dimarts, 30 de juny de 2009

Segon de traspàs

Sona complicat, però té sentit. Cada 4 anys afegim un dia al mes de febrer per tenir un calendari més acurat i mesurar el temps correctament. El mateix passa amb els segons. Els rellotges més acurats del món em penso que s'endarrereixen un segon cada no sé quants milers d'anys, però el temps normal que tots fem servir cada dia s'ha de retocar de tant en tant. Per això s'afegeix o es resta un segon de tant en tant. Això és un segon de traspàs (un leap second). Avui és el dia dels segons de traspàs. No sé com celebrar aquests viatges en el temps :)

Si us sembla molt complicat, també podeu celebrar el dia dels meteors, però tampoc no se m'acut com. També és l'aniversari d'una organització anomenada N.O.W. No m'especifiquen a quina organització en concret fan referència, però la més habitual amb aquestes sigles és la National Organization of Women, així que, nenes, un brindis a la nostra salut!

dilluns, 29 de juny de 2009

Jordi, per a tu

Perquè avui és el dia de la càmera!!! Si a més et ve de gust ser llaminer per celebrar-ho, també és el dia de la planxa per gofres. No ho sabia, però sembla ser que els primers gofres (o similars) els van fer els grecs al segle XIV i els servien amb formatge i herbes. Mmmmhhh, que bo. Are veieu perquè als Estats Units estem tan grassos?

Per cert, avui també és el dia de "sisplau, endu-te els meus fills a la feina" :)

diumenge, 28 de juny de 2009

Blue Man Group

Parlant d'espectacles... El segon millor espectacle que he vist mai és el de The Blue Man Group, un estil ben diferent i més interactiu. Els vam veure a Las Vegas el 2007, i han fet alguna actuació a Berlín i en Grammys. Si alguna vegada teniu l'oportunitat de veure'ls, no ho dubteu. Us en penjo una petita mostra:








Lord of the dance

M'he posat sentimental, snif snif. Em recordava de les coses que havia fet per casa, abans d'arribar a la meva nova casa als Estats Units, i he recordat la millor actuació que he vist mai. L'abril del 1999 la companyia del Michael Flatley arribava a Barcelona presentant Lord of the Dance. Superb. No existeixen paraules per descriure l'espectacle que vaig veure.

Resulta que fa 3 dies van començar temporada a Las Vegas. Iupi!!! I actuaran a Califòrnia el mes de novembre. Reiupi! Aviam si ens organitzem per anar-los a veure, el John no els ha vist mai.

També seran de gira per Europa el 2009 i 2010. De moment no hi ha dates per tocar a Barcelona, Madrid, Bilbao, València o similar, però si us hi animeu, és ben recomanable i es pot volar barat al Regne Unit i a Alemanya!

Per fer-vos dentetes i per portar bons records als que van tenir la sort de veure-ho, us penjo un vídeo de l'actuació més espectacular (és la meva humil opinió). Que consti, però, que l'actuació no és la de Barcelona:


Una altra vegada?

Ai ai ai, que no ens posem d'acord. Alguns celebren avui el dia del Paul Bunyan, o el dia de les cabanes de fusta. Posats a fer, prefereixo repetir el dia de tenir una cita amb el teu company o el dia del pastís de formatge :)

Perquè no ens discutim, suposo, també és el dia dels nens a Amèrica, el dia dels descendents, el dia de les assegurances (sí, fins i tot en temps de crisi), de les activitats recreatives especials per a discapacitats, i de la diversió de les fades d'estiu (sigui el que sigui, però et diuen que per passar-t'ho bé t'has de disfressar de fada).

Això de les fades em fa gràcia. Entreu en aquesta pàgina web: http://www.fairyday.com/

Em diuen que cada any, el dia 24 de juny és el dia de les fades (ja veieu que n'hi ha d'altres que celebren les fades d'estiu en concret, just avui). El 24 de juny... I nosaltres celebrant sant Joan i fogueres:)

Ho celebren els col·leccionistes de fades, els que hi creuen, els artesans i els joves de cor a tot el món (literalment). Ens donen idees per celebrar i donar suport al dia de les fades. Ariadna, si t'ho mires, els dibuixos em recorden alguns dels que fas tu!

dissabte, 27 de juny de 2009

Avui

Hem fet tard! Avui és el dia per decidir casar-se :) Ja fa un any i mig que ens vam casar, però em penso que tal com ens prenem les coses el John i jo, si haguéssim sabut que el 27 de juny és el dia per prendre la decisió, alguna cosa hauria passat :)

Avui també és el dia nacional de les proves del virus HIV, de les ulleres de sol, el gran dia de les acampades al jardí, dels columnistes i el dia del Paul Bunyan. I qui és aquest? Doncs no existeix.

