CATALANS A SAN DIEGO!

El John i jo ens hem tornat a escapar a San Diego aquest cap de setmana. A mi la ciutat m'encanta, sobretot el Gaslamp Quarter. És una part del barri antic i l'anomenen així pels antics fanals de gas que hi havia, en realitat, encara en conserven algun. A més, sembla fins i tot mig europea: tenen terrasses al carrer per sopar o prendre qualsevol cosa que us vingui de gust. Té molt més encant que L.A. Downtown i es respira molta més seguretat. L'únic problema és l'aparcament: pitjor que a Barcelona.

Per a ser sincers, però, us he de dir que vam anar a San Diego per tornar a SeaWorld: tenim tiquet anual i com que van canviant els espectacles vam pensar que ara a l'estiu seria ben diferent. Allà, per primer cop en mesos, amb algú que no fos de la família o algun amic amb qui parli per telèfon, vaig tornar a practicar el català. Em va fer molta il·lusió poder parlar català, encara que només fos per uns moments. Us envio les fotos de la gran trobada:

Sí, és ell altra vegada! Jordi, te'n recordes que em vas dir que la primera foto de l'Ulisses l'havia fet de molt a la vora? Ja et vaig dir que era el zoom. Però aquesta vegada no! Les persones que tenen un passaport SeaWorld platí o que paguen per interactuar amb les bestioles en grups reduïts i limitats poden fer això: alimentar una criatureta de més de 4500 quilos, acaronar-la i donar-li peixet.

Jo m'ho mirava des d'una pasarel·la elevada i anava fent fotos. Vaig baixar un nivell i des d'una reixa anava mirant l'Ulisses i li parlava. Li vaig dir al John ben convençuda: "Quan marxin aquests persones, provaré de parlar amb un dels entrenadors i li demanaré si em deixen entrar". Evidentment, va començar a riure. Jo pensava que el NO ja el tenia, que no perdia res.

I així va ser. Quan va marxar l'últim grup, amb cara d'espantats perquè la boca de les orques era massa gran per tirar-los peix i no les volien tocar perquè farien pudor a peix, vaig cridar l'entrenadora. Li vaig comentar la situació i em va dir que esperés un moment. Al cap de 5 minuts ja ens teniu a dintre, el John amb una cara d'incredulitat total, i jo encantada de la vida de parlar en català amb una orca i d'acaronar-la i donar-li menjar.

Després ja em veieu saltant pel recinte, abraçant la Michelle, l'entrenadora, i amb el John amb la mateixa cara d'incredulitat. Ara ja estic contenta. I pels qui s'ho preguntin, no, no estic embarassada. Estic grassa. Canviar la dieta mediterrània per l'americana, sense treballar, amb medicació que m'infla i un marit que encara està descobrint el gust de les verdures, té aquests resultats.

Però no he tingut mai la cara tan bonica amb un somriure tan ple :-)