dimarts, 13 d’octubre del 2009

Reforma sanitària

Ai, quina cagada tan espectacular! Avui s'ha aprovat un nou pas de la reforma del sistema sanitari, i em fa una por... Aquí tothom està tan orgullós del seu sistema sanitari que constantment em pregunto qui fa uns rentats de cervell tan efectius, perquè el sistema és una me.

Bàsicament, tothom busca una feina que inclogui "beneficis sanitaris", és a dir, que la companyia et pagui una assegurança privada en part o en la seva totalitat. L'assegurança mèdica de cals Noga suposa uns 1000 euros al mes, i cada vegada que anem al metge hem de pagar 15 dòlars si és una cita concertada, 25 si és una visita urgent i 50 si hem d'anar a urgències. Per sort, si el metge encarrega alguna prova, no solen carregar res, i les visites, ecografies i anàlisis durant l'embaràs estan cobertes.

Si algú no té assegurança, les visites al metge costen uns 200 dòlars. I us parlo del metge de capçalera! Imagineu-vos si són visites a un especialista o tractaments llargs. No us imagineu la quantitat de famílies que han perdut la casa o més perquè algun membre de la família s'ha posat malalt. Us puc dir que personalment conec a una noia de 25 anys que ha trigat dos anys a pagar-se les factures mèdiques, eren més de 12.000 dòlars! I un tractament de 2 mesos d'una amiga seva va costar 8.000 dòlars!

Curiosament, això passa si algú té feina. Els immigrants il·legals que no tenen residència permanent o permís de feina o un contracte laboral, ni tan sols tenen això. Molts van al metge quan ja és massa tard, i una malaltia que s'hauria pogut tractar s'ha complicat tant que els arruïna la vida. La qüestió és que si anessin al metge haurien de pagar, i per tant no ho fan, però no se'ls pot denegar l'atenció al servei d'urgències.

Molts immigrants il·legals, jubilats i persones sense recursos tenen Medicare o Medicaid, el més semblant a la Seguretat Social. Sabeu quan a les pel·lícules surten aquells consultoris gratuïts en barris conflictius, bruts i amb molta gent i pocs metges? Bàsicament, és això.

Una altra diferència és la manera com es paguen els medicaments. Es paga un preu fixe, segons l'assegurança que es tingui, independentment del medicament. En algunes companyies és 5 dòlars, en d'altres 15. Si és una caixa amb, per exemple, 100 comprimits, es paga més. Si ets de Medicare o Medicaid potser no pagues res. I si truques per telèfon a un anunci de la tele, tampoc. No ho entenc. Si volen donar medicaments a preu reduït, endavant, però per a tothom. No entenc els criteris que es fan servir, i a partir d'ara encara serà pitjor.

La nova reforma sanitària obligarà a tenir una assegurança mèdica. Si no se'n té, es pot anar a la presó. Els immigrants il·legals, no, perquè la seva situació és comprensible. Doncs ho sento, però no. Tants problemes pot tenir un immigrant il·legal com algú que s'ha quedat a l'atur com algú que acaba de superar un càncer o un transplantament de fetge. De nou, no entenc el criteri.

Aquest programa costarà 829.000 milions de dòlars, i els treballadors hauran de proporcionar un "subsidi federal" per comprar l'assegurança de les persones que no se les poden permetre. Sabeu com en dic, d'això? Atracament. I el més divertit és que segueixen insistint que no és un nou impost per a la classe mitjana. Sí, i jo encara em mamo el dit.

Ja us havia comentat que la gestió de l'Obama m'ha decebut molt. Va prometre que els impostos de la classe mitjana no pujarien. Mentida: ara pujaran. Ha guanyat el Nobel de la Pau i en aquests precisos moments s'està debatent si enviar més tropes a Afganistan.

El pla de reforma sanitària vol ampliar el servei de Medicaid. El problema, a part de tot el que us he explicat, és que començarem a pagar el subsidi l'any vinent, però el sistema no entrarà en vigor fins d'aquí 10 anys. Per a moltes persones, nosaltres incloses, això vol dir pagar per un sistema al qual no tenim accès.

És ridícul. I encara va a més: volen encoratjar la competència, així que es proposa una assegurança més econòmica finançada pel govern. Aviam, si vosaltres tinguessiu una empresa, els vostres treballadors estiguessin obligats a tenir assegurança i la més econòmica és la del govern, què faríeu? Tenint en compte que la manera com funciona ara ja és un complet desastre, no vull ni pensar com serà el dia que l'ampliïn. Valdrà més no posar-nos malalts.

Per complicar-ho encara més, ara es proposa que els nous carnets d'identitat i de conduir tinguin un codi de barres que permeti accedir a l'historial mèdic. De moment ho fan a Carolina del Nord. Però que també volen explicar com i amb qui dormen? L'expedient mèdic és privat, per què l'hauria de poder veure, la policia? La idea, sembla ser, és que si la policia t'atura a la carretera, a part de mirar si tens carnet de conduir i assegurança del cotxe, també volen veure si tens assegurança mèdica, perquè com que no tenir-ne serà delicte...

Els agents de l'FBI en fan un ús diferent. Estan comparant les fotos de la policia amb les fotos del carnet d'identitat fent servir un programa informàtic per localitzar criminals. Dues qüestions: de veritat els criminals donen la seva veritable adreça quan es fan un carnet? I segon: les fotos del carnet d'identitat són, segons la legislació dels Estats Units, privades, i per tant els agents de l'autoritat necessiten una ordre judicial per tenir-hi accès.

Si sóc una criminal i la policia em troba perquè han fet servir un ordinador per comparar la foto de la meva fitxa policial amb la de trànsit, puc denunciar-los per arrest indegut i per haver aconseguit proves de manera il·legal. De debò, no sé pas en què pensen. I pensar que continuen dient que aquest és el país de les llibertats! Si no podem estar més controlats!