dissabte, 27 de juny de 2009

Ahir

Ahir, encara que no ho sembli, vaig fer la meva entrada per intentar complir el que vaig dir: descobrir què se celebrava. I ara, entro al bloc i l'entrada no hi és!!!! Quina ràbia. Però bé, què hi farem. Tenint en compte que ahir era el dia nacional del pudding de xocolata, no m'importa repetir la celebració. També va ser el dia de les Nacions Unides contra l'abús i tràfic il·legal de drogues, i el dia de les Nacions Unides en suport de les víctimes de tortures.

També va ser el dia del perdó i el dia dels esteticistes. Parlant d'esteticistes... Això no em vaig recordar d'explicar-vos-ho. Una de les activitats setmanals habituals de les dones aquí és anar a un saló de bellesa o a una perruqueria a arreglar-se les mans i els peus. Tota la vida, d'això n'he dit manicura i pedicura. Aquí van agafar les paraules del francès: manicure i pedicure.

Ara, en alguns establiments llatins, en diuen maniquiur i pediquiur. Així, tal com us ho escrit. Quin mal d'ulls! Hauria de ser delicte destruir així qualsevol llengua. Quin horror! Tant costa dir manicura i pedicura? No m'ho explico, de debò. Coses així em semblen obscenitats lingüístiques :)