El folklore nordamericà ens diu que el Paul Bunyan era un llenyataire gegant que vivia amb un bou blau, el Babe, i junts viatjaven pel país. Tothom coneixia les seves fites com a llenyataire. Ens expliquen que va ser ell qui va crear l'ofici de llenyataire als Estats Units, que va crear els grans llacs per donar-li aigua al Babe, que va netejar els estats de Dakota del Nord i Dakota del Sud perquè s'hi pogués conrear, que va entrenar formigues perquè fessin de llenyataires (les formigues fusteres, evidentment) i que les petjades gegants del Babe van crear els 10.000 llacs de Minnessota. Déu n'hi do, eh?

Sembla ser que van ser els canadencs francesos els que van originar la història del Paul Bunyan durant una rebel·lió l'any 1837 (quin cop a l'orgull nacional!). De seguida ens aclareixen, però, que tot i que es va crear al Canadà, de seguida es va convertir en una gran llegenda nordamericana. Moltes de les històries sobre el Pau Bunyan es van originar a la indústria fustera i es van anar transmetent de paraula fins que es van començar a posar per escrit a principis del segle XX. El que no sé és per què el seu dia se celebra el 27 de juny.

Com la majoria de llegendes nordamericanes, el Walt Disney en va fer la seva versió:




Ahir

Ahir, encara que no ho sembli, vaig fer la meva entrada per intentar complir el que vaig dir: descobrir què se celebrava. I ara, entro al bloc i l'entrada no hi és!!!! Quina ràbia. Però bé, què hi farem. Tenint en compte que ahir era el dia nacional del pudding de xocolata, no m'importa repetir la celebració. També va ser el dia de les Nacions Unides contra l'abús i tràfic il·legal de drogues, i el dia de les Nacions Unides en suport de les víctimes de tortures.

També va ser el dia del perdó i el dia dels esteticistes. Parlant d'esteticistes... Això no em vaig recordar d'explicar-vos-ho. Una de les activitats setmanals habituals de les dones aquí és anar a un saló de bellesa o a una perruqueria a arreglar-se les mans i els peus. Tota la vida, d'això n'he dit manicura i pedicura. Aquí van agafar les paraules del francès: manicure i pedicure.

Ara, en alguns establiments llatins, en diuen maniquiur i pediquiur. Així, tal com us ho escrit. Quin mal d'ulls! Hauria de ser delicte destruir així qualsevol llengua. Quin horror! Tant costa dir manicura i pedicura? No m'ho explico, de debò. Coses així em semblen obscenitats lingüístiques :)

divendres, 26 de juny de 2009

Mmmmmhhh

Un altre dia per recordar el menjar: avui és el dia nacional del pudding de xocolata. També és el dia del perdó, dels esteticistes, el dia de les Nacions Unides contra l'abús i el tràfic il·legal de drogues, i el dia de les Nacions Unides en suport de les víctimes de tortura.

Quan he vist que avui era el dia dels esteticistes, he recordat un cartell que vaig veure en una perruqueria. Ja veureu fins a quins extrems arriba parlar spanglish. La majoria de dones van un cop per setmana a algun saló de bellesa a arreglar-se les mans i els peus. La majoria de les perruqueries ofereixen aquest servei. Jo, ben anticuada, m'arreglo soleta.

Tota la vida, d'això n'he dit manicura i pedicura. Aquí van agafar les paraules franceses: manicure i pedicure. Ara, en molts llocs ofereixen maniquiurs i pediquiurs. Uix, quin mal d'ulls! Per què no fan servir les paraules normals en lloc d'aquest crim lingüístic? És tan horrorós...

dijous, 25 de juny de 2009

Michael Jackson ha mort

Ostres, això sí que ha estat inesperat. Era una persona estrambòtica però es parlava del seu retorn als escenaris, i ara llegeixo les notícies i diuen que s'ha mort! No sé si deu ser una mala informació, però ho he llegit a la website de la CNN, sembla seriós. Suposo que la majoria llegireu aquesta notícia en despertar, i suposo que tots els canals de televisió i tots els diaris en parlaran. Em penso que us quedareu igual de parats que jo, us agradés la seva música o no.

