dilluns, 20 de juliol de 2009

Bryce Canyon National Park, Utah

El nostre viatge ens va dur al parc nacional de Bryce Canyon. Aquesta setmana l'accés al parc ha estat restringit perquè un incendi havia tallat parcialment la carretera. Segurament us preguntareu com és possible, si a les fotos només s'hi veu sorra i pedra? Bé, no ens enganyem. Hi ha vegetació; poca, però n'hi ha. Sumeu-hi calor i vent, i tenim un còctel explosiu. A més, per arribar a Bryce Canyon s'ha de creuar una part del bosc nacional de Dixie. Aquest és l'accés al parc nacional.



Ja heu començat a veure les característiques de Bryce Canyon. Hi ha més vegetació, però a més és vegetació de muntanya perquè ens trobem a una altitud de 2500 metres, aproximadament. L'erosió ens deixa formes espectaculars, sempre m'he preguntat què passa quan una d'aquestes roques cau.



El parc té una història singular. Fa 10000 anys ja hi havia assentament humans, i s'hi han trobat objectes anasazi. Més tard els indis paiute van colonitzar la zona i van ser ells els qui van crear la mitologia dels hoodoos (més endavant us ensenyaré què són els hoodoos). Els paiute deien que eren persones que els coiots havien convertit en roca, i els anomenaven Anka-ku-wass-a-wits, que vol dir cares vermelles.

Més endavant, petits grups de mormons van arribar la zona, i van enviar un immigrant escocès i la seva dona a colonitzar la regió. Aquest immigrant es deia Ebenezer Bryce. La família Bryce va arribar amb les seves vaques i van arribar a la conclusió que els amfiteatres del canyó eren el pitjor lloc per perdre una vaca :) Imagineu-vos haver de buscar una vaca aquí.




Van construir una carretera per portar fusta i llenya, un canal per regar els cultius i donar de beure als animals, i al cap de poc temps els altres colons van començar a referir-se al canyó de Bryce, que finalment es va convertir en el nom oficial del parc. És maca, aquesta història. Malauradament, per culpa d'una sequera seguida d'inundacions, tant els indis paiute que quedaven a la zona com la família Bryce van acabar marxant.

Una curiositat més: el nom del parc també és el nom d'un programa informàtic que fa simulacions en tres dimensions de paisatges geogràfics. Si mireu les fotos entendreu perquè honoren el nom del parc.



Fer simulacions d'un lloc així té molt mèrit. Veieu aquesta mena de columnetes de pedra? Són els hoodoos. A les fotografies veureu per què es parla d'amfiteatres a la zona del Bryce Canyon: la forma del parc els recorda moltíssim.




Més hoodoos:




Com us comentava, Bryce Canyon és famós perquè té una geologia única, és una sèrie d'amfiteatres, com ferradures de cavalls. És curiós que el clima, la vegetació i la temperatura canvien dintre del parc, perquè l'altitud varia entre els 2100 i els 2700 metres. Tot i això, els hiverns són freds i és el gel que ha erosionat la pedra, per això és diferent als llocs que havíem visitat abans.

Els hoodoos són les espines de pedra que ja heu vist, i són la primera cosa en què penso quan sento el nom de Bryce Canyon. Canvien de color segons la llum i passejar-s'hi recorda estar en un laberint (encara que sigui de pedra). Mireu quines formes tan espectaculars.








El parc nacional de Bryce Canyon és especial per un parell de detalls més. Està allunyat de tot, per començar, així que és un dels parcs nacionals menys visitats perquè és difícil arribar-hi (penseu que la carretera d'accés fa 40 quilòmetres). Com que és lluny de tot, hi ha poca contaminació lumínica, i de nit és un lloc fantàstic per veure els estels.

És en un espai elevat i la qualitat de l'aire és de les millors del món, així que la visibilitat és extraordinària: hi ha vistes panoràmiques de tres estats, aproximadament 300 quilòmetres de visibilitat!



Ja veieu que la càmera no és la més potent del mercat, ni molt menys; tot i això, la línia de l'horitzó és ben clara.

Aquests arbres que veieu són la vegetació de muntanya de què us parlava. Sabeu el nom d'una de les espècies més habituals? No? Els pins ponderosa. I jo que em pensava que a Bonanza s'inventaven els noms.

A part de vegetació, també hi ha un munt d'animals: esquirols, gossos de les praderies (són tímids i no es deixen veure), óssos (que per sort encara es deixen veure menys) i... cérvols!



Què? Us he animat a viatjar per Utah? No? Doncs aviam si demà us ensenyo el parc nacional de Zion i us acabeu de decidir!

1 comentari:

Bruna ha dit...

Tan les fotos d'ahir com les d'avui... una passada!!!!.
Gràcies per compartir el teu viatge.
Petonets