Des de Los Angeles segueixo amb interès el cas Palau. Quin greu que em sap. Estic indignadíssima amb el Fèlix Millet. Ai, si el seu avi aixequés el cap! Com ha pogut utilitzar el Palau d'aquesta manera, per al seu propi benefici, i sense cap tipus de vergonya? Quan he llegit el seu comunicat dient que lamentava el succeït, el primer que m'ha vingut al cap és "sí, lamenta que l'hagin pescat". En Jordi Montull, en el seu comunicat, deia que quan Hisenda es va presentar al Palau fa uns anys per mirar-se els comptes, això "va ser un problema perquè no tenien factures". No! El que és un problema és que hàgiu expoliat el Palau d'aquesta manera.
Amb ells hi estic molt indignada. Però no us sabria dir si encara m'emprenya més que durant 30 anys hagi estat al front de la institució i ningú, absolutament ningú, hagi sospitat res i que li hagin donat carta blanca vista la seva història personal anterior. Francament, no m'ho crec.
El Palau és una institució que rep donacions de tants i tants mecenes, que rep ajuts de la Generalitat i del Ministeri de Cultura, que té una plantilla de comptables per dur els comptes i que cada any ha passat una auditoria externa. No em puc creure que ningú se n'adonés, de tot això. Que no són quatre duros, eh?
Penseu també en les persones que van fer donatius per a restaurar l'orgue. Em vaig quedar amb ganes d'apadrinar-ne un, però és que si ho hagués fet ara mateix estaria escrivint al Palau demanant que em retornessin els diners. Més ben dit, no ells, sinó en Fèlix Millet.
És tan trist. Penseu que jo a Barcelona treballava de guia turístic, i sempre m'ha agradat molt, el Palau. És un dels meus edificis favorits a Barcelona juntament amb la casa Batlló i el museu Frederic Marès. M'encanta la història del Palau i sempre he admirat moltíssim els cantaires de l'Orfeó Català.
I pensar que ara es veuen embolicats en una situació així. Penseu que els cantaires de l'Orfeó no són professionals, no els paguen per cantar. Sé que quan vaig marxar de Catalunya, el 2007, els cors s'estaven professionalitzant, sobretot el Cor de Cambra, i el director que tenien, en Pep Vila, és un encant i ha fet un esforç titànic per aconseguir que l'Orfeó fos entre els millors cors que existeixen.
I pensar que amb prou feines els pagaven dietes i desplaçaments perquè no eren professionals. Encara és pitjor quan llegeixo que en Millet i Montull han dedicat uns 500.000 euros del Palau a les seves vacances privades amb la família a destinacions com les Maldives. Indignant.
Em sap tan greu pels cantaires. Ells són els que més han patit les conseqüències directes de la malversació de fons i els que hauran de donar la cara, el seu nom va lligat al Palau. I l'edifici? És patrimoni de la humanitat, organitza visites guiades cada dia si és possible, i es veu també involucrat en aquesta situació tan penosa. Quina llàstima.
Espero que amb una nova junta directiva el Palau recuperi l'esplendor que mereix. No tan sols la dignitat i el respecte de molts de nosaltres: m'agradaria que s'anés més amb compte amb el tipus de concerts i d'actes que s'hi celebren. Què voleu que us digui, veure mítings polítics a una de les obres mestres del Modernisme més aviat em posa la pell de gallina. O casaments, que també n'hi ha hagut: entre d'altres, el de la filla de Fèlix Millet. Per a la celebració, la sala gran va quedar reservada durant uns dies mentre es cobria la platea per tenir-hi les taules i una pista de ball.
Preferiria que fos l'Orfeó Català, els propis cantaires i no l'administració, qui decidís sobre la idoneïtat d'aquest tipus d'actes. Al cap i a la fi, l'Orfeó és el propietari de l'edifici i penso que també haurien de poder opinar.