Ja veieu que aquesta novetat desplaça la llista de dies que se celebren avui: el dia nacional de la barga (que aquí agrada molt anar a pescar), de les cabanes de fusta, de les encaixades de mans. I el dia en què van morir el Michael Jackson i la Farrah Fawcett.

dimecres, 24 de juny de 2009

Sant Joan i més

Avui ens estem acabant la coca de sant Joan, i suposo que ens valdrà de celebració per al dia de la celebració dels sentits: comencem amb el gust :) Seguirem amb el tacte: el dia de nedar una volta! La vista: el dia dels OVNIS, és quan es va registrar el primer avistament d'un OVNI. Oïda i olfacte: el dia del museu que cobra vida, imagineu les coses que ens podrien explicar o les que podem olorar al museu del perfum!

dimarts, 23 de juny de 2009

Bub bub, revetlla

Avui podria ser un dia ben divertit: és el dia de dur el teu gos a la feina :) La pregunta és si les empreses et deixen fer-ho o no. Aquest dia sí que té origen: el va establir l'any 1996 la companyia Pet Sitters International. És impressionant la quantitat de serveis per a gossos que podeu trobar als Estats Units: fins i tot hotels amb balneari per a gossos! Per cert, mireu el vídeo, perquè algunes companyies sí que et deixen dur el gos a la feina.

Per als periodistes: avui també se celebra el dia nacional dels columnistes. En aquest cas, el va establir la Societat Nacional de Columnistes de Diaris un 18 d'abril, en memòria del dia en què el columnista Ernie Pyle va morir en la Segona Guerra Mundial. El que em pregunto és: si van decidir establir un dia per als columnistes un 18 d'abril perquè és el dia que va morir en Pyle, per què ara se celebra el 23 de juny?

Més cosetes: avui també és el dia de les Nacions Unides per al servei públic, el dia de deixar-ho córrer (ai, tants maldecaps), el dia nacional dels culebrots, dels sandies de nous de pecan i el dia nacional del rosa (no suporto el color rosa!). I evidentment, la revetlla de sant Joan. Que us ho passeu molt bé.


dilluns, 22 de juny de 2009

Ben estrany

Sembla que el final del mes de juny és el moment per a les celebracions estranyes. Aquesta és la setmana per a la conscienciació de les formigues fusteres (em penso que aquest n'és el nom correcte), el dia dels actes dels tios estúpids (alguns diuen que va ser ahir, el quart diumenge de juny) i el meu favorit: el dia nacional dels éclairs de xocolata.

Aquest és el moment en què es produeix una marea de primavera. No sóc gaire bona en això de la nàutica, però sembla ser que a part de les marees diàries, n'hi ha de més fortes, les anomenades marees de primavera. I ara, toca.

He trobat una informació força clara a youtube (sí, les noves tecnologies). És en anglès, subtitulat:


diumenge, 21 de juny de 2009

Estiu!

Avui gairebé tots celebrem el mateix: que comença l'estiu. No us fa sentir bé pensar que la meitat del món comença l'hivern? Que en sóc, de cruel. Els pares celebren el seu dia, sembla que de moment tot sembla normal. Ara, però, és quan la situació comença a animar-se: és el dia del reconeixement de la generació del baby-boom. Es vol commemorar la seva contribució als àmbits de l'economia, la medicina, el dret...

Avui també se celebra el dia de la conscienciació de la família, el dia de l'humanisme, el dia d'anar a patinar, i el dia de l'avís de cucuts. Sí: si avui sentiu cucuts, l'estiu serà plujós. Si més no, això diuen :)

Les curiositats són que avui els wiccans fan festa grossa per celebrar el midsummer, el solstici d'estiu. Els wiccans són els seguidors de la wicca, una religió pagana (en diuen així, de debò) que es va fer popular com un renaixement de l'antiga bruixeria. Ben singular.

La segona curiositat és que avui és el dia de l'Anne i la Samantha. I no, no en tinc ni idea de qui són. L'única Samantha, així, a seques, de qui he sentit parlar és una nena que fa uns 25 o 30 anys va escriure una carta al secretari general del partit comunista de Rússia durant la guerra freda. El senyor li va respondre personalment i la va convidar a visitar Rússia. La Samantha va ser embaixadora de bona voluntat i va morir en un accident d'avió, em penso que no tenia ni 15 anys, pobreta. No em demaneu més perquè el meu coneixement s'acaba aquí.

