dijous, 13 de març de 2008

El Coco














Pels qui no el coneixeu, aquest és el Coco. A part de la família i els amics, és a qui més trobo a faltar. A la foto de baix el veieu tres dies després que l'adoptés. Va sortir de la protectora brut, prim, amb un parell de paparres i puces, amb mossegades i esgarrinxades, amb diarrea i una infecció d'orella. Podríem dir que ens vam salvar mútuament, ell em va ajudar moltíssim en mals moments.

Diria que ara el Coco és un gos feliç. A casa es porta bé, no mossega ni rosega mobles ni roba, ni fa les seves coses a casa. Pobret, si es troba malament fins i tot et desperta perquè el treguis al carrer. No el vaig poder dur amb mi, i ara em passo els dies mirant-ne les fotos.

I l'última que en tinc és la de dalt. Diumenge 9 de març es van celebrar els tres tombs a Sant Vicenç, i els meus pares van dur el Coco a beneir. Sembla ser que va ignorar força el mossèn, li feien més gràcia els altres animalons.

Ja veieu que està molt més rodantxó, i està lletjot perquè no l'han pelat massa bé. Però segueix sent el més graciós i bandarra. Quan està a punt de fer-ne alguna abaixa la cella, i tot seguit surt disparat darrere d'alguna gosseta (el perden les dones) o se't tira a sobre per llepar-te, o s'acosta a la càmera per llepar-la i olorar-la una mica.

És el gos més expressiu que he vist mai, i té una por terrible que el tornin a abandonar. Es queda sol a casa, però quan tornem, no sap a qui saludar primer, es torna literalment boig d'alegria. Sempre intenta ser a la vora d'algú, i busca molt el contacte físic i visual, no perd a ningú de vista per si de cas.

L'enyoro moltíssim. I des d'aquí us animo, si us agraden els animals i penseu en un gos, adopteu-lo. Són els més agraïts de tots, i et tornen la vida quan penses que tot està perdut. Ara només falta que algun dia el pugui dur a Califòrnia, per disfrutar del sol (és molt fredolic, com jo).

Petonets a Cocolàndia

dimecres, 12 de març de 2008

Eleccions i eleccions

Gràcies a Internet, vaig poder saber de primera mà i ben de pressa els resultats de les eleccions a l'altra punta del món. Esperava, francament, que aquí com a mínim hi paressin una mica d'atenció. Però hi van passar més que de puntetes per dos motius.
El primer és que a Amèrica també hi ha eleccions. Al novembre. Però de moment es fan les primàries i cada dia, 24 hores al dia, ens bombardegen amb resultats, sondejos, idees, projeccions i similars. El candidat republicà ja és oficialment en John McCain, però els resultats són molt més ajustats entre la Hillary Clinton i en Barak Obama.
Ara, n'estic farta. Constantment les mateixes cares i els mateixos comentaris. Ara hi han afegit un altre personatge: Eliot Spitzer, governador de Nova York involucrat en una xarxa de prostitució que tot just ha dimitit. Ja fa uns dies que en parlaven, i és clar, la Hillary es presenta per l'estat de Nova York...
No us sabria explicar com funciona aquí el sistema electoral: el trobo extremadament complicat, injust i antidemocràtic. I amb massa propaganda. Des d'aquí ho demano a qui sigui: les eleccions són al novembre, ja en parlen des de l'estiu passat, deixeu-nos respirar!!!

divendres, 7 de març de 2008

ETA una altra vegada

Llegeixo amb molta tristesa que ETA ha tornat a assassinar. I casualment, altra vegada abans de les eleccions. És imperdonable prendre una vida. Que a més es busquin beneficis polítics em fa venir basques.
Jo no he pogut votar, però us animo a fer-ho. No podem permetre que aquests pòtols segueixin assassinant així. La solució no és fàcil, ho hem d'admetre, però potser amb un trosset de paper podem aconseguir alguna cosa: demostrar-los que seguim plantant cara i fent costat a les famílies de tantes persones que han perdut algú a mans d'aquests descerebrats.

dilluns, 3 de març de 2008

Eleccions

Eleccions generals a Espanya i als Estats Units. La diferència és que aquí la campanya és eterna, cada dia (literalment) hi ha tertúlies, o mítings o xerrades o sondejos... N'estic una mica farta, francament.
I sobre les "nostres" eleccions... Doncs bé, no em van arribar a temps els papers per votar des d'aquí, així que això de la democràcia per tots no es deu aplicar als que vivim fora. Un vot menys que podran comptar. I tan clar que el tenia!