dimecres, 14 de maig de 2008

ETA altra vegada

Quin greu! De nou llegeixo el diari via internet i el primer que veig és que ETA ha tornat a matar. És una notícia a la qual ja ens hem mig acostumat després de decàdes de terrorisme, i em porta a una reflexió.
Potser pel fet d'estar sotmesos a aquesta barbàrie som més sensibles al patiment de les víctimes i més conscients de la possibilitat que en qualsevol lloc, en qualsevol moment, pot passar una desgràcia. Potser per això l'atac a les Torres Bessones va tenir un impacte tan profund en els americans. Pensaven que això no passaria mai en el seu propi territori, que les guerres i les morts serien una dada més a la televisió i als diaris, però que no la viurien en primera persona.
He llegit també el diari d'aquí, The L.A. Times, i com és lògic, es parla molt del terratrèmol a la Xina. Però després d'aquesta notícia les que segueixen són referents (com sempre) a les eleccions primàries, al suport de John Edwards per Obama, l'arrest d'uns 60 immigrants il·legals, el fet que en alguns casos el govern ha utilitzat substàncies psicotròpiques abans d'una deportació...
Passo a la secció d'internacional. Tres titulars. Enlloc es menciona el que ha passat al País Basc. Deuen pensar que no totes les morts són iguals. O que potser una mort no és suficient. Sí que es van comentar les bombes a l'Índia, però no l'atac d'ETA. Potser és que no he navegat prou.
Francament, em preocupa. Sovint tinc la sensació que no existeix una consciència real del que passa a les altres persones del món. Fa l'efecte que les notícies són americo-cèntriques, referents als Estats Units o als seus aliats, o a les baixes que pateixin a l'Iraq.
Doncs resulta que tots patim. Molts som conscients de la fragilitat de la vida i de l'actitud covard i despòta de certs grups terroristes. Però aquí, com a mínim fins a novembre, dubto molt que això importi.
El meu condol a la família de les víctimes.