Toad hollow

Recordeu que ahir era un dia tot estrany? Toad hollow day of thank you. Em consola saber que no sóc l'única que no sap què és. En vam estar parlant una bona estona amb el John, i ell tampoc no va saber-li trobar sentit a l'expressió. Vam esbrinar que hi ha una ciutat que es diu Toad Hollow, així que pensem que és una celebració de la ciutat de Toad Hollow. Ufffff, que difícil!

dissabte, 20 de juny de 2009

Poker

Avui hauria de ser el dia nacional del pòquer però no ho és. Per què ho hauria de ser? Doncs perquè tot just hem acabat una partida de pòquer amb uns amics i he guanyat! No m'ho hauria pensat mai. Fa un any i mig no en sabia, de jugar al pòquer, em feia pensar en el quadre de gossos jugant -hi que penjava de la paret de la sala d'estar de la Roseanne.

El que sí que avui se celebra és el dia mundial de les Nacions Unides per als refugiats, el dia del vinagre (aix), el dia mundial dels malabarismes (una altra vegada?), el dia dels refrescos de gelat (no els he vist ni tastat mai), el dia del concurs nacional de crits (repetit, em penso) i el dia de l'àliga calba. Hi ha una altra celebració que no sé ni remotament què deu ser: Toad Hollow Day of Thank You (el dia buit dels gripaus?). És que ni traduir-lo, sé. Estic perdent facultats :(

divendres, 19 de juny de 2009

A passejar

World sauntering day. Sauntering vol dir passejar, però sense presses ni destinació. És una més de les celebracions que acompanyen el Juneteenth, però d'aquesta n'he esbrinat més coses. El dia el va crear en els anys 70 un tal W. T. Rabe a Mackinac Island, Michigan. Era director de relacions públiques d'un hotel a la illa i era molt conegut pels seus muntatges publicitaris. Suposo que per fer una mica de propaganda de l'hotel i de la localització, en devia vendre les passejades com un dels seus atractius.

A més, avui és una de les dates americanes complicades: el divendres abans del dia del pare se celebra el dia dels pares que treballen a casa per conciliar la vida laboral i la familiar. Quan dic pares no em refereixo a mares i pares, no. Em refereixo a fathers, ells. S'hauria de buscar la manera que tant pares com mares poguessin passar més temps amb els seus fills. Aquí als Estats Units hi ha força gent que treballa des de casa, i si es treballa fora de casa, habitualment cap a les cinc de la tarda ja han tornat. Sí que les jornades laborals comencen molt d'hora i després se'n van a dormir quan nosaltres sopem, però tot i això em sembla un horari més humà que el de la majoria de països europeus.

Per si de cas tot això és molt avorrit, i tenim esperit de manifestants, també és el dia de "la guerra és un infern". Déu n'hi do, avui.

Juneteenth

Un nom ben original: Juneteenth. M'agrada, i no només el nom. Juneteenth és la celebració de l'aniversari de la proclamació d'emancipació del president Lincoln, que otorgava la llibertat als esclaus dels estats del sud. Això va ser l'1 de gener del 1863.

I em direu: "si la proclamació va ser l'1 de gener, per què se celebra el dia 19 de juny?". El folklore del sud diu que, tot i que els esclaus de Texas ja eren lliures el 1863, no ho van saber fins que els soldats de la Unió els ho van dir el dia 19 de juny del 1865: la Guerra Civil ja havia acabat i feia 2 anys i mig que s'havia fet pública la proclamació. D'aquí en ve el nom: June + nineteenth = Juneteenth.

La pena és que la proclamació, en realitat, va ser el catalitzador per acabar amb l'esclavatge però no va alliberar ningú: els estats de la Confederació no reconeixien l'autoritat del president Lincoln. No va ser fins després dela Guerra Civil que l'emmena número 13 de la Constitució, retificada el 1865, va abolir oficialment l'esclavatge.

Un petit detall: fixeu-vos que la proclamació emancipa els esclaus dels estats del sud. I els del nord? De tota manera, sí que és un dia que val la pena recordar.

22 anys

Avui m'he llevat amb males notícies: ETA ha tornat a atemptar, just el dia que fa 22 anys de l'atemptat d'Hipercor. I no només això, ahir moria Vicenç Ferrer, una de les persones més admirables que han voltat pel món.

L'atemptat d'ETA m'ha fet pensar en la situació als Estats Units després de l'atac contra el WTC a Nova York. Em fa l'efecte que els nordamericans no s'esperaven que algú gosés atacar-los. Fa de mal dir, però tinc la sensació que es consideraven invencibles i intocables i per això els efectes de l'atac van ser tan brutals.

