divendres, 10 de juliol de 2009

Gran Canyó del Colorado, Arizona

Ja sabeu quin itinerari vam seguir durant el nostre viatge. Vam sortir de Los Angeles i vam passar la nit a la ciutat de Laughlin, a Nevada. Evidentment, això vol dir casinos. És igual a quin hotelet us allotgeu: si és a la frontera, segur que tindrà casino, és igual si és gran o petit, conegut o no. Vam passar la nit al Colorado Belle, a la riba del riu Colorado, un hotel en forma de vaixell de vapor. Sí, sí, mireu:




Al matí següent, ben d'hora, vam agafar el cotxe i ens en vam anar cap a Arizona. Vam dedicar tot el dia al Gran Canyó. La major part del Gran Canyó es troba al nord d'Arizona, al Parc Nacional del Gran Canyó (quin nom tan original, eh?). És enooooorme; fa més de 400 quilòmetres de llargada i en alguns punts té més d'un quilòmetre i mig de profunditat.

Nosaltres vam veure'l des del sud (el South rim): té més serveis i diuen que ofereix les millors vistes. Jutgeu-ho vosaltres mateixos:








Hi ha una sèrie de camins asfaltats a la vora del canyó perquè tothom el pugui veure, però a més a més hi ha diferents rutes que un pot seguir lliurement per baixar al fons del canyó. Hi ha hotels i refugis per poder passar la nit o tants dies com es vulgui a l'interior del parc. Penseu que una de les rutes per baixar al canyó i tornar a pujar té més de 30 quilòmetres en total, i el terreny no és fàcil. Per si no n'hi hagués prou, la vora del canyó està a gairebé 2500 metres d'altitud, i es comença a notar la diferència a l'hora de respirar.

Nosaltres vam fer una petita ruta i vam baixar una mica, però l'asma va decidir fer-nos companyia i no vam poder baixar tant com m'hauria agradat :( Tot i això, va ser espectacular. És tota una experiència, i encara més si pedrega. Sí, l'impensable: una tempesta i una pedregada mentre som al Gran Canyó del Colorado. De la pedregada no en tinc fotos, però segurament us heu adonat que les fotos són més aviat apagadotes, que no tenen els colors de les postals. Estava tapat, en alguns fotos ho veureu.

A les fotos ja veieu que anàvem equipats per la calor: barrets i protecció solar. Tot i que estava tapat, el sol picava, i he tornat moreneta. El John ha tornat vermell :) Vejam què en penseu, de les fotos de la mini-ruta que vam fer.









De tant en tant, un té companyia inesperada:



No es permet alimentar els animals del parc, però no tenen por del públic. Van a la seva, i és sorprent girar un revolt i trobar-se un cérvol fent un aperitiu. Els esquirols preferien les móres, però van ser massa ràpids per poder-los fer la foto.

Tampoc no vam anar cap a la zona on havien viscut els indis anasazi, tot i que m'hauria agradat. Vam preferir aprofitar el viatge per visitar tants llocs com poguéssim per poder decidir què ens agradaria tornar a visitar. Quan tornem al Gran Canyó m'agradaria deixar l'asma a casa, poder fer una ruta ben llarga i visitar les zones anasazi. De moment, però, està molt bé :)