diumenge, 19 de juliol de 2009

Capitol Reef, Utah

El següent parc nacional que vam visitar és el de Capitol Reef. Arribar-hi és una mica difícil; només s'hi pot arribar per una carretera secundària que fa esses i esses, que travessa una de les zones més poc poblades que hem vist durant el viatge. Ara sí, s'ho val. Els colors que dominen són els habituals, però us diria que predomina el vermell.



Vam passar la nit a un hotel petitó, el Hidden Falls Hotel. Us el menciono perquè si algun dia teniu l'oportunitat de visitar la zona, és encantador i està a la zona del parc nacional. La zona de Capitol Reef ja la van habitar alguns indis pueblo, i ens van deixar alguns petroglifs.



Després dels indis pueblo hi van arribar els mormons. Utah és l'estat amb més presència de l'església dels sants dels últims dies, els mormons. És curiós veure com un petit detall afecta la vida quotidiana: hi ha encara més esglésies del que és habitual a Amèrica, es veuen famílies amb pares joves i cinc o sis fills (o més), la gent vesteix d'una manera diferent, cobrint-se una mica més, i a les vuit del vespre és difícil trobar algun lloc obert!

Els mormons sempre s'han preocupat força d'educar la canalla. L'exemple perfecte el vam trobar a Capitol Reef. El segle XVIII els habitants de la zona van construir ells mateixos una petita escola, la Fruita School. També es van encarregar de buscar i pagar una professora per als nens de la zona. L'escola es pot visitar; l'han restaurada i impressiona veure com un màxim de 25 nens de 8 classes diferents anaven a escola a la mateixa classe.




Després de visitar l'escola, vam continuar cap al parc pròpiament dit. Em va entusiasmar la benvinguda que vam tenir.



Cérvols! N'hi ha molts, al parc, i es passegen tranquil·lament per la carretera perquè així poden passar a la zona de càmping, que l'herba és més verdeta.

El parc és preciós, petitó, però amb una riquesa de colors increïble i en aquest cas creat sobretot a través de la pluja i les torrenteres, fins al punt que si plou, algunes zones queden tallades i incomunicades.






Per acabar, més fauna. L'habitual del sudoest americà: cavalls i...


Bisons!!! Sí, sí, bisons. En vam veure en dos o tres llocs, i alguns ramaders locals els crien, han aconseguit que de moment no s'extingeixin i esperem que continuï així. La fotografia és una mica borrosa, però no m'hi podia acostar més. Ara, el crit que vaig fer quan els vaig veure no se'ns oblida :)