitat del que es paga a l'altra punta del món. Em sembla una barbaritat.
De veritat és el mateix producte? Com pot ser que hi hagi tanta diferència de preu? Són els impostos indirectes els que creen una diferència tan brutal? Potser sí que s'hauria de mirar més des d'aquest punt de vista i reflexionar com pot ser que als Estats Units la benzina costi la meitat havent-hi molts més conductors (potser és això), molts més cotxes, molta més contaminació i una sensibilitat molt inferior per utilitzar transports públics.
Espero que el malson i la vaga s'acabin aviat. Bona sort.

dissabte, 7 de juny de 2008

Un, dos, tres, catorce!!!

Nananana.... The Edge a la guitarra, Bono i la resta dels U2 cantant Vértigo. Mai havia pensat que Vértigo fos tan espantós. Si no us he escrit abans ni us he comentat el primer partit dels Lakers i els Celtics és perquè estava intentant recol·locar el sostre i el terra on corresponen. No se us acudeixi mai tenir una crisi de vertígen, la recordareu molt de temps.
Aquesta experiència, però, m'ha permès veure com funciona el sistema sanitari. Medicare és similar a la Seguretat Social que tenim, gratuïta, però limitada. Hi ha moltes proves i tractaments que no estan inclosos a Medicare i que per tant corren a càrrec del pacient. Això vol dir, bàsicament, que massa gent no té accés a un servei sanitari eficient i en pateixen les conseqüències.
Per això tothom que pot té una assegurança privada. Com a membre de la facultat, el John té una assegurança mèdica privada en la qual em va incloure quan ens vam casar. Tenim metge de capçalera, assegurança també pel dentista, servei d'urgències i estades a l'hospital, i proves complementàries incloses: escànners, ressonàncies magnètiques, radiografies, anàlisis de sangs... Només cal que ho demani un metge i ja està. I jo que abans ho donava per suposat!
Pel que fa a visites amb especialistes, hi ha un copagament. Segons el tipus de servei o visita, el pagament és més o menys. Els medicaments funcionen igual: el metge no ens dóna una recepta, sinó que envia l'ordre del medicament per Internet i es recull a la farmàcia de la consulta o l'hospital o farmàcies amb què hi hagi un acord. Segons el tipus de medicina, més o menys copagament.
La resta de medicaments, siguin aspirines, calmants (si no són addictius), pastilles per l'al·lèrgia, i fins i tot alguns pel vertígen, es compren a les farmàcies que hi ha a la majoria de supermercats. Passeges pels passadissos, mires el que vols, compares preus i ho fiques a la cistella.
Una gran diferència, oi? No me n'havia adonat fins ara, tot i que n'havia sentit a parlar. Així que pugui tornar a estar una bona estona a l'ordinador o caminar en línia recta ja us n'explicaré més coses.
Bona salut a tots