Quina ventada! No fa fred, es pot sortir al carrer amb un jersei de màniga curta i una jaqueta i es resisteix la mar de bé, però avui és d'aquells dies que el vent fa por. Ja sabeu que aquí la tardor bàsicament és vent i algun dia de pluja, i dura poc. A la nit ja havia començat a fer vent, i al matí he tret la Canela a passejar abans que la cosa fos a més.
A ella li és igual, el temps que faci. Si plou, al carrer. Si fa calor, al carrer (però millor si li hem tallat els cabells). Si fa vent, al carrer. Avui, però, li ha tocat esperar. A la tarda el vent feia fresa, ja feia estona que veia volar branquillons i havia hagut de sortir al jardí a recollir els mobles, perquè el vent els anava bolcant.
Quan ha afluixat una mica hem sortit a fer una passejadeta, i ha acabat sent més curta del que pensàvem. A dues cases de la nostra els contenedors de la brossa els havien bolcat, i a la casa del costat en tenien un que anava sol per la vorera. Una mica més enllà hem vist un parell de torretes al mig del carrer, les plantes a saber on devien ser.
Ens hem aturat a una cantonada perquè s'acostava un cotxe i volia saber cap on anava i llavors he sentit un cruixit tot estrany. El cotxe ha passat i el cruixit s'ha fet més fort. He girat el cap i a l'altra vorera hem vist un arbre partint-se pel mig i caient sobre el capó d'un cotxe. Sort que no hi érem! Fins i tot la Canela s'ho mirava encuriosida, em penso que no sap ben bé què passa.
Hem tornat cap a casa mentre vèiem volar més branquillons, hem vist un parell d'arbres més perdent branques gruixides, decoracions de Halloween volant per tot arreu, un parell de senyals de trànsit doblegats i més contenidors a terra.
Els nostres contenidors no els trauré fins que torni a afluixar la ventada, o demà al matí d'hora, si convé, i la Canela s'ha de quedar dintre de casa: li he tancat la seva porta i no sortirà al jardí per si de cas, no voldria que es trenquessin els nostres arbres i li caiguessin les branques a sobre.
Aviam si demà us puc fer una valoració dels danys dient-vos que no n'hem tingut.
A ella li és igual, el temps que faci. Si plou, al carrer. Si fa calor, al carrer (però millor si li hem tallat els cabells). Si fa vent, al carrer. Avui, però, li ha tocat esperar. A la tarda el vent feia fresa, ja feia estona que veia volar branquillons i havia hagut de sortir al jardí a recollir els mobles, perquè el vent els anava bolcant.
Quan ha afluixat una mica hem sortit a fer una passejadeta, i ha acabat sent més curta del que pensàvem. A dues cases de la nostra els contenedors de la brossa els havien bolcat, i a la casa del costat en tenien un que anava sol per la vorera. Una mica més enllà hem vist un parell de torretes al mig del carrer, les plantes a saber on devien ser.
Ens hem aturat a una cantonada perquè s'acostava un cotxe i volia saber cap on anava i llavors he sentit un cruixit tot estrany. El cotxe ha passat i el cruixit s'ha fet més fort. He girat el cap i a l'altra vorera hem vist un arbre partint-se pel mig i caient sobre el capó d'un cotxe. Sort que no hi érem! Fins i tot la Canela s'ho mirava encuriosida, em penso que no sap ben bé què passa.
Hem tornat cap a casa mentre vèiem volar més branquillons, hem vist un parell d'arbres més perdent branques gruixides, decoracions de Halloween volant per tot arreu, un parell de senyals de trànsit doblegats i més contenidors a terra.
Els nostres contenidors no els trauré fins que torni a afluixar la ventada, o demà al matí d'hora, si convé, i la Canela s'ha de quedar dintre de casa: li he tancat la seva porta i no sortirà al jardí per si de cas, no voldria que es trenquessin els nostres arbres i li caiguessin les branques a sobre.
Aviam si demà us puc fer una valoració dels danys dient-vos que no n'hem tingut.
1 comentari:
Vaja, quina força tenia??????.
A mi el vent m'impresiona molt, doncs és perillós anar per la munyanya, pel carrer del poble, per Barcelona...
No m'agrada gens.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada