dimecres, 18 de febrer de 2009

ALOHA ! Gener a Hawai'i


Ai, que ja em tocava penjar fotos. A principis d'any el John i jo ens vam escapar a Hawai'i. No havíem fet viatge de nuvis, feia poc que havíem celebrat un any de casats, s'acostava l'aniversari del John i necessitàvem un descans després d'un any més que estressant. A Califòrnia ja fa caloreta, ja, però el gener i el febrer és quan plou més. Per això vam decidir anar-nos-en a algun lloc encara més càlid: l'estat número 50.




En diuen el paradís, i tenen tota la raó. Mireu, mireu:





No recordo unes vacances tan relaxants com aquestes:



El caràcter dels hawaians és ben diferent al de la majoria de persones de terra ferma, i estan ben orgullosos (i amb raó) de ser l'estat amb un nivell de delinqüència més baix. Penseu que nosaltres vam ser a Kona, i com a curiositat ens vam comentar que allà només hi tenien quatre cel·les: si tenien més de quatre delinqüents els havien de traslladar a l'altra punta de l'illa. I no passa gaire sovint.

Hawai'i és un paradís natural: no us imagineu la quantitat de palmeres i arbres, ocells, floretes i mil animalons que corren per allà. Això sí, no hi ha ni serps ni gavines.








El que sí que tenen (de desembre a març, aproximadament) són balenes. Vam passar gairebé tot un dia a l'oceà esperant veure'n, i sí, ho vam aconseguir: balenes i dofins.




Ens vam allotjar a primera línia de costa, i en realitat des de la nostra habitació mateix vèiem dofins. Si ens cansàvem de dofins, sortíem de l'habitació, creuàvem un pati i arribàvem a la llacuna de l'hotel. Una preciositat, em pensava que allò d'aigües cristal·lines era una exageració fins que vaig veure això:






He de reconèixer que hi havia un altre motiu per anar a Hawai'i: el Kilauea. Fa 20 anys que està en erupció, i tot i que ja he vist el Vesubi, volia veure un altre volcà. Hi ha fumaroles per tot el parc volcànic, i en realitat tota l'illa és pura lava. Les platges són de sorra blanca, negra o verda segons el tipus de lava i erupció. Però hauré de tornar: no hi va haver erupció espectacular, mecatxis!






I per recordar l'experiència, res millor que entrar en un canal de lava:



Si algun dia us animeu a creuar l'Atlàntic, ja posats, us recomano que acabeu de creuar el continent i que sobrevoleu una mica el Pacífic. Hawai'i no us decebrà: penseu que el John ja està maquinant quan tornar-hi :) Hi trobareu de tot: paisatges increïbles, una riquesa natural impressionant, una cultura pròpia la mar d'interessant, postes de sol romàntiques i inspiradores, luaus i hula...












Aloha i magalo per arribar al final :)

dissabte, 14 de febrer de 2009

Sant Valentí

Avui és un dels dies que la majoria de nordamericans celebra amb més emoció: Sant Valentí. Ja fa ben bé 15 dies que la gent compra regals i prepara alguna coseta especial. Avui és impossible anar a menjar fora, la bogeria de les reserves també va començar fa setmanes. I ja fa temps que es van començar a engalanar les coses per celebrar Sant Valentí: com els llums de Nadal, però en vermell i amb cors (molt carrincló per al meu gust).

Nosaltres el celebrem a la nostra manera: una miqueta. El John em regala flors, jo cuino pastís. Reservem la celebració per a Sant Jordi :)

Però per no quedar enrere, ja us dic que cuino pastís. Aquest any he fet una provatura: pastís a l'americana. Però com que no sabia com quedaria, també n'he fet un de més europeu. Apa, que us n'ensenyo les fotos.




Ja sóc aquí...

... altra vegada! He passat 3 setmanes ben entretingudes, en bona companyia: la mama ha vingut a veure'ns! Ja tocava, però, 14 mesos són molts. Com bé us podeu imaginar, he deixat l'ordinador de banda durant una pila de dies, però segur que ja esteu al cas de totes les novetats.

L'Obama ha començat a implementar els canvis de què havia parlat i que molts pensaven que no veurien. Ja s'ha començat el procès per tancar Guantánamo, s'han congelat els sous dels congressistes que guanyen 100.000 dòlars l'any o més, s'ha limitat el sou dels executius que treballen en companyies subvencionades pel govern federal, la Cambra Baixa ha aprovat un pla de rescat econòmic, una dona ha tingut 8 criatures i l'escàndol cada cop és més gran, va caure un avió al riu Hudson i un altre es va estavellar contra una casa a Buffalo...

Déu n'hi do, oi? De tot això que us he comentat, el que més m'ha cridat l'atenció és el naixement dels 8 nens. Aviam, una dona de 33 anys, divorciada i a l'atur, amb una lesió que segurament li impedirà tornar a treballar mai més, que viu amb els pares (que per cert, es van declarar en bancarrota l'any passat) en una casa de 3 habitacions, que té 6 criatures concebudes per fecundació in vitro, aconsegueix que li facin una altra fecundació i té 8 criatures.

Qui és el bèstia que ho ha fet? Perdoneu, però és com ho veig. Primer, no penso pas que aquesta senyora sàpiga el que està fent. Directament, no pot mantenir les criatures i de debò penso que no necessita un ginecòleg sinó un psiquiatre. Implantar 6 òvuls fecundats en una dona de 33 anys que ja ha demostrat que pot arribar al final de l'embaràs és una rucada: posa en perill la mare i també les criatures. No em sembla ètic ni sensat.

A part d'això, ella ha dit en una entrevista que no li caldrà ajut estatal per tirar endavant les criatures, que no rebrà cap tipus de subsidi. Ja té una pàgina web on es poden fer donacions amb Visa o MasterCard. I per cert, 3 de les criatures que té reben una ajuda (i amb raó) per discapacitat.

Potser sóc molt insensible o radical, però francament no entenc com s'ha arribat a aquesta situació. No penso que ella pugui pujar aquestes criatures com toca, i no em malinterpreteu. No dic que no se les estimi, si fos així m'enutjaria encara més. El que vull dir és que per molt que s'estimi les criatures, tenir-ne 14 (i la més gran té 7 anys) i cuidar-les significa una despesa enorme. Bolquers, menjar, roba, escola... I on viuran? Imagineu-vos la situació: una casa de 3 habitacions per a un matrimoni que comença a ser gran, que viu amb la seva filla i 14 néts...

Un altre detall: la família la manté l'avi. Ara, per poder millorar la situació econòmica de la família, aquest senyor se n'anirà a l'Iraq a fer de conductor i intèrpret. Algú ho entén?