El sudoest dels Estats Units: la nostra ruta

Sí, és com a les pel·lícules: el sudoest dels Estats Units és una preciositat. El paisatge és sec i àrid, però impactant. Vam sortir de Los Angeles i vam creuar el sud de Califòrnia d'oest a est, vam seguir per Arizona també d'oest a est (la route 66!), i gairebé vam arribar fins a la frontera amb Nou Mèxic. Allà vam girar cap al nord i vam passar a Utah, que vam travessar pel sud d'est a oest. Aquí es concentren els 5 parc nacionals de l'estat, i els vam visitar tots. Vam continuar fins a Nevada, vam passar l'última nit a Las Vegas i vam arribar a Los Angeles.

El viatge de Califòrnia a Las Vegas bàsicament es fa atravessant el desert del Mojave. Ja us podeu imaginar que gairebé no hi ha res, algun esbós de ciutat de tant en tant i encara gràcies: benzinera, lavabo i menjar ràpid. L'excepció és el restaurant The Mad Greek. Suposem que si és tan conegut i té tant èxit bàsicament és perquè no només serveix hamburgueses.

Aquest restaurant es troba a la ciutat de Baker, on hi ha el termòmetre més alt del món i una mica d'orientació. Mireu:

Sí, ho heu llegit bé: la vall de la mort. Ja us podeu imaginar les temperatures, uffff! La veritat és que vam passar caloreta, el desert del Mojave i la Gran Conca no són precisament els llocs més fresquets del país.

El que aquí anomenen Colorado basin s'estén per gran part d'Arizona, Utah, Nou Mèxic i Colorado. És un espai sec, àrid, desèrtic, però impactant. El paisatge és sorprenent: canyons de més de 1500 metres de profunditat i elevacions de més de 3000 metres. Té uns colors que no havia vist mai i, francament, penso que és el paradís de qualsevol fotògraf o aficionat. Fixeu-vos només en el capvespre que vam tenir creuant el Mojave:



Vam tenir molta sort. Creuàvem el Mojave just quan queien quatre gotes. No és que hi plogui massa, veure un arc de sant Martí al desert no és massa freqüent, però vam tenir sort. Per animar-vos a seguir llegint en els propers dies, us penjo una sola foto d'una de les meravelles que vam visitar.