És el preu que volen que els turistes paguin per entrar als Estats Units. Estic indignadíssima! Fins als nassos! Per si no coneixeu el procés de venir de visita, us l'explico. Hi ha una sèrie de països amb els quals els Estats Units han signat un conveni segons el qual no cal un visat per entrar de visita. Espanya és a la llista. Sembla senzill, oi? Si han signat un conveni i no cal visat, hauria de ser fàcil.
Els simples passos a seguir són: contactar amb el Ministeri d'Exteriors o amb l'ambaixada dels Estats Units per omplir un formulari (ESTA). Es pot fer via Internet, i bàsicament s'han de donar les dades personals (més que les que ens demanarien a Hisenda o per demanar un préstec a un banc) i tota la informació possible sobre el nostre viatge als Estats Units: per què hi anem, on ens allotjarem, quan temps hi serem. S'aprofita l'ocasió per demanar una sèrie de preguntes casuals: que pren drogues?, que forma part del partit nazi?, que té intenció d'atemptar contra els Estats Units?, que pateix alguna malaltia mental?, que té SIDA?. Evidentment, el respecte a la llibertat individual que tant els omple la boca no serveix per a tothom.
He de dir que el tràmit és curtet, en uns 10 o 15 minuts ja pot estar enllestit. La resposta és ràpida, però el problema és que fins ara només hem aconseguit que ens donin permís per pujar a un avió o un vaixell amb destinació Estats Units. Si ens deneguen el permís, hem d'anar a l'ambaixada o al consulat i tramitar un visat (triga uns dos o tres mesos en estar llest).
Anem cap a l'aeroport. És millor arribar-hi amb un parell d'hores d'antel·lació: val més assegurar-se que no s'han venut més bitllets del compte i ens quedem sense, i hem de passar la tortura de les mesures de seguretat. Si ho recordeu bé, les mesures de seguretat van augmentar després dels atemptats de l'onze de setembre, i el pitjor de tot és que si s'haguessin implementat les mesures de seguretat que hi havia en vigor en aquell moment, tal desgràcia no hauria passat.
Com que a més el preu del petroli va pujar, la majoria de les companyies aèries (sobretot les nordamericanes) han decidit fer pagar per les maletes. Si marxem una setmaneta, potser amb una maleta n'hi ha prou, però i si hem de marxar tres mesos? És igual, encara que marxeu a viure als Estats Units, et fan pagar per cada maleta facturada. I segons com, per l'equipatge de mà també.
Durant el vol toca omplir el formulari I-94.Tornarem a donar la informació que ja hem donat a l'ESTA i una mica més, i després d'un mínim d'onze hores de vol aterrarem als Estats Units. Allà ens faran fer cua i esperar per passar els tràmits d'immigració i aduanes. Revisaran el nostre formulari I-94, ens prendran les empremtes dactil·lars (de tots els dits) i ens faran una fotografia digital. A més, en aquest moment poden decidir que no ens deixen entrar al país i hem de tornar cap a caseta.
Ara, a més, es vol cobrar 10 dòlars a cada persona que vingui a fer turisme als Estats Units. Estan bojos o què? Estic tan enfadada! La raó que donen és que no volen que els qui paguen impostos hagin de pagar la promoció turística del país. Quina promoció turística?
A no ser que hagin canviat les coses, mai no he vist un anunci de promoció turística dels Estats Units. De Turquia, d'Andalusia, de Catalunya, del País Basc, de Mèxic, de Tailàndia... sí. Dels Estats Units, no. I jo treballava de guia turística!
Em sembla que pixen fora de test. Estats com Califòrnia estan en bancarrota, i potser per això volen cobrar. Però no es deuen adonar que tractar tothom com a terroristes l'únic que farà serà reduir el número de persones que vénen.
El turisme es riquesa: dóna feina a moltíssima gent i el sector de serveis depèn en gran mesura de les persones que decideixen gastar-se els quartos en un altre país. No m'hauria pensat que arribaria a dir això: no em vingueu a visitar! Si és possible, contacteu amb la Comissió Europa o amb un dels vostres responsables polítics per demanar que facin pressió. La decisió no és ferma, aquí hi ha força debat i jo ja he escrit a la nostra representant al Senat exposant-li el meu punt de vista (per si de cas, no li he dit que pixaven fora de test).
Penseu una altra cosa: jo visc als Estats Units i la meva família seria normal que em visités. També és turisme, això? No sabeu com m'agradaria que, si això acaba tirant endavant, la resta de països es posessin d'acord per seguir el mateix protocol amb els ciutadans americans. Sí, és venjança, pura i dura, però és que la majoria estan acostumats que els tractin com a reis. Aquesta majoria ho exigeix i ho espera perquè, segons ells, tenen l'autoritat moral per a fer-ho. Què carai! Tots igual, que l'únic que fem és pujar en un avió i viatjar!
