dimecres, 2 de setembre de 2009

La lluna del blat de moro

La lluna del blat de moro, o de la recol·lecció del blat de moro, és la lluna plena del mes de setembre. No calen més explicacions, oi? Aquí el blat de moro és molt popular, i estats com Iowa basen la seva economia en el blat de moro.

Si només fos això, no li tindria massa mania al blat de moro, però és que tot s'ha de complicar. Curiosament, Iowa és un dels primers estats on se celebren eleccions primàries per escollir els candidats a les eleccions presidencials. Per guanyar-hi vots, massa vegades els polítics utilitzen el blat de moro. Moltes subvencions s'otorguen, curiosament, al voltant de les eleccions i per no escalfar els ànims, el blat de moro ha de ser a tot arreu en lloc d'altres productes que serien més adequats.

El millor exemple? El sucre. Gelats, refrescos, iogurt, xarops per la tos, cereals, xocolata, mermelada, sopes preparades, carn, salses... El que vulgueu. Xarop de blat de moro (corn syrup) en lloc de sucre. Per què? Perquè és més barat. Quan a Iowa no hi havia gran cosa, només enormes espais buits, es va decidir promocionar el consum de blat de moro, que allà hi creix molt bé. Els grangers reben subvencions enormes per cultivar blat de moro.

La riquesa de l'estat es basa en el blat de moro, així que ningú no hi vol renunciar. Per assegurar-se que tot anava en la direcció adequada, també es grava (i molt) la importació de canya de sucre. Ara que es pensa en biocombustibles, aquí la recerca es fa sobre l'etanol extret del blat de moro i no de la canya de sucre, tot i que el segon és més eficient.

El xarop de blat moro té altres problemes. Per començar, el gust. Dóna un sabor plàstic als elements, sobretot a la xocolata. Ecssss! No endolceix tant com el sucre, així que se n'han de fer servir quantitats més grans.

Si a algú li ve de gust practicar anglès, llegiu això:

http://www.monografias.com/trabajos50/dangers-of-hfcs/dangers-of-hfcs.shtml

L'article tracta dels perills del xarop de blat de moro, dels seus efectes en la generació que anomena "els nens del blat de moro". S'estableix una relació directa entre xarop de blat de moro i obesitat i diabetis. I a mi m'estranyava haver-me engreixat tant des que sóc aquí! El que em fa ràbia és que tots els menjars porten aquest ingredient incorporat (imagineu-vos-ho, fins i tot els cereals del matí i la carn, i el xarop de la tos!), i és molt difícil i molt car trobar productes orgànics o que no en continguin. Penseu que aquest article arriba a recomanar que es compri en supermercats asiàtics o llatins perquè els productes importats no contenen aquesta substància.

Dues pinzellades perquè entengueu la ràbia i frustració que sento: segons l'article que us he comentat, una ampolla de mig litre de Coca-Cola, Pepsi, Sprite o altres refrescos conté xarop de blat de moro equivalent a 17 cullerades petites de sucre. En mig litre de beguda! Les dones que veuen com a mínim un refresc al dia tenen un 85% més de possibilitats de desenvolupar diabetis, malament.

Copiant també l'article, les persones que utilitzen el xarop de blat de moro com a edulcorant tenen un nivell de triglicèrids un 32% més elevat que el de les persones que fem servir sucre. El cos els metabolitza de manera diferent, i el problema és que el corn syrup impedeix que el cos reconegui que ja hem menjat prou i fa augmentar la gana. A més, es transforma en greix acumulat i bloqueja la resposta de la insulina.

Per demostrar els efectes de manera radical, es va investigar amb ratolins, pobrets. Els que rebien una dieta alta en fructosa (l'ingredient bàsic del xarop de blat de moro) vivien cinc semanes en lloc dels dos anys habituals. I pensar que es continua subvencionant l'ús d'aquesta cosa per a tot!

Em penso que les coses només canviaran quan el sistema sanitari s'acabi d'enfonsar. Em penso que aquí hi tenen prou dades per fer reflexionar sobre la salut dels ciutadans, però ja sabeu que "Poderoso caballero es don dinero".