Si algun dia demano la nacionalitat americana, encara me la negaran per dir el que diré: no crec que Obama meresqués el premi Nobel de la pau. Vejam què penso sobre els nominats d'aquest any que conec (no tots, els nominats i altra informació sobre les nominacions no es revela fins al cap de 50 anys).
Ingrid Betancourt. L'any 2002 les FARC la van segrestar amb Clara Rojas i no la van alliberar fins al 2008. Durant la seva vida política va lluitar contra la corrupció existent a Colòmbia i penso que el seu segrest i alliberament van augmentar la conscienciació sobre les FARC. Mereixia el premi? Potser sí, però no sé si la vida personal dels candidats també es té en compte a l'hora de donar el premi. En tal cas, no se li hauria de concedir, els seus companys de captiveri han pintat un retrat de Betancourt que no s'adiu massa amb la imatge de llegenda que ens havíem començat a fer.
Nicolas Sarkozy. Sí, també era un dels nominats. Internacionalment, em sembla una personalitat molt activa (el Berlusconi també, però com a bufó de la cort). Ha intentat trobar una sortida al conflicte de Geòrgia i ha buscat com acabar amb la guerra de Gaza. De nou, la seva actitud personal li fa perdre punts, si més no, als meus ulls.
Gunnar Soerbe, que dirigeix l'Institut Christian Michelsen especialitzat en recerca sobre la pau i el desenvolupament, opina que "amb el temps, si continua progressant, podria ser un candidat creïble, però aquest dia encara no ha arribat".
Sobre Sarkozy i Obama, afirma que "encara han de fer alguna cosa remarcable en referència a la guerra i la pau". Hi estic totalment d'acord. Obama fa pocs mesos que és president i la seva gestió interior m'ha decebut enormement. No ha enviat més tropes a Iraq ni Afganistan, i això ja és un què, però donar el Nobel de la Pau al dirigent d'un país involucrat en dues guerres em sembla pixar fora de test.
Fins ara tenia la sospita que els Nobel de la Pau s'estaven convertint en un joc polític. Quan li van donar a Al Gore no m'ho podia creure. Moltes persons han lluitat contra el canvi climàtic, amb més força que ell, durant molt més temps, amb menys recursos i intentant conscienciar el món. No vaig entendre per què li donaven a ell. Ara, amb l'elecció d'Obama, penso que haurien de canviar el nom dels premis a alguna cosa com "reconeixement polític de l'any". O aquest any, "com que Chicago no va poder ser". O com diu un periodista americà: el "premi perquè no sóc Bush".
Aviam què us semblen els altres dos candidats què conec. Hu Jia és un dissident xinès que ha molestat el govern, de moment, perquè torna a ser a la llista de candidats. Hu Jia és un defensor dels drets humans, i va ser detingut junt amb la seva dona a finals del 2007 durant la campanya de repressió del govern xinès contra defensors dels drets humans, abans dels Jocs Olímpics del 2008.
Els han tingut sota arrest domiciliari força vegades, i ara, l'abril del 2008, el van condemnar a tres anys i mig de presó. Entre les proves que va presentar el tribunal hi havia "la publicació d'articles dintre i fora de la Xina, i acceptar entrevistes amb la premsa estrangera".
El 2007 aquest matrimoni va rebre conjuntament el premi especial "Xina" de Periodistes sense Fronteres, i el 2008 el Parlament Europeu el va condecorar amb el Premi Sarajevo dels drets humans.
La nota tràgica és que ell està malalt d'hepatitis i la seva dona va desaparèixer abans que comencessin els Jocs Olímpics. Que jo sàpiga, encara no ha aparegut. En la meva opinió, es mereixen aquest premi més que altres candidats.
La Cluster Munitions Coalition també era a la llista. Aquesta associació va tenir un paper clau a l'hora d'aconseguir que l'any passat gairebé 100 països signessin un tractat a Oslo que prohibia les bombes de dispersió (les bombas de racimo). Amb la quantitat de persones que moren o acaben ferides per aquestes bombes, em sembla una iniciativa encomiable.
Un altre motiu per no estar d'acord amb la decisió del comité és el nom d'anteriors guardonats: el Comitè Internacional de la Creu Roja (que ha guanyat el premi tres cops), Albert Schweitzer, Emily Greene Balch, Fridtjof Nansen, Carlos Saavedra, l'Oficina Internacional Nansen per als Refugiats, l'ACNUR (dues vegades), Martin Luther King Jr., Amnistia Internacional, Anwar el Sadat, la mare Teresa de Calcuta, Desmond Tutu, Físics per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, el Dalai Lama, Gorbachev, Aung San Suu Kyi, Rigoberta Menchú, Nelson Mandela, Arafat, Shimon Peres i Rabin, Metges sense Fronteres, Kofi Annan, Mohamed el Arabei i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Muhammad Yunus i molts més.
Per cert, a Mahatma Gandhi no li van concedir, però l'any que va morir el premi Nobel de la Pau no es va entregar, va quedar desert.
Què voleu que us digui? Aquest any, per a mi, el premi Nobel de la Pau ha quedat molt deslluït. Haurem de fer com la filla petita dels Obama, que li ha dit a son pare: "Papa, avui és un dia especial. Has guanyat el Nobel i és l'aniversari del gos!". Que dolça!
Ingrid Betancourt. L'any 2002 les FARC la van segrestar amb Clara Rojas i no la van alliberar fins al 2008. Durant la seva vida política va lluitar contra la corrupció existent a Colòmbia i penso que el seu segrest i alliberament van augmentar la conscienciació sobre les FARC. Mereixia el premi? Potser sí, però no sé si la vida personal dels candidats també es té en compte a l'hora de donar el premi. En tal cas, no se li hauria de concedir, els seus companys de captiveri han pintat un retrat de Betancourt que no s'adiu massa amb la imatge de llegenda que ens havíem començat a fer.
Nicolas Sarkozy. Sí, també era un dels nominats. Internacionalment, em sembla una personalitat molt activa (el Berlusconi també, però com a bufó de la cort). Ha intentat trobar una sortida al conflicte de Geòrgia i ha buscat com acabar amb la guerra de Gaza. De nou, la seva actitud personal li fa perdre punts, si més no, als meus ulls.
Gunnar Soerbe, que dirigeix l'Institut Christian Michelsen especialitzat en recerca sobre la pau i el desenvolupament, opina que "amb el temps, si continua progressant, podria ser un candidat creïble, però aquest dia encara no ha arribat".
Sobre Sarkozy i Obama, afirma que "encara han de fer alguna cosa remarcable en referència a la guerra i la pau". Hi estic totalment d'acord. Obama fa pocs mesos que és president i la seva gestió interior m'ha decebut enormement. No ha enviat més tropes a Iraq ni Afganistan, i això ja és un què, però donar el Nobel de la Pau al dirigent d'un país involucrat en dues guerres em sembla pixar fora de test.
Fins ara tenia la sospita que els Nobel de la Pau s'estaven convertint en un joc polític. Quan li van donar a Al Gore no m'ho podia creure. Moltes persons han lluitat contra el canvi climàtic, amb més força que ell, durant molt més temps, amb menys recursos i intentant conscienciar el món. No vaig entendre per què li donaven a ell. Ara, amb l'elecció d'Obama, penso que haurien de canviar el nom dels premis a alguna cosa com "reconeixement polític de l'any". O aquest any, "com que Chicago no va poder ser". O com diu un periodista americà: el "premi perquè no sóc Bush".
Aviam què us semblen els altres dos candidats què conec. Hu Jia és un dissident xinès que ha molestat el govern, de moment, perquè torna a ser a la llista de candidats. Hu Jia és un defensor dels drets humans, i va ser detingut junt amb la seva dona a finals del 2007 durant la campanya de repressió del govern xinès contra defensors dels drets humans, abans dels Jocs Olímpics del 2008.
Els han tingut sota arrest domiciliari força vegades, i ara, l'abril del 2008, el van condemnar a tres anys i mig de presó. Entre les proves que va presentar el tribunal hi havia "la publicació d'articles dintre i fora de la Xina, i acceptar entrevistes amb la premsa estrangera".
El 2007 aquest matrimoni va rebre conjuntament el premi especial "Xina" de Periodistes sense Fronteres, i el 2008 el Parlament Europeu el va condecorar amb el Premi Sarajevo dels drets humans.
La nota tràgica és que ell està malalt d'hepatitis i la seva dona va desaparèixer abans que comencessin els Jocs Olímpics. Que jo sàpiga, encara no ha aparegut. En la meva opinió, es mereixen aquest premi més que altres candidats.
La Cluster Munitions Coalition també era a la llista. Aquesta associació va tenir un paper clau a l'hora d'aconseguir que l'any passat gairebé 100 països signessin un tractat a Oslo que prohibia les bombes de dispersió (les bombas de racimo). Amb la quantitat de persones que moren o acaben ferides per aquestes bombes, em sembla una iniciativa encomiable.
Un altre motiu per no estar d'acord amb la decisió del comité és el nom d'anteriors guardonats: el Comitè Internacional de la Creu Roja (que ha guanyat el premi tres cops), Albert Schweitzer, Emily Greene Balch, Fridtjof Nansen, Carlos Saavedra, l'Oficina Internacional Nansen per als Refugiats, l'ACNUR (dues vegades), Martin Luther King Jr., Amnistia Internacional, Anwar el Sadat, la mare Teresa de Calcuta, Desmond Tutu, Físics per a la Prevenció de la Guerra Nuclear, el Dalai Lama, Gorbachev, Aung San Suu Kyi, Rigoberta Menchú, Nelson Mandela, Arafat, Shimon Peres i Rabin, Metges sense Fronteres, Kofi Annan, Mohamed el Arabei i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Muhammad Yunus i molts més.
Per cert, a Mahatma Gandhi no li van concedir, però l'any que va morir el premi Nobel de la Pau no es va entregar, va quedar desert.
Què voleu que us digui? Aquest any, per a mi, el premi Nobel de la Pau ha quedat molt deslluït. Haurem de fer com la filla petita dels Obama, que li ha dit a son pare: "Papa, avui és un dia especial. Has guanyat el Nobel i és l'aniversari del gos!". Que dolça!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada