dilluns, 17 d’agost de 2009

Carnet de conduir

Després de molts mesos d'espera, fa un parell de setmanes l'USCIS, el servei d'immigració dels Estats Units, em va donar la benvinguda oficial al país i em va concedir la residència permanent. Curiós, perquè al consolat ja fa 21 mesos que em consideren resident permanent.

Ara ja puc començar a fer coses normals: demanar targetes de crèdit sense la intercessió del John, anar a la facultat i conduir. No us creuríeu mai la ridiculesa dels examens de conduir. Us ho explico pas a pas.

Si un ve cap aquí de turista, pot conduir amb el carnet del país d'origen. Si es viu als Estats Units, s'ha de tenir la nacionalitat o com a mínim la residència permanent i s'ha de tenir el carnet de conduir de l'estat corresponent. I això vol dir passar l'examen. Pensava que seria el mateix malson que coneixeu: mecànica, pàgines i pàgines de números... Però no. Sense estudiar i amb sentit comú es pot passar perfectament.

La pràctica es pot fer amb el cotxe de la família. Algú t'acompanya cap allà i fas l'examen amb el cotxe que conduiràs, demostrant que saps què es cada botonet i maneta i senyalitzador. Una de les diferències amb el sistema europeu és que amb 16 anys ja es pot tenir carnet de conduir i que a més existeix un pas intermedi: el permit. Amb el permit pots conduir acompanyat d'un adult que tingui un carnet vàlid encara que tu no hagis fet l'examen pràctic.

L'altra diferència, i molt important, és el preu. Per començar, no cal anar a l'autoescola. Als centres del DMV, el departament de vehicles a motor, ofereixen manuals: un llibret com les revistes que donen al cinema, igual de gran i igual de gruixut, i amb anuncis pel mig. I gratis.

Estudies el manual, passes pel DMV, plenes un formulari i et fan un examen de la vista. La persona que et segella el paper et diu que miris un cartell que tens a 3 metres de distància (i no exagero) i llegeixes 3 línies de lletres de la mateixa grandària. Fas una creueta on diu que no pateixes malalties que representin un risc a l'hora de conduir i ja està.

Llavors toca pagar: 28 dòlars. No m'he deixat cap zero, no. 28 dòlars. És el preu de tramitar el permís, incloent examen, i les renovacions costen el mateix, cada 5 anys. Amb el rebut dels 28 dòlars vas a una altra finestreta, et fan una foto, et demanen la signatura, una empremta dactil·lar i et donen un full amb 36 preguntes com a màxim. Sí, el número pot variar.

No cal demanar hora. Fan exàmens fins a dos quarts de cinc de la tarda, només cal presentar-s'hi. Et donen un llapis i te'n vas a una mena de cabina de votació. No hi ha ni cadira, perquè total, és tan curt...

Te'l corregeixen al moment i aproves si falles un màxim de 6 preguntes. Et donen un altre paperet, un permís provisional fins que no t'arribi l'original per correu, i un telèfon perquè puguis fer l'examen de conduir pràctic.

Com us deia, no cal anar a l'autoescola. Si un té un permit, pot conduir amb un adult al costat sempre i quan pugui controlar el cotxe des del seu seient. Sí que es pot anar a l'autoescola, però no és obligatori. Quan un considera que està a punt, truca, demana hora i se'n va a fer l'examen. Recordeu, amb el cotxe de la casa! Només cal dur el paperet i el rebut que et donen el primer cop, i l'assegurança del cotxe.

La primera vegada no cal pagar res: els 28 dòlars cobreixen el primer intent de treure's la pràctica. Si suspens, pots tornar, però et toca pagar: 6 dòlars. Increïble! 6 dòlars per tornar a intentar la pràctica. Si suspens tres vegades seguides, et fan esperar dues setmanes abans de tornar-ho a provar.

Igual que el sistema que coneixem, eh? Un altre dia ja us explicaré les barbaritats que es fan al volant i les diferències en les carreteres i la senyalització, però és que no em puc avenir que els preus siguin tan diferents. Si aquí és tan econòmic i els cotxes són bàsicament iguals, per què és tan car a l'altra banda de l'oceà?

1 comentari:

Bruna ha dit...

Felicitats per la residència permanent i per poder conduïr... però vigila!!!!!.
Petonets