La lluna de l'esturió

Què? Us va entrar gana, veient els pastissos? Comença un nou mes, i per tant, torna a tocar celebrar un munt de dades curioses. L'agost serà el mes d'admetre que som feliços, de la diversió familiar, de la revisió de la vista, el mes nacional del golf, dels préssecs, del romanç, de la valoració de l'artista americà, de la salut dels peus, dels negocis des de casa, el mes dels inversors, i el de la qualitat de l'aigua.

La primera setmana és la que jo hauria de celebrar sempre: la semana de fes-te la vida més fàcil. També és la setmana nacional dels pallassos. La segona ja l'aplico, és la setmana nacional del somriure, així com la setmana de l'Elvis i de les pomes. La tercera és la setmana de l'amistat i la quarta, la de ser amable amb la humanitat, la de valorar l'aire condicionat (sobretot aquí) i la de la dansa americana (per cert, quina és?).

I com que sempre va de menjar, avui toca celebrar el dia nacional de la mostassa i del pastís de crema de nabius. Per quedar bé, suposo, també és el dia de l'amistat, del respecte als pares i el dia dels esports.

Ja sabeu que tinc predilecció per la història, i que m'encanten els noms que els indis americans donaven a les llunes. El mes d'agost és la lluna de l'esturió, que es pescava sobretot el mes d'agost a la zona dels Grans Llacs; per això les tribus que vivien sobretot de la pesca la van anomenar així. D'altres tribus en diuen la lluna plena vermella, que és el color que de vegades té ara quan surt. També l'anomenen la lluna del gra, del blat de moro verd i la lluna de la fruita. Que dolç!