dissabte, 18 de juliol de 2009

Canyonlands i Arches, Utah

A Utah vam visitar els 5 parc nacionals de l'estat. El primer és el parc nacional de Canyonlands. No hi vam estar massa estona perquè volíem continuar cap al nord, però aquí en teniu una mostra. Tot i que les comparacions són odioses, és com el Gran Canyó però en petit.





Teníem moltes ganes de visitar Arches National Park. El paisatge sembla tret d'un quadre d'en Dalí, de debò. Aquí l'erosió ha tingut un efecte diferent. Als canyons miràvem cap avall, a Arches cap amunt.

En arribar al parc els primers quilòmetres són de carretera que va pujant, pujant amunt per una paret de pedra, vermella i seca.


La vista és espectacular: es veu la conca del Colorado, i al fons les muntanyes. Quan vam arribar a les dunes petrificades ens vam quedar sense alè:




La vista era espectacular, però és que el que ens esperava encara ho era més. Mireu la roca en equilibri. Fa 50 anys tenia una germana petita, però l'erosió continua fent canviar el paisatge.




El motiu pel qual el parc té el nom que té? Doncs mireu:








Ben dalinià, oi? Com us deia fa unes línies, al parc nacional d'Arches has de mirar cap amunt, no cap avall. Aquest és l'inici d'una de les rutes a peu:




És francament impressionant. El que no entenc és que la gent feia les rutes a peu amb sandàlies de platja! Sí que feia molta calor, però no semblaven massa còmodes. Em vaig passar el dia recordant-li al John com enyorava les meves xiruques!

1 comentari:

Bruna ha dit...

Unes fotos impresionats, un lloc preciós.
Que vagi bé la calor, no?.
Petonets