divendres, 16 d’octubre de 2009

I diuen que no hi ha racisme

Louisiana, Estats Units, any 2009. El jutge de pau Keith Bardwell no ha concedit la llicència de matrimoni a una parella. No perquè ell sigui negre i ella blanca, no. El motiu, diu aquesta persona, és que estava preocupat pels fills que poguessin tenir: ningú acceptaria nens birracials i patirien, pobrissons. Per tant, val més que no deixem casar-se persones d'orígens diferents. Fa fàstic.

Aquí, evidentment, es compara la situació amb els anys 40 i 50. Jo aniria més lluny i ho compararia amb les polítiques de Hitler per purificar la raça, prohibint el matrimoni d'aris i jueus. Ja us he comentat més d'una vegada que aquí hi ha molt racisme, encara que diguin que no, que són moderns i avançats i que tenen l'autoritat moral per interferir en els assumptes d'altres països perquè, és clar, aquí tot es fa bé. Doncs resulta que no.

Com es pot permetre que una persona amb el títol de jutge de pau no permeti casar-se a una parella perquè no són tots dos blancs o tots dos negres o tots dos verds amb tires grogues? No és la primera vegada que ho fa, ja és la quarta parella que se n'ha hagut d'anar a un altre jutjat a demanar la llicència.

El John i jo també estem considerats una parella mixta. Encara no entenc per què, però el que em molesta és que es continuïn fent aquestes diferències. Què carai importa on has nascut? L'únic que volen és compartir la seva vida. Si no es casessin i visquessin junts, molts els criticarien per viure en pecat. No entenc una societat tan hipòcrita com aquesta. Em rebenta.

1 comentari:

Bruna ha dit...

No ho entenc, a mi m'agrada molt que a Catalunya es puguin casar tots els que vulguin, encara que la esglèsia i molts ciutadans considerin que és una aberració.
Alguns estan convençuts que hi han races, sexes o situacions que es mereixen uns aventatges especials.
Algú ho canviarà?.
Petonets