Radical: el dia de tot o res. Ai, que malament pot acabar el dia! També és el dia dels tiets i tietes (s'ha d'escollir?) i el dia dels pares (pares i mares, volen dir). Aquesta última celebració no l'havia sentit anomenar mai, tampoc, i em sembla estrany tenint en compte que se celebra el dia del pare i el dia de la mare.
Els dies a celebrar són curiosos, com sempre, però em sembla millor recordar que ara fa 100 anys que va començar la Setmana Tràgica. No sé si us passa, però quan veig fotografies antigues, encara que siguin en blanc i negre, em sembla viure aquell moment de veritat. Tinc la sensació que és un moment històric que ha quedat gravat, i potser és perquè els anteriors els veig en mosaic i pintura, no ho sé. Els que veig retratats en color em semblen una pel·lícula i em costa més imaginar la història real i els sentiments de les persones que els van viure. Estrany, eh?
Us obro una finestreta en el temps. Em penso que la primera fotografia és la que més ens deu sonar.
Els dies a celebrar són curiosos, com sempre, però em sembla millor recordar que ara fa 100 anys que va començar la Setmana Tràgica. No sé si us passa, però quan veig fotografies antigues, encara que siguin en blanc i negre, em sembla viure aquell moment de veritat. Tinc la sensació que és un moment històric que ha quedat gravat, i potser és perquè els anteriors els veig en mosaic i pintura, no ho sé. Els que veig retratats en color em semblen una pel·lícula i em costa més imaginar la història real i els sentiments de les persones que els van viure. Estrany, eh?
Us obro una finestreta en el temps. Em penso que la primera fotografia és la que més ens deu sonar.
2 comentaris:
En aquestes fotografies deu sortir com van cremar l'escola on jo ara treballo...
Temps difícils i tàgics...
Petonets
Saps? M'encanta la història. Quan sóc en edificis que han viscut tant se'm posa la pell de gallina. Quina escola és?
Publica un comentari a l'entrada