dilluns, 19 d’octubre de 2009

Una diòcesi a Delaware

Wilmington, Delaware. Igual que a Boston i San Diego, la diòcesi catòlica de Wilmington està en ple procès judicial pels suposats abusos a menors per part dels mossèns. El tema en si ja em fa venir nàusees, i més quan després veig l'actitud de les altes instàncies respecte a un tema preocupant que ha destrossat moltes vides.

El que ha fet aquesta diòcesi ja em sembla de pel·lícula de ciència-ficció. S'han declarat en bancarrota i demanen la protecció que els atorga el capítol 11 perquè diuen que com que haurien de pagar molts diners en concepte de compensació, i ja saben que no hi podrien fer front, doncs necessiten ajuda. Això ho han fet el dia abans que comenci el judici: hi ha 100 víctimes, el cas de 8 d'elles s'hauria hagut de veure avui i, curiosament, s'ha decidit demanar la bancarrota perquè "no s'ha pogut arribar a un acord extrajudicial".

Sabeu allò de "malpensa i encertaràs", oi? Doncs això m'ho recorda molt, fa olor de socarrim. Si fos una d'aquestes 100 persones, no em deixaria comprar, voldria que es fes públic que aquestes persones m'han fet mal i que no es mereixen ni la seva posició, ni el respecte de la comunitat, ni la confiança de les famílies.

El pitjor de tot és que segons la legislació dels Estats Units, si la part implicada es declara en bancarrota, el judici queda en suspens. Us imagineu la indignació de les famílies afectades? No entenc com és possible que els membres de l'Església facin vot de pobresa però després igualment es declarin en bancarrota tot i tenir 100 milions de dòlars en actius (i 500 milions en deutes). Em sembla incomprensible, i una total tergiversació del missatge que transmeten.

Em fa l'efecte que també han malinterpretat, en molts casos, allò de "Deixeu que els nens s'acostin a mi". Si voleu llegir la notícia original:

http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601127&sid=aBnV2U32DCUs

http://www.baltimoresun.com/news/maryland/eastern-shore/bal-churchabuse1019,0,1376615.story