Si podeu, llegiu aquest article d'El Periódico:
http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=649357&idseccio_PK=1021
Però que no arribarem al final de l'assumpte o què? Per resumir, el títol de l'article és "Millet va desviar fons del Palau per pagar deutes del partit de Colom". El mateix Àngel Colom diu que van ser 12 milions de pessetes i que es pensava que venien de la butxaca de Fèlix Millet. Ara, que tenint en compte que el que hi havia a la seva butxaca venia del Palau... La volta de rosca és que els llibres de comptabilitat diuen que van ser 25 milions de pessetes.
Segons Colom, no recorda exactament a quant ascendien els deutes perquè "no era gaire". Però que carai s'han pensat? Per què no demanava un préstec al banc? Ai, que al final acabaré amb la tensió pels núvols.
Només renego quan estic francament enfadada, molt enfadada, furiosa, però avui n'he deixat anar un de gros quan he llegit això. Aviam, resulta que el Millet i el Montull no estan en presó preventiva perquè hi ha presumpció d'innocència i en realitat la presó preventiva és una mesura extraordinària que només s'aplica en determinats supòsits.
Un d'ells és que hi hagi risc d'ocultació o destrucció de proves. Tenint en compte que després de l'escorcoll dels Mossos algú va treure documents del Palau, els va dur a un pis propietat de Jordi Montull i quan els Mossos hi van anar no hi van trobar res, el sentit comú i la lògica em diuen que s'han ocultat i destruït proves. A què carai esperen?
També tenia entès que existia una cosa anomenada "complicitat". No sé exactament quins requisits hauria de complir Àngel Colom per entrar en aquesta categoria, però de moment em sembla un aprofitat. Em sembla una postura còmoda que es recorri a Millet per pagar els seus deutes, perquè alguns coneguts li havien dit que acudís a ell.
I per cert, si alguns coneguts li van fer aquesta recomanació, què més podem esperar? On hauran anat a parar els diners que s'haurien hagut d'invertir en l'Orfeó? Què passa amb l'educació musical dels cors i la seva professionalització? Què passa amb el Jordi Casas i el Pep Vila, que no es mereixen un bon sou per la tasca tan extraordinària qua han realitzat? Els cantaires de l'Orfeó no viuen de la música, però la viuen, potser no es mereixen que els paguin dietes i viatges?
Per què al Palau s'han realitzat tants mítings polítics i s'han oblidat de la música? No sóc la primera que ho diu, fa anys ja sortien cartes als diaris queixant-se precisament d'això. En recordo una que va sortir a La Vanguardia en referència a tants concerts de la Isabel Pantoja i de Radio TeleTaxi.
No tinc res en contra de cap tipus de música, però sí que opino que hi ha espais més apropiats que d'altres per a certs estils. També era preocupant l'estat de la sala de concerts després de segons quines actuacions. Us podeu imaginar el Justo Molinero dient a la gent que anessin al Palau i que s'enduguessin l'entrepà amb ells, que se'l podien menjar durant el concert? Doncs va passar, i a més dels entrepans el dia després del concert a la sala hi havia gots de vidre, ampolles de begudes alcohòliques i tota la porqueria que us pugueu imaginar.
Això no m'ho han explicat. Aquell diumenge al matí jo era al Palau poc després de les 9 per fer-hi visites guiades, i em queien les llàgrimes quan ho vaig veure. La sala de descans es va haver de ventilar per la pudor a porros que feia, i vaig haver de demanar a la gent que esperessin per anar als lavabos si ho necessitaven perquè l'equip de neteja estava recollint els pixats i la cagada que hi havia a terra.
Llegeixo també que molts músics sabien (o sospitaven) què passava i van callar per por. En alguns comentaris se'ls acusa de complicitat. Vaig conèixer alguns cantaires de l'Orfeó i vaig veure la dinàmica dels cors, no en sabien res. No són cors professionals, no esperaven grans quantitats de diners però se sentien orgullosos de l'edifici i del seu prestigi. De còmplices, res de res.