No em malinterpreteu. Vaig veure a la televisió, en directe, com el segon avió s'estavellava contra la segona torre i les vaig veure caure. Va ser angoixant i entenc la sensació posterior. El que vull dir és que el terrorisme es veia com alguna cosa que existia però que no arribaria mai als Estats Units, que seria un problema d'altres països que ajudarien a erradicar.

La majoria dels nordamericans no són conscients de la quantitat de grups terroristes que existeixen al món, o de l'angoixa i de la frustració que se sent quan algú ha estat cometent atacs indiscriminats durant 40 anys.

Cada cop que llegeixo les barbaritats d'ETA, em bull la sang. Em fa una ràbia immensa i sento una gran decepció pensant que alguns salvatges només parlen el llenguatge de les armes. I la solució? Ostres, no ho sé. Si m'americanitzo més, suposo que serà molt radical. Tant de bo la situació s'acabés assemblant a la treva del Regne Unit amb l'IRA.

dijous, 18 de juny de 2009

S'acosten les vacances

Les classes als instituts s'acaben demà, a la universitat van acabar a finals de maig, s'acosta sant Joan, i per força s'havia de celebrar: avui és el dia de prendre's un descans a la feina, el dia internacional del picnic i d'anar a pescar. Una altra alternativa és celebrar el dia nacional de malgastar :)

El misteri del dia: avui se celebra el dia internacional del pànic. N'havíeu sentit a parlar? Se us acut alguna manera de celebrar-lo?

dimecres, 17 de juny de 2009

Repetits

Fa poc va ser el dia dels jocs malabars, i avui repetim. El títol oficial era "international juggling day". Avui és el "world juggler's day", i no sóc l'única que es pregunta per què repetim la celebració. En fi...

També és el dia de les Nacions Unides per combatre la desertificació i la sequera; suposo que és per això que en els últims dies he vist tants articles sobre la possible desertificació de Doñana si no es fa un és és sostenible de l'aigua.

Per donar una mica més de varietat al dia i que poguem escollir, també és el dia del watergate i el dia de "menja't la verdura!".

dimarts, 16 de juny de 2009

Quines contradiccions!

Per què? Doncs perquè avui és el dia de la verdura fesca i el dia nacional del fudge, el caramel de dolç de llet (llefiscós, dolcíssim i una bomba calòrica). Suposo que per això també és el dia del concurs nacional de crits (de desesperació).

O potser són els crits per celebrar la victòria dels Lakers :) Quin partidàs, eh? I quin orgull. Els mitjans de comunicació comenten molt el paper del Kobe Bryant (evidentment) i també la fita històrica dels deu anells del Phil Jackson, però no s'obliden d'una altra de les peces clau: el Pow! Aviam si així se'ls aclareixen les idees i s'adonen que els catalans existim, que som molts i que som europeus!!!

Sabeu què em va passar? Em van haver de fer una prova de capacitat pulmonar per comprovar com tinc l'asma, i una de les variables que tenien en compte és la raça. Podia escollir: blanca, hispànica, asiàtica, afro-americana, filipina o bé altres. Quan els vaig dir que em tenien ben confosa amb això de les races em van demanar d'on venia i em van classificar com a "altres". Li hauré de demanar al Pow en quina categoria el tenen...

dilluns, 15 de juny de 2009

Smile power

Que potent que sona: smile power! És una de les celebracions singulars del dia d'avui: el dia del poder d'un somriure. També és el dia de fer volar un estel, dels marits cuidadors, de la Carta Magna, de la ciutadania dels natius americans i (Jordi, atenció!) el dia de la fotografia de la naturalesa. Maco, eh?

A Arkansas tenen una altra celebració: el dia de l'admissió. De l'admissió gratis al cine? És el primer que he pensat, de debò. Imagino que és el dia en que l'estat d'Arkansas va ser admès a la Unió. Cada dia aprenc alguna cosa interessant, no em puc queixar.

diumenge, 14 de juny de 2009

L.A. Lakers

Sí!!!! Alguns deveu haver vist el partit: campions!!!! Mira que m'han fet patir: el partit ha començat fluixet, però poquet a poquet han aconseguit guanyar el títol. És el desè títol per al Phil Jackson, quina categoria :)

El dia (i la setmana) de la bandera

Ja sabeu que aquí el tema de les barres i estrelles, himnes i banderetes, és el pa de cada dia. Avui, precisament, és el dia de la bandera. Com que no ens agrada això de celebrar només una sola coseta, tenim una llista ben entretinguda. El 14 de juny també és el dia per a la conscienciació de l'abús a dones i nens, el dia de la història familiar, de la conscienciació dels nens americans multiculturals (lo cualo?), de la unitat de la raça i dels assistents d'infermeria (perquè així comença la setmana de la infermeria).


Aquest diumenge també és el diumenge de la infància, Corpus Christi (pels cristians), el festival ortodox de tots sants (pels ortodoxos), el festival de plantar arròs al Japó i l'aniversari de l'exèrcit dels Estats Units.

M'he deixat el millor per al final. Avui és el dia de "pop goes the weasel". "La mostela va fer pop". És el títol d'una cançoneta que potser heu sentit, surt al principi d'uns dibuixos animats que jo havia vist en versió original a Barcelona (I am weasel), suposo que ara ja devem tenir la versió doblada. Ara us penjo el vídeo de la cançoneta:


dissabte, 13 de juny de 2009

Màquines de cosir?

Ai, caram! El dia de la màquina de cosir. Com es deu celebrar, això? Per si no n'hi hagués prou, resulta que el 10 de setembre també és el dia de la màquina de cosir, perquè és la data en què es va patentar la seva invenció.

Imagino el dia d'avui: passar el matí cosint a màquina per fer honor a la celebració, i a la tarda, arrencar les males herbes del jardí. A la nit, una mica d'entreteniment amb uns quants malabarismes i una estoneta a la cuina.

Sí, l'heu encertat: avui també és el dia d'arrencar les males herbes, el dia nacional dels jocs malabars i el dia dels maldestres a la cuina d'Amèrica. Una combinació que més aviat fa por, eh?

divendres, 12 de juny de 2009

Un dia estrany

Avui és un dia estrany: el dia de la màgia i de la conscienciació del "niu buit". Sí, aquí això de veure els fills marxar de casa per viure la seva vida sembla ser una mena de malson insuperable. Tampoc no entenc perquè avui és el dia de la rosa vermella i no pas sant Jordi. Per una festa que ja tenien preparada...

dijous, 11 de juny de 2009

Kamehameha

Bola de drac? No. Kamehameha és el nom del rei més recordat de Hawai'i. Quan hi vam ser de vacances, sentir-ne el nom per primera vegada ja em va fer somriure. Tots els hawaiians coneixen la història del rei Kamehameha el gran, l'unificador de les illes de Hawaii i un veritable gegant: 7 peus d'alçada (més de dos metres!).

Avui és el dia del rei Kamehameha I, d'aquí ve la parrafada anterior. També és el dia nacional dels assistents d'infermeria i de les abraçades.

dimecres, 10 de juny de 2009

Iced tea day

Una de les begudes més populars aquí a Califòrnia, present a tots els restaurants i a totes les neveres: el tè gelat. Alguns altres em diuen que avui també és el dia del yo-yo i del bolígraf. En comparació amb altres dies, avui és més aviat avorrit. A més, el famós sol de Califòrnia ha decidit prendre's unes minivacances i ja fa gairebé una setmana que no el veiem.

dimarts, 9 de juny de 2009

Today is... Donald Duck day

El 9 de juny del 1934 es va emetre el primer cartoon amb l'ànec Donald, titolat "La gallina sàvia". Això és el que avui es commemora. Sospito que qui va voler commemorar l'efemèride va ser la Daisy :)

Una anècdota: sabíeu que el Donald té un segon nom? El seu nom complet és Donald Fauntleroy Duck. Ha estat la sorpresa del dia: Fauntleroy.

dilluns, 8 de juny de 2009

Today is... name your poison day

Uix, que malament que sona, eh? No és tan esgarrifós com sembla: senzillament és una expressió que es fa servir quan hi ha diferents opcions i se n'escull una, quan s'ha de fer una elecció. No sé pas d'on ve, aquesta expressió, però em fa l'efecte que al principi no devia ser gaire agradable que t'ho diguessin, em sona com un càstig. Ara, sovint es fa servir per demanar quin tipus de beguda alcohòlica es vol prendre, però també per referir-se a qualsevol elecció, de coses bones o dolentes: gelats, begudes, postres...

En una nota més alegre, avui també és el dia dels millors amics (petonets per als qui sou en aquesta categoria, no diré noms) i el dia de l'upsy daisy. Això es diu quan agafes un nen petit, més o menys com el nostre upa o upala, però fa més gràcia veure-ho i dir-ho que posar-ho per escrit.

diumenge, 7 de juny de 2009

Today is... national cancer survivors day

Avui toca celebrar la vida. Tots coneixem algú que ha patit càncer, i sabem quant han arribat a patir. Que avui se'ns recordi que es pot superar el càncer i es pot seguir vivint em sembla una idea fantàstica. El que suggeriria és que en una data com avui es fessin col·lectes o maratons televisives o qualsevol tipus d'activitat que ajudés a recaptar fons per ajudar en la investigació de noves teràpies o, tant de bo, una cura definitiva per al càncer. Un petonàs enorme a tots els que celebreu el dia d'avui.

