Després de molts mesos d'espera, fa un parell de setmanes l'USCIS, el servei d'immigració dels Estats Units, em va donar la benvinguda oficial al país i em va concedir la residència permanent. Curiós, perquè al consolat ja fa 21 mesos que em consideren resident permanent.
Ara ja puc començar a fer coses normals: demanar targetes de crèdit sense la intercessió del John, anar a la facultat i conduir. No us creuríeu mai la ridiculesa dels examens de conduir. Us ho explico pas a pas.
Si un ve cap aquí de turista, pot conduir amb el carnet del país d'origen. Si es viu als Estats Units, s'ha de tenir la nacionalitat o com a mínim la residència permanent i s'ha de tenir el carnet de conduir de l'estat corresponent. I això vol dir passar l'examen. Pensava que seria el mateix malson que coneixeu: mecànica, pàgines i pàgines de números... Però no. Sense estudiar i amb sentit comú es pot passar perfectament.
La pràctica es pot fer amb el cotxe de la família. Algú t'acompanya cap allà i fas l'examen amb el cotxe que conduiràs, demostrant que saps què es cada botonet i maneta i senyalitzador. Una de les diferències amb el sistema europeu és que amb 16 anys ja es pot tenir carnet de conduir i que a més existeix un pas intermedi: el permit. Amb el permit pots conduir acompanyat d'un adult que tingui un carnet vàlid encara que tu no hagis fet l'examen pràctic.
L'altra diferència, i molt important, és el preu. Per començar, no cal anar a l'autoescola. Als centres del DMV, el departament de vehicles a motor, ofereixen manuals: un llibret com les revistes que donen al cinema, igual de gran i igual de gruixut, i amb anuncis pel mig. I gratis.
Estudies el manual, passes pel DMV, plenes un formulari i et fan un examen de la vista. La persona que et segella el paper et diu que miris un cartell que tens a 3 metres de distància (i no exagero) i llegeixes 3 línies de lletres de la mateixa grandària. Fas una creueta on diu que no pateixes malalties que representin un risc a l'hora de conduir i ja està.
Llavors toca pagar: 28 dòlars. No m'he deixat cap zero, no. 28 dòlars. És el preu de tramitar el permís, incloent examen, i les renovacions costen el mateix, cada 5 anys. Amb el rebut dels 28 dòlars vas a una altra finestreta, et fan una foto, et demanen la signatura, una empremta dactil·lar i et donen un full amb 36 preguntes com a màxim. Sí, el número pot variar.
No cal demanar hora. Fan exàmens fins a dos quarts de cinc de la tarda, només cal presentar-s'hi. Et donen un llapis i te'n vas a una mena de cabina de votació. No hi ha ni cadira, perquè total, és tan curt...
Te'l corregeixen al moment i aproves si falles un màxