dimarts, 1 de juliol de 2008

You don't mess with the Zohan

Aquest és el títol de la pel·lícula que vam anar a veure ahir al vespre. Sabíem que era una pel·lícula més aviat tonta, però teníem ganes de riure una estona. I sí que vam riure, sí. Des d'ahir que cada cop que diem no imitem la forma en què ho deia el protagonista de la pel·lícula: un agent israelí que es diu Zohan i que vol anar-se'n a Amèrica per ser perruquer. Per passar desapercebut canvia de nom: ara es diu Scrappy Coco. A Amèrica s'enamora d'una noia àrab, i la qüestió és que treballen junts, en un carrer dividit: la meitat per als israelís, la meitat per als àrabs.
És un tema una mica espinós i jo pensava que fer-ne una comèdia podia ferir dignitats, però penso que si es llegeix bé el missatge, val la pena. A més, no hi ha censura. Recordeu com van censurar el pit de la Janet Jackson? En aquesta peli es veien culs!!! I no es feia servir la paraula f*** perquè està prohibida, però s'entenia molt bé a què feien menció quan feien servir paraules inventades.
En fi, que si voleu riure perquè sí, potser aquesta pel·lícula ho aconsegueix. D'altres que tenim a la nostra llista: Kung Fu Panda, Ice Age 3 (sí, sí, Jordi, fan la tercera part), Wall-E, The Mummy: tomb of the Dragon Emperor, potser The Dark Night, i una sobre chihuahas.
Sí, sí, sobre chihuahas. En vam veure el tràiler; imagineu-vos 3 chihuahas: un és el capo, els altres dos están al seu costat ensenyant les dents. El capo posa cara d'estar enfadat i diu: "My name is Papi. We don't want to be your Fifis or Fufus, we don't want to be in your purses. It's the war!".
Potser aquest és un dels avantatges de ser aquí: veure les pelis abans que vosaltres :-) Ara, no em demaneu com es titularan un cop les veieu, de vegades les traduccions em deixen glaçada, d'altres cops em fan riure, però sovint m'indignen (qüestió professional, suposo)