Ara que heu llegit una de les meves experiències allà, què en penseu? Jo també sóc còmplice per no haver-ho explicat abans? La manera com ho veig és que no estic d'acord amb el tipus d'actuació que hi va haver i penso que el problema va ser sobretot el públic i el seu comportament. Sí que els va contractar algú, però sóc còmplice o és una qüestió de diferents gustos musicals?
http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=649357&idseccio_PK=1021
Però que no arribarem al final de l'assumpte o què? Per resumir, el títol de l'article és "Millet va desviar fons del Palau per pagar deutes del partit de Colom". El mateix Àngel Colom diu que van ser 12 milions de pessetes i que es pensava que venien de la butxaca de Fèlix Millet. Ara, que tenint en compte que el que hi havia a la seva butxaca venia del Palau... La volta de rosca és que els llibres de comptabilitat diuen que van ser 25 milions de pessetes.
Segons Colom, no recorda exactament a quant ascendien els deutes perquè "no era gaire". Però que carai s'han pensat? Per què no demanava un préstec al banc? Ai, que al final acabaré amb la tensió pels núvols.
Només renego quan estic francament enfadada, molt enfadada, furiosa, però avui n'he deixat anar un de gros quan he llegit això. Aviam, resulta que el Millet i el Montull no estan en presó preventiva perquè hi ha presumpció d'innocència i en realitat la presó preventiva és una mesura extraordinària que només s'aplica en determinats supòsits.
Un d'ells és que hi hagi risc d'ocultació o destrucció de proves. Tenint en compte que després de l'escorcoll dels Mossos algú va treure documents del Palau, els va dur a un pis propietat de Jordi Montull i quan els Mossos hi van anar no hi van trobar res, el sentit comú i la lògica em diuen que s'han ocultat i destruït proves. A què carai esperen?
També tenia entès que existia una cosa anomenada "complicitat". No sé exactament quins requisits hauria de complir Àngel Colom per entrar en aquesta categoria, però de moment em sembla un aprofitat. Em sembla una postura còmoda que es recorri a Millet per pagar els seus deutes, perquè alguns coneguts li havien dit que acudís a ell.
I per cert, si alguns coneguts li van fer aquesta recomanació, què més podem esperar? On hauran anat a parar els diners que s'haurien hagut d'invertir en l'Orfeó? Què passa amb l'educació musical dels cors i la seva professionalització? Què passa amb el Jordi Casas i el Pep Vila, que no es mereixen un bon sou per la tasca tan extraordinària qua han realitzat? Els cantaires de l'Orfeó no viuen de la música, però la viuen, potser no es mereixen que els paguin dietes i viatges?
Per què al Palau s'han realitzat tants mítings polítics i s'han oblidat de la música? No sóc la primera que ho diu, fa anys ja sortien cartes als diaris queixant-se precisament d'això. En recordo una que va sortir a La Vanguardia en referència a tants concerts de la Isabel Pantoja i de Radio TeleTaxi.
No tinc res en contra de cap tipus de música, però sí que opino que hi ha espais més apropiats que d'altres per a certs estils. També era preocupant l'estat de la sala de concerts després de segons quines actuacions. Us podeu imaginar el Justo Molinero dient a la gent que anessin al Palau i que s'enduguessin l'entrepà amb ells, que se'l podien menjar durant el concert? Doncs va passar, i a més dels entrepans el dia després del concert a la sala hi havia gots de vidre, ampolles de begudes alcohòliques i tota la porqueria que us pugueu imaginar.
Això no m'ho han explicat. Aquell diumenge al matí jo era al Palau poc després de les 9 per fer-hi visites guiades, i em queien les llàgrimes quan ho vaig veure. La sala de descans es va haver de ventilar per la pudor a porros que feia, i vaig haver de demanar a la gent que esperessin per anar als lavabos si ho necessitaven perquè l'equip de neteja estava recollint els pixats i la cagada que hi havia a terra.
Llegeixo també que molts músics sabien (o sospitaven) què passava i van callar per por. En alguns comentaris se'ls acusa de complicitat. Vaig conèixer alguns cantaires de l'Orfeó i vaig veure la dinàmica dels cors, no en sabien res. No són cors professionals, no esperaven grans quantitats de diners però se sentien orgullosos de l'edifici i del seu prestigi. De còmplices, res de res.
Ara que heu llegit una de les meves experiències allà, què en penseu? Jo també sóc còmplice per no haver-ho explicat abans? La manera com ho veig és que no estic d'acord amb el tipus d'actuació que hi va haver i penso que el problema va ser sobretot el públic i el seu comportament. Sí que els va contractar algú, però sóc còmplice o és una qüestió de diferents gustos musicals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada