dissabte, 11 de juliol de 2009

Arizona: route 66 el 4 de juliol

Route 66, U.S. 66, the Main Street of America, the Mother Road, Will Rogers Highway: aquests són els noms que sentireu per referir-se a una de les carreteres més conegudes de tot el món. Curiosament, la van descatalogar de la xarxa de carreteres dels Estats Units l'any 1985 perquè es va considerar que ja no era rellevant i la va substituir l'autopista interestatal I-40.



La route 66 travessava gran part dels Estats Units d'est a oest, des d'Illinois fins a Califòrnia (tot i que no arribava a l'oceà), i ara s'han recuperat parts de la carretera assenyalant-la com a Historic Route 66. Va ser establerta l'any 1926, però no la van senyalitzar fins l'any següent, i va convertir-se en la primera carretera totalment pavimentada del país. El recorregut original fa un total de 3939 quilòmetres, tot un viatge.

No sé si aquest cotxe és dels anys 20 o dels 30, però em fa l'efecte que ha estat aquí des dels inicis que us acabo d'explicar:




La U.S. 66 va ser l'itinerari principal dels emigrants que viatjaven cap a l'oest per treballar en el sector agrícola, sobretot a Califòrnia, i va ser el motor econòmic de les zones que travessava (penseu que a Nou Mèxic, Arizona i Califòrnia travessa zones desèrtiques). A més a més, com que és una carretera molt plana, els camioners l'utilitzaven sovint. Durant la segona guerra mundial es va fer servir per transportar material militar, i durant els anys 50 la gent la feia servir sobretot per anar-se'n de vacances a Los Angeles.

La route 66 travessa el desert d'Arizona i passa relativament a la vora del Gran Canyó i del cràter d'Arizona, i aquest augment en activitats turístiques ha comportat moltes altres atraccions: motels en forma de tipi, petits restaurants, botigues de souvenirs indis, i moooolts restaurants de menjar ràpid, fins i tot el primer restaurant amb drive-thru.

Tot això ha creat una imatge idíl·lica de la route 66, i com a mínim jo la relaciono amb la cultura popular americana. Imagino una carretera sense fi, plana, al mig del desert, i gent viatjant en una Harley. I, curiosament, és precisament el que vaig veure.

Són precisament les persones que vivien al costat de la U.S. 66 quan es va fer popular les qui van lluitar per conservar-la quan es va començar a contruir la xarxa d'interestatals. Com us comentava, ara es poden veure fragments de la Historic Route 66, que en molts casos va paral·lela a la I-40.




El John i jo vam viatjar per la route 66 el dia 4 de juliol, el dia de la indepèndencia dels Estats Units. Per participar de la celebració, aquest dia em vaig posar la meva samarreta patriòtica: blanca i amb 3 estrelles dels colors de la bandera.