Mireu, vaig a fer alguna altra cosa per calmar-me, perquè fa molt de temps que una notícia no em feia bullir la sang d'aquesta manera. I pels que no coneixeu el John: no és com la majoria, per això m'hi vaig casar :)
Els simples passos a seguir són: contactar amb el Ministeri d'Exteriors o amb l'ambaixada dels Estats Units per omplir un formulari (ESTA). Es pot fer via Internet, i bàsicament s'han de donar les dades personals (més que les que ens demanarien a Hisenda o per demanar un préstec a un banc) i tota la informació possible sobre el nostre viatge als Estats Units: per què hi anem, on ens allotjarem, quan temps hi serem. S'aprofita l'ocasió per demanar una sèrie de preguntes casuals: que pren drogues?, que forma part del partit nazi?, que té intenció d'atemptar contra els Estats Units?, que pateix alguna malaltia mental?, que té SIDA?. Evidentment, el respecte a la llibertat individual que tant els omple la boca no serveix per a tothom.
He de dir que el tràmit és curtet, en uns 10 o 15 minuts ja pot estar enllestit. La resposta és ràpida, però el problema és que fins ara només hem aconseguit que ens donin permís per pujar a un avió o un vaixell amb destinació Estats Units. Si ens deneguen el permís, hem d'anar a l'ambaixada o al consulat i tramitar un visat (triga uns dos o tres mesos en estar llest).
Anem cap a l'aeroport. És millor arribar-hi amb un parell d'hores d'antel·lació: val més assegurar-se que no s'han venut més bitllets del compte i ens quedem sense, i hem de passar la tortura de les mesures de seguretat. Si ho recordeu bé, les mesures de seguretat van augmentar després dels atemptats de l'onze de setembre, i el pitjor de tot és que si s'haguessin implementat les mesures de seguretat que hi havia en vigor en aquell moment, tal desgràcia no hauria passat.
Com que a més el preu del petroli va pujar, la majoria de les companyies aèries (sobretot les nordamericanes) han decidit fer pagar per les maletes. Si marxem una setmaneta, potser amb una maleta n'hi ha prou, però i si hem de marxar tres mesos? És igual, encara que marxeu a viure als Estats Units, et fan pagar per cada maleta facturada. I segons com, per l'equipatge de mà també.
Durant el vol toca omplir el formulari I-94.Tornarem a donar la informació que ja hem donat a l'ESTA i una mica més, i després d'un mínim d'onze hores de vol aterrarem als Estats Units. Allà ens faran fer cua i esperar per passar els tràmits d'immigració i aduanes. Revisaran el nostre formulari I-94, ens prendran les empremtes dactil·lars (de tots els dits) i ens faran una fotografia digital. A més, en aquest moment poden decidir que no ens deixen entrar al país i hem de tornar cap a caseta.
Ara, a més, es vol cobrar 10 dòlars a cada persona que vingui a fer turisme als Estats Units. Estan bojos o què? Estic tan enfadada! La raó que donen és que no volen que els qui paguen impostos hagin de pagar la promoció turística del país. Quina promoció turística?
A no ser que hagin canviat les coses, mai no he vist un anunci de promoció turística dels Estats Units. De Turquia, d'Andalusia, de Catalunya, del País Basc, de Mèxic, de Tailàndia... sí. Dels Estats Units, no. I jo treballava de guia turística!
Em sembla que pixen fora de test. Estats com Califòrnia estan en bancarrota, i potser per això volen cobrar. Però no es deuen adonar que tractar tothom com a terroristes l'únic que farà serà reduir el número de persones que vénen.
El turisme es riquesa: dóna feina a moltíssima gent i el sector de serveis depèn en gran mesura de les persones que decideixen gastar-se els quartos en un altre país. No m'hauria pensat que arribaria a dir això: no em vingueu a visitar! Si és possible, contacteu amb la Comissió Europa o amb un dels vostres responsables polítics per demanar que facin pressió. La decisió no és ferma, aquí hi ha força debat i jo ja he escrit a la nostra representant al Senat exposant-li el meu punt de vista (per si de cas, no li he dit que pixaven fora de test).
Penseu una altra cosa: jo visc als Estats Units i la meva família seria normal que em visités. També és turisme, això? No sabeu com m'agradaria que, si això acaba tirant endavant, la resta de països es posessin d'acord per seguir el mateix protocol amb els ciutadans americans. Sí, és venjança, pura i dura, però és que la majoria estan acostumats que els tractin com a reis. Aquesta majoria ho exigeix i ho espera perquè, segons ells, tenen l'autoritat moral per a fer-ho. Què carai! Tots igual, que l'únic que fem és pujar en un avió i viatjar!
Mireu, vaig a fer alguna altra cosa per calmar-me, perquè fa molt de temps que una notícia no em feia bullir la sang d'aquesta manera. I pels que no coneixeu el John: no és com la majoria, per això m'hi vaig casar :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada