dissabte, 17 de maig del 2008

A la final de la conferència

Bon partit el d'ahir, sí senyor. Però quin patiment! Els dos primers quarts de partit van ser dels Lakers sense discussió. Fins i tot van tenir un avantatge de 19 punts, i això que no van tenir el Kobe sempre a la pista.
El patiment va arribar a la segona meitat. La pista dels Utah tornava a ser la més infernal, la que més pressionava, i els Utah es van acostar a només 3 punts.
Vam veure el partit des de casa, i va valer la pena. El Pau semblava incòmode i una mica espantat, els àrbitres semblen desconcertar-lo cada cop que juga a Salt Lake City, però va millorar molt en rebots i defensa en comparació amb els altres dos partits de semifinals a Salt Lake City.
En Kobe és el MVP de la temporada i amb tota la raó del món. Va sortir a pista en els moments clau, quan els Jazz s'acostaven massa en el marcador, i tot i el mal d'esquena que fa dies que arrossega va ser un jugador clau. Ara, això sí, no ens oblidem del Pau, ni de Sasha Vujacic, ni de Lamar Odom, ni de Derek Fisher. Un gran partit.
És fantàstic veure que almenys durant un parell d'hores no hi ha cap referència a la política i es gaudeix dels esports. Per cert, a l'edició de l'Avui hi havia uns comentaris força interessants sobre el Pau: jugador espanyol, jugador català? Què deien els comentaristes americans?
Des d'aquí us puc dir que han estat justos. El primer partit contra els Utah no va ser el millor de la seva carrera, i els comentaristes el van jutjar amb duresa, l'entrenador també. Quan el seu joc ha tornat a ser l'esperat, se l'ha valorat com cal i s'han fet els comentaris adequats.
No per ser d'on és, sinó pel seu joc. És divertit veure com canvien les perspectives :-)