A part d'això també és el dia nacional del gelat de xocolata, el dia per a la conscienciació sobre la infància (aquests noms tan complicats em confonen, no sé mai què volen recordar), i el dia d'escriure al pare.

També és el dia de la lluna de la maduixa. Lo cualo? Sí, el dia de la lluna de la maduixa. Això és el que he après avui: els natius americans del nord-est dels Estats Units posaven noms a les llunes plenes i així seguien el pas de les estacions, posant un nom diferent a cada lluna plena. Els noms es poden aplicar a tot el mes.

Hi havia una lleugera variació en els noms de les llunes, però generalment eren els mateixos en tots les tribus algonquines. Quan els europeus van arribar a la regió van continuar amb aquest costum i fins i tot van crear alguns noms propis.

Els dies de la lluna no cauen sempre en el mateix dia perquè segueixen el cicle lunar. Suposo, doncs, que avui deu ser lluna plena: la lluna de la maduixa, universal per a totes les tribus algonquines, que coincideix amb la recol·leció de les maduixes. A Europa en deien la lluna de la rosa. Algú n'havia sentit a parlar?

dissabte, 6 de juny de 2009

Today is... el dia dels professors

Avui toca felicitar el John, és el dia dels professors. Com no podia ser d'altra manera, hi ha d'altres celebracions més divertides: és el dia d'animar els entrenadors, de les rutes nacionals, de l'exercici al jardí i dels yo-yos. No sé si es repeteix o és per llamineria, però torna a ser el dia nacional del pastís de salsa de poma :)

divendres, 5 de juny de 2009

Today is...

el dia del medi ambient. Em fa l'efecte que el dia de la Terra és més conegut, no he vist pas cap festival anunciat ni cap tipus de celebració. Què hi farem!

Per als llaminers com jo, també és el dia nacional del pa de gingebre i dels donuts! Per no perdre el costum de celebrar dies estranys, també és el festival de les il·lusions populars. Per variar, no us puc explicar per què se celebra, no tinc massa clar a què fan referència amb això de les popular delusions.

Però anem al que de veritat és important: els donuts :) El dia nacional dels donuts és cada primer divendres de juny. És un homenatge a los voluntàries de l'Exèrcit de Salvació de la Primera Guerra Mundial; a elles sovint se les coneix com a lassies. Els donuts originals de l'Exèrcit de Salvació els van servir l'any 1917. Durant la guerra, les lassies de l'Exèrcit de Salvació se n'anaven cap a les línies del front; eren les úniques dones a part del personal militar a qui es permetia visitar el front. Fins i tot se sap qui va ser la primera "noia donut": la tinent coronel Helen Purviance.

Les lassies duien menjar fet a casa i intentaven fer pujar la moral de les tropes. Sovint fregien en oli els donuts fent servir els cascs metàl·lics dels soldats americans, i per això als soldats d'infanteria americans els anomenaven doughboys.

Avui, dia nacional del donut, en algunes botigues de donuts (sí, existeixen) i en altres organitzacions, s'ofereixen donuts gratis per sol·licitar donacions per a l'Exèrcit de Salvació o per a d'altres bones causes. Bon profit!

dijous, 4 de juny de 2009

La segona emmena

La segona emmena a la Constitució dels Estats Units és el dret a la possessió d'armes. A mi m'esgarrifa la quantitat d'armes que corren per aquest país i les conseqüències que comporta. No diré que els Estats Units són l'únic país del món on hi ha tirotejos pels carrers i es cometen assassinats amb les armes que es tenen a casa, però sí que penso que la freqüència d'aquests casos es podria reduir amb una altra manera de pensar.

Ara, per acabar-ho d'adobar, un mossèn de Kentucky ha convidat els feligresos a anar a missa amb les armes que puguin tenir per celebrar el quatre de juliol. No sé si dir que és increïble o indignant. Aquest senyor argumenta que l'únic que faran serà celebrar el naixement de la nació. Afirma no sentir-se avergonyit de dir que en aquell moment hi havia una forta creença en Déu i les armes, i que sense això no existiria el país.

