dimecres, 29 d’abril del 2009

Més grip

L'OMS ha elevat el nivell d'alerta sanitària a 5. L'escala arriba fins a 6. Dec ser ben estranya, perquè no estic gens esverada. S'han detectat casos arreu del món, s'està fent un seguiment de la situació, sembla ser que han trobat un nen que podria ser el primer cas confirmat, s'està buscant una vacuna...

No em malinterpreteu, sóc conscient dels riscos que implica una possible pandèmia. A més, aquesta grip és ben singular: pren força fora de temporada i la majoria de víctimes mortals tenien entre 25 i 45 anys, un grup d'edat ben estrany.

Però també tinc en compte que, de moment, per desgràcia, no es pot fer res més. Més aviat toca esperar i veure com evoluciona la situació, i en tot cas prendre mesures de precaució. Ja m'explicareu què sentiu.

diumenge, 26 d’abril del 2009

Grip porcina

Sembla que ha saltat l'alarma, oi? La majoria dels casos confirmats de grip porcina s'han detectat a Ciutat de Mèxic, però també als estats de Nova York, Texas, Califòrnia, a Nova Zelanda i a Espanya. Totes les víctimes mortals són de Mèxic, i pel que jo sé, totes les altres persones infectades han estat a Mèxic abans de mostrar símptomes.

Estic espantada? Doncs no. Sí que segueixo les notícies, però penso que a part de prevenir, poca cosa podem fer. A Ciutat de Mèxic han tancat els museus, escoles i universitats, i es reparteixen mascaretes pel carrer. Hi ha una sèrie de recomanacions, tant per als locals com per als que visiten Mèxic: no fer petons ni donar la mà, no compartir aliments i evitar les aglomeracions de gent i el metro.

Si tenim en compte que no hi ha una vacuna, què més podem fer? Per això us dic que m'ho prenc amb molta calma. Els CDC, els centres per al control d'enfermetats, ja treballen en l'anàlisi dels casos i en buscar un origen i una vacuna, però molt em temo que haurem d'esperar.

Hi ha la possibilitat que es converteixi en una pandèmia perquè no passa d'animal a humà sinó d'una persona a una altra i per tant el contagi és més ràpid. Digueu-me fatalista, però és que em recordo de la grip del 1918 i de moment aquesta em sembla més controlable. Ja us anirem informant.

dissabte, 25 d’abril del 2009

Sant Jordi

Ja us vaig dir que celebraríem Sant Jordi. Només ens faltaven les paradetes al carrer, però hi ha hagut rosa (un munt de roses, més aviat), llibres que ja són als prestatges i pastís. No ha quedat exactament com el que comprava, però més o menys s'hi assemblava. I el que és més important: ha quedat ben bo.




dijous, 16 d’abril del 2009

11:59 p.m

Torno a l'episodi dels Simpson que us comentava ahir: el Homer Simpson ha de pagar els impostos i s'entreté, així que quan arriba a l'oficina de correus se la troba tancada. Per assegurar-se que la gent pot enviar els formularis i acabar tot el procés, ahir hi havia oficines de correu que no tancaven fins a les 11:59 de la nit. Sí, sí. I per assegurar-se d'on trobar-les, hi havia un número de telèfon especial i avisos a totes les oficines dient si estarien obertes o no.

Per saber si s'ha enviat la paperassa quan toca, el matasegells ha de ser del dia 15. I, és clar, les 11:59 del dia 15 d'abril també compten. Per això, per als qui esperen a l'últim moment, hi ha oficines que es queden obertes i així se sap segur si s'han enviat els papers en el termini establert.

Si no es vol experimentar la voràgine del dia 15, sempre es pot demanar una pròrroga (si la declaració és negativa). Dóna molta tranquil·litat i suposo que els comptables deuen agrair que algunes persones els donin feina després de les dates crítiques.

Aquest any, amb la crisi, això de pagar impostos no ha fet massa gràcia. S'han fet festes del tè amb la finalitat única i exclusiva de desbarrar sobre aquesta salvatjada. Aix, quins moments...

dimecres, 15 d’abril del 2009

Tax day

15 d'abril. El dia més temut per tots, i suposo que el més esperat per l'IRS. Avui és l'últim dia per presentar la declaració de renda, i això es tradueix principalment en el col·lapse de les oficines de correus. Es pot presentar per internet, però moltes persones encara van a correus per fer els pagaments i enviar els formularis.

Suposo que és el mal de tots: ho deixem tot per a l'últim moment i passa el que passa. Tot i això, hi ha un detall que em crida l'atenció. Si la declaració dóna un resultat negatiu, pots oblidar-te de presentar-la el dia 15. Si toca pagar, val més no passar-se ni un minut del temps límit. A no ser, és clar, que es faci una petició per endarrerir el pagament. I ja sabem a quina velocitat va tot això.

Una visió més humorística del tax day la trobareu a un episodi dels Simpson. La sèrie ja m'agradava, però és que des que sóc aquí m'agrada encara més. Representa la societat americana d'una manera molt fidel, tot i que amb humor. Molts la critiquen, però francament penso que és un dels millors retrats de la societat americana que he vist i veuré.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Santes Pasqües

Ja ha passat la Setmana Santa, tot i que aquí la majoria en diuen spring break. He enyorat molt la mona! Aquí hi ha conillets de Pasqua (encara no sé per què) i els nens van a buscar ous. Tampoc no sé per què van a buscar ous, però em recorda una mica les mones tradicionals amb ous durs (que bones).

Amb el John hem arribat a la conclusió que és difícil entendre els Estats Units. Sí, ell també. Pel carrer tothom et diu "happy Easter, happy Easter", encara que no et coneguin de res. El comiat habitual és "God bless you", i en ocasions polítiques (per dir-ne així), sempre s'acaba amb "God bless America". I així anem, tothom et beneeix i demanen que beneeixin el país.

Però després resulta que el Divendres Sant és un dia normal com qualsevol altre, fins i tot es reparteix correu. Dilluns de Pasqua, ni pensament de celebrar-lo. Però el dia de César Chávez sí que se celebra. De veritat. El John va tenir festa per celebrar el dia de César Chávez. Em va comentar que aquest senyor havia lluitat molt pels drets dels immigrants il·legals, sobretot els mexicans, i que s'havia pressionat molt per celebrar una festa llatina.

Però després de tots els bless you and bless America, després de tot el bombardeig per ser bon cristians i de sentir que Amèrica és un país profundament religiós, no celebren Divendres Sant. Ja us ho he dit: no entenc res.