dissabte, 29 d’agost del 2009

En estat d'emergència

Com cada any, tot just hem començat la temporada d'incendis i ja s'ha declarat l'estat d'emergència. Si llegiu les entrades de l'any passat, a finals d'estiu i la tardor, ja veureu que els incendis forestals ocupaven una part del nostre temps i les nostres preocupacions.

Penseu en la geografia del sud de Califòrnia, a la zona de Los Angeles. A l'oest, l'oceà i una extensió de terreny força plana: la ciutat de Los Angeles en si. Després, una vall envoltada de muntanyes darrere les quals comença el desert del Mojave. Durant l'any el vent bufa d'oest a est, de l'oceà cap endins, vent humit.

A finals d'estiu comencen a bufar els vents de Santa Anna, d'est a oest: vent sec i càlid del desert. Per això hi ha tants incendis i cremen tant i de manera tan agressiva. Si cada any passa el mateix, per què s'acaba declarant l'estat d'emergència tan sovint? Per la manera en què la ciutat està planificada.

Los Angeles no té un centre ben definit, com trobaríem a Barcelona o Madrid. Pobles i ciutats van anar expandint-se i es van acabar unint, així que tenim diferents centres. Hi ha una zona molt petita amb gratacels, però és minúscula. La resta són construccions baixes perquè són més segures en cas de terratrèmols, per això la ciutat és més horitzontal que vertical.

Com que no hi ha espai al centre, la ciutat ha crescut cap a l'exterior i hi ha molts nuclis urbans en zones boscoses, i aquest és el motiu pel qual l'estat d'emergència és gairebé normal. Les evacuacions en cas d'incendi són freqüents i cada any es cremen força cases durant els incendis. Per sort, les víctimes mortals són molt poques considerant la violència dels incendis.

El cos de bombers i el servei d'emergències de la ciutat són francament fantàstics, estan molt ben preparats i, per desgràcia, acostumats a aquesta situació. La població també es mereix el seu reconeixement: són conscients de la situació i estan preparats per deixar les cases si és necessari. S'escolten les emissores d'emergència, s'ajuda els bombers en tot el necessari i se segueixen les instruccions.

Aquesta vegada, tenim diferents incendis cremant a la zona de Los Angeles. Al sud de la ciutat, a tocar de la costa, a Palos Verdes. Al nord-est de la vall, a les muntanyes de Sant Gabriel, a la zona de La Cañada-Flintridge. Una mica més a l'est, a Glendora. El que més preocupa és el de La Cañada, perquè crema una zona que no ha patit incendis en 60 anys, la vegetació és abundant i seca, i 10.000 cases corren el risc de cremar-se.

Aquest incendi queda a uns 30 quilòmetres de casa nostra, però en som ben conscients. Aquestes fotos les he fetes al migdia des del porxo de casa.





El fum s'està acumulant a la vall perquè el vent encara no ha començat a bufar fort. Bo per a l'incendi, dolent per a les persones amb problemes respiratoris. A més, una part de l'autopista està tallada, i si continua baixant fum o l'incendi es continua estenent, no m'estranyaria que més d'un campus universitari tanqués. Aquesta nit, això és el que veiem des de casa (les fotos no són massa clares, però em penso que us en fareu una idea).






En fi, que ja hi tornem a ser. Esperem que el puguin controlar aviat.

1 comentari:

Bruna ha dit...

Quina pena... a mi els incendis m'entristeixen molt, aqui pel que sembla ja ha passat el perill, doncs aquest estiu ha estat molt dolent.
Curiós el que expliques de Los Angeles, espero que ho puguin controlar aviat.
Petonets