Ai, ai, ai... Quina mania que tenen de justificar-ho tot per motius religiosos. Això sí que em treu de polleguera. Per molt censurable que sigui un acte, o per molt en desacord que s'hi estigui, en el moment en què Déu apareix al discurs tothom ho troba bé.

Per sort, aquesta vegada s'han aixecat veus en contra d'aquesta genial idea. No sé pas com acabarà, ja intentaré esbrinar-ho. Per si us interessa, aquí us deixo el link per si voleu llegir la notícia original en anglès:

http://www.courier-journal.com/article/20090604/NEWS01/906040362/1008/NEWS01/Valley+Station+church+to+hold+gun+service

Un dia important

Avui el dia hauria de ser un recordatori per a tots d'una desgràcia que veiem massa sovint: avui és el dia de les Nacions Unides per als nens víctimes innocents d'agressions. Suposo que amb tants i tants dies amb títol, els que més celebrem són els que impliquen comprar regals (digueu-ne dia de la mare o dia del pare). En canvi, aquestes dates que ens haurien de fer reflexionar una mica més sobre el que passa al nostre voltant i avergonyir-nos una mica de la maldat humana, passen desapercebudes.

Per ser sincers, tampoc no sé com solucionar aquest problema. No sé pas què podem fer cadascun de nosaltres per millorar la situació, però em consola pensar que com a mínim dedico uns minuts del dia a pensar què podria fer i com podria ajudar.

Suposo que és per no sentir-nos tan culpables que avui també és el dia del formatge, del pastís de salsa de poma i de la vella criada (una altra cosa que no entenc en absolut: no sé qui ho va suggerir ni què commemora, exactament). Per als qui estimen els animals, també és el dia d'abraçar el gat.

dimecres, 3 de juny de 2009

Today is... repeat day

Apa, un altre dia estrany: el dia de repetir les coses. Mira que si és un dia en que tot et surt malament i toca repetir-ho tot...

En termes més normals, avui també és el dia dels ous, el dia nacional dels sastres el dia del Chimborazo. El Chimborazo és el volcà més alt de l'Equador i dóna nom a una província del país, però no en tinc ni idea si és això el que commemoren o li han donat el nom a una hamburguesa o a un batut :)

Per si no n'hi hagués prou amb dies nacionals, setmanes i mesos, resulta que en alguns estats també hi ha altres celebracions: a Kentucky, Louisiana i Tennessee, és el dia del memorial dels confederats.

dimarts, 2 de juny de 2009

Today is... flip a coin day

Celebrar el dia de llançar una moneda a l'aire serà ben fàcil, eh? Diuen que qui va crear la celebració d'avui va llançar una moneda per decidir si se celebraria aquest dia o no. Va sortir creu. I si hagués sortit cara?

Avui també és el dia nacional de marxar d'hora de l'oficina, i de cridar "fudge" a les cobres a Nord-Amèrica. Original, si més no. Per què carai has de dir-los alguna cosa a les cobres? I per què si els dius alguna cosa ha de ser "fudge"? Tan bo que és el fudge, i apa, a cridar fudge en veure una cobra, el més habitual del món.

I encara un altre: el dia nacional del bubba. El pitjor del dia nacional del bubba és que no sabem què se celebra. En argot, fa referència a nois blancos grassos del sud dels Estats Units. Però és que bubba també és la manera que els nens petits diuen germà (brother). La pega és que el dia del germà és l'últim diumenge de març.

També és el dia del rocky road. Primer m'he pensat que era el dia de les carreteres pedregoses, però resulta que rocky road és un sabor de gelat.

Quina bogeria!

dilluns, 1 de juny de 2009

Today is...

Comencem un nou mes, i per tant, més celebracions. El mes de juny és el mes dels productes làctics, el mes de les activitats a l'aire lliure, el mes nacional d'adopció de gats, de la conducció segura, de la fruita i la verdura fresques, del tè gelat, el mes nacional de la rosa, de la seguretat, del tennis, d'ensenyar a fer servir la gibrelleta (!), dels amants del gall dindi, dels caramels, de l'orgull gai, de l'acordió, del zoo i l'aquari i... He deixat per al final el meu favorit: és el mes de la lluita contra les mosques fastigoses :)

A més a més, la primera setmana és la setmana nacional de la pesca, la segona és la setmana nacional de l'argila i de l'e-mail, i la quarta setmana és la setmana nacional del càmping. No sé pas per què la tercera setmana no celebrarem res.

Per si no n'hi hagués prou, avui és el dia nacional de caminar descalç, dels desafiaments, dels donuts, i de la defensa de la infància. Apa!