Un altre tema és saber com acabarà tot això. Per desgràcia, em fa l'efecte que la pena no serà massa severa. I ho hauria de ser. Comparant, Bernard Madoff s'ha endut més diners, sí, però ha anat a la presó. Ara s'ha descobert el cas Palau. Em fa por pensar què passarà quan s'investigui Agrupació Mútua, el F.C. Barcelona i tantes altres institucions en què Fèlix Millet ocupava un càrrec important. Ai, la Creu de Sant Jordi.
Amb ells hi estic molt indignada. Però no us sabria dir si encara m'emprenya més que durant 30 anys hagi estat al front de la institució i ningú, absolutament ningú, hagi sospitat res i que li hagin donat carta blanca vista la seva història personal anterior. Francament, no m'ho crec.
El Palau és una institució que rep donacions de tants i tants mecenes, que rep ajuts de la Generalitat i del Ministeri de Cultura, que té una plantilla de comptables per dur els comptes i que cada any ha passat una auditoria externa. No em puc creure que ningú se n'adonés, de tot això. Que no són quatre duros, eh?
Penseu també en les persones que van fer donatius per a restaurar l'orgue. Em vaig quedar amb ganes d'apadrinar-ne un, però és que si ho hagués fet ara mateix estaria escrivint al Palau demanant que em retornessin els diners. Més ben dit, no ells, sinó en Fèlix Millet.
És tan trist. Penseu que jo a Barcelona treballava de guia turístic, i sempre m'ha agradat molt, el Palau. És un dels meus edificis favorits a Barcelona juntament amb la casa Batlló i el museu Frederic Marès. M'encanta la història del Palau i sempre he admirat moltíssim els cantaires de l'Orfeó Català.
I pensar que ara es veuen embolicats en una situació així. Penseu que els cantaires de l'Orfeó no són professionals, no els paguen per cantar. Sé que quan vaig marxar de Catalunya, el 2007, els cors s'estaven professionalitzant, sobretot el Cor de Cambra, i el director que tenien, en Pep Vila, és un encant i ha fet un esforç titànic per aconseguir que l'Orfeó fos entre els millors cors que existeixen.
I pensar que amb prou feines els pagaven dietes i desplaçaments perquè no eren professionals. Encara és pitjor quan llegeixo que en Millet i Montull han dedicat uns 500.000 euros del Palau a les seves vacances privades amb la família a destinacions com les Maldives. Indignant.
Em sap tan greu pels cantaires. Ells són els que més han patit les conseqüències directes de la malversació de fons i els que hauran de donar la cara, el seu nom va lligat al Palau. I l'edifici? És patrimoni de la humanitat, organitza visites guiades cada dia si és possible, i es veu també involucrat en aquesta situació tan penosa. Quina llàstima.
Espero que amb una nova junta directiva el Palau recuperi l'esplendor que mereix. No tan sols la dignitat i el respecte de molts de nosaltres: m'agradaria que s'anés més amb compte amb el tipus de concerts i d'actes que s'hi celebren. Què voleu que us digui, veure mítings polítics a una de les obres mestres del Modernisme més aviat em posa la pell de gallina. O casaments, que també n'hi ha hagut: entre d'altres, el de la filla de Fèlix Millet. Per a la celebració, la sala gran va quedar reservada durant uns dies mentre es cobria la platea per tenir-hi les taules i una pista de ball.
Preferiria que fos l'Orfeó Català, els propis cantaires i no l'administració, qui decidís sobre la idoneïtat d'aquest tipus d'actes. Al cap i a la fi, l'Orfeó és el propietari de l'edifici i penso que també haurien de poder opinar.
Un altre tema és saber com acabarà tot això. Per desgràcia, em fa l'efecte que la pena no serà massa severa. I ho hauria de ser. Comparant, Bernard Madoff s'ha endut més diners, sí, però ha anat a la presó. Ara s'ha descobert el cas Palau. Em fa por pensar què passarà quan s'investigui Agrupació Mútua, el F.C. Barcelona i tantes altres institucions en què Fèlix Millet ocupava un càrrec important. Ai, la Creu de Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada