dimarts, 23 de desembre del 2008

Innocents...

Ja sé que els Sants Innocents els celebrareu el dia 28. Aquí haurem d'esperar al dia 1 d'abril, però no va per aquí el comentari d'avui. Segur que també us han arribat les notícies del bailout als bancs, el rescat financer que molt amablement s'ha proporcionat als bancs i que bàsicament ha sortit dels impostos dels contribuents (els meus també).

Fa unes setmanes el govern va esbossar un pla de rescat econòmic per a la indústria automobilística. Els primers que es van queixar deien que era normal que el sector automobílistic estigués en crisi si els treballadors no qualificats cobraven aproximadament 70 dòlars per hora. Ningú va mencionar els sous dels senyors de les oficines, però suposo que és per motius pràctics: algú s'imagina tants zeros en un compte bancari?

Després, les queixes van ser perquè els senyors que van anar a demanar diners per salvar les fàbriques van viatjar en avió privat i en limusina. Sí, sí, tal com ho sentiu. Els van donar els diners igualment (!) i van retallar despeses: una companyia en concret (no us sabria dir si Chrysler , Chevrolet o General Motors) va decidir prescindir de 3 dels avions privats de la companyia i quedar-se'n només dos.

Això ja em va fer pujar la mosca al nas. Vaig agafar una mica més de simpatia per Chrysler perquè van optar per una solució creativa. A diferència d'altres fàbriques que amenaçaven amb tancar i amb expedients de regulació (amb les consegüents vagues), Chrysler va decidir donar un mes de vacances als treballadors, pagant-los un 90% del sou, perquè no produirien cap altre cotxe durant aquest període.

Ara hi ha hagut un altre bailout, un altre rescat econòmic. Han hagut de donar diners als bancs! Però que és que no fan servir les neurones? Us ho comento pas a pas. Els bancs havien sofert pèrdues enormes perquè havien concedit hipoteques amb unes condiciones insostenibles. Molta gent es va endeutar de tal manera que senzillament van deixar de pagar. I mentre no pagues, bàsicament ets a la mateixa casa i triguen entre 6 mesos o 1 any a fer-te'n fora.

Moltes famílies deixaven de pagar, anaven estalviant una mica com podien i se n'anaven a un pis més petit. En resum, que els bancs no cobraven el que esperaven. I va cundir el pànic. Alguns bancs es van declarar en bancarrota, d'altres els van absorbir bancs més grans i per solucionar el problema, es va decidir ajudar-los amb milions de dòlars.

La idea era donar els diners als bancs i que llavors ells ajudessin les persones que tenien préstecs que no podien pagar, ajudar a refinançar i millorar les condicions hipotecàries. Jaja. Algú es va creure de veritat que ho farien?

Està tothom desesperat. Tots els programes estan convidant economistes i intenten explicar què ha passat: com és que en lloc d'ajudar els clients els bancs han decidit pagar primes als executius? No sé si és innocència, bona fe o falta de neurones. Potser és que sóc malpensada, però es veia tant a venir que el resultat seria aquest...

No sé pas com acabarà, però no em sembla precisament un moviment magistral, aquest. Per animar-nos, suposo, de tant en tant ens passen les fotos que han fet de l'Obama mentre estava de vacances, d'estranquis. Com és que està en tan bona forma? Com s'ho fa, per tenir aquests abdominals i aquest pit cisellat? :) No m'ho invento, són traduccions literals de comentaris que se n'han fet.

Així que ja ho veieu, dos temes ben diferents: la rucada de donar diners als bancs i l'admiració per la musculatura del presi to be.

Rudolf i companyia

Dasher i Dancer, Prancer i Vixen, Comet i Cupid, Donner i Blitzen. I Rudolf, amb el nas vermell. Són els rens que porten el trineu de Santa Claus. Sí, sí, ja me n'ha après els noms. Canto nadales en català i vaig aprenent les d'aquí. Em pensava que això dels noms dels rens era mentida o que cadascú els posava els noms que volia, però no. Està molt clar qui és qui. I a més, en ordre, per no confondre'ls quan passin per casa.

Aquest any no teníem cap branca prou gruixida per fer un tió, l'hem dibuixat en paper, però cada cop ens assemblem més a una terminal internacional: cantem el 25 de desembre (jo canto, el John diu fum, fum, fum), tenim un tió de paper, els veïns fan competicions a veure qui té menys gust amb els llums de Nadal i vaig aprenent els noms dels rens. No està malament, oi?

dimecres, 17 de desembre del 2008

Fumando espero, que acabe el papeleo

No, no fumo. Però és que estic tan avorrida de burocràcia que no se m'acut què més fer. Sembla ser que no podré fer cagar el tió a Sant Vicenç :(

Mentrestant, estic ben entretinguda: encara ens queda molt per fer a la casa, i des de l'última vegada que vaig escriure al blog, hem pintat un parell d'habitacions i hem comprat mobles. Hem hagut d'endarrerir els projectes que teníem al jardí perquè plou! Sí, plou. I molt. Fa 3 dies que plou sense parar, i sembla que no té intenció de parar.

I mentrestant, doncs a esperar. Ja ha passat, i de llarg, el termini en què haurien hagut de respondre, però suposo que era d'esperar. I com us deia, haurem de matar el temps d'alguna manera...