dimecres, 2 de juliol de 2008

Ingrid Betancourt i filosofades

Quina bona notícia! Hem passat la tarda fora, i després de sopar hem posat la televisió. No sabia si creure-m'ho, però sí, sí, a tots els canals es comentava l'alliberament d'Ingrid Betancourt després de 6 anys segrestada per les FARC.
No pensava que als Estats Units es conegués exactament el que passa a Colòmbia, ja m'heu sentit a dir més d'una vegada que la cultura global en aquest país és més aviat escassa. Tampoc no em pensava que fossin conscients de qui és Ingrid Betancourt.
He entrat a la pàgina del The Angeles Times i allà hi he trobat la resposta. Un link duia al comentari de la notícia, no massa extens, que deia: "Tres americans alliberats a Colòmbia després de 5 anys de segrest. També alliberada, Ingrid Betancourt".
Ah! Aquesta era la qüestió. Per desgràcia, sembla que segueixen veient-se al centre del món. No em malinterpreteu: m'alegro enormement de l'alliberament dels 3 nordamericans, de l'Ingrid Betancourt i d'onze persones més! No les han mencionades! Eren membres de les forces armades colombianes, i això em fa pensar que falta informació.
Falta informació sobre les gairebé 500 persones que segueixen segrestades per les FARC, sobre la política d'Álvaro Uribe, sobre les FARC i l'estat de certes comunitats a Colòmbia, sobre l'estat d'altres estats llatinoamericans, sobre la relació entre les FARC i ETA (el John ni ho sabia, i jo que donava per suposat que s'interessava pel que passava al Sud dels Pirineus)...
Em pregunto com es podria aconseguir que es tingués una mica més de cultura general, que fins i tot les persones casades amb estrangers coneguessin una mica més la situació d'altres països, que es veiés que no a tot arreu es viu igual i que abans de l'11-S de Nova York, n'hi va haver un altre a Xile, i un altre a mitjans del s. XVIII.
Sobre aquest últim no tinc massa esperances. Quan em preguntaven d'on sóc, deia "de Catalunya". Ningú no sabia on era. Vaig començar a dir "de Barcelona" i em preguntaven a quina part de Mèxic quedava. Vaig passar a dir "I'm Spanish" i em responien que no sonava mexicana. Vaig pensar que havia de ser més específica, i vaig començar a dir "I'm from Spain". Em deien: "Mexico? Where in Mexico is Spain?". Ara senzillament dic que sóc europea.
Sigui com sigui, potser ara la connexió entre el segrest dels nordamericans i de l'Ingrid Betancourt i les FARC els situarà una mica més en el continent.
Enhorabona als alliberats i a les seves famílies