dimecres, 2 de setembre de 2009

Un dia i un mes singulars

Ja m'he desfogat amb el blat de moro. Per calmar-me, intentaré recordar que la lluna de setembre també és la lluna de la sang (em fa por saber per què) o la lluna de la fruita (mmmm, que bona!).

Aquest mes és el de la música clàssica, del patrimoni espanyol, dels barrets de la tardor (suposo que deuen ser diferents als de palla de l'estiu per evitar el sol), de square dancing (un ball amb quatre parelles), dels gelats de nabius, de la cortesia, del piano, del pollastre, de la seguretat dels infants, de la mel, d'un millor esmorzar i de la Little League, la lliga de bèisbol infantil. Com sempre, variat i al gust de tothom.

Per fer-ho encara més divertit, avui és el dia de Bison-Ten-Yell, que fa referència a 10 crits de batalla que un imaginari Bison-Ten-Yell va crear i que ara es fan servir en el futbol americà. Quanta imaginació, eh? El que m'impressiona és que aquestes coses encara es recordin i que siguin una part important de la cultura pròpia. Potser és perquè els Estats Units són un país jove, no ho sé.

També és el dia de l'ajustament del calendari. L'any 1751 la Gran Bretanya va publicar un edicte anomenat "Correcció Gregoriana" perquè entrés en vigor l'any següent. Es pretenia sincronitzar els calendaris gregorià i lunar eliminant els dies compresos entre el 3 i el 13 de setembre. A més, fins aleshores l'any nou se celebrava el dia 25 de març, i en aquest edicte es va establir que passés a ser el dia 1 de gener. Preferiria seguir-lo celebrant a la primavera, què voleu que us digui.

I el que em fa més por: és el dia de les decapitacions. Sort que no és un dia oficial nacional aprovat pel Senat o el Congrés, que si no...