La compra de la setmana

Mireu què vaig comprar dissabte:

No, pobreta... S'ho va passar bé, ficada al carretó. Em penso que no sabia ben bé què era, se'l va olorar de tot arreu. Us explico millor de què va, aquesta rucada. Aquí la gent va a comprar amb cotxe per molts motius. Sobretot, perquè les distàncies són enormes, però em temo que també és per comoditat, moltes persones no recorden que van néixer amb cames per caminar.

De tant en tant, però, algú va a comprar alguna coseta que s'ha oblidat, carrega més del compte i decideix endur-se el carretó del supermercat. En lloc de tornar-lo, l'abandonen on més els convé. Aquest ens el vam trobar fent la passejada de la tarda davant d'una escola de primària.

La Canela de seguida el va anar a olorar i al final hi va acabar dintre. Originalment, l'escena era ben simple:

Sí, ja ho veieu: tant se'ls en dóna on deixar el carretó, siguin escoles de primària, el jardí del veí, la cantonada, el carril bici, la gespa... És un costum força desagradable, dóna una imatge molt descuidada de la ciutat i dels ciutadans, però és que per desgràcia moltes persones no pensen en els altres.

Penseu que quan anem a comprar hi ha carretons per tot arreu, menys on toca. La majoria ocupen places d'aparcament perquè la gent se'l posa al costat del cotxe, omple el maleter i se'n va sense retornar el carretó a lloc. Suposo que és perquè no hi han de posar cap moneda, si no, em penso que anirien amb més de compte. En fi, que el mobiliari urbà és d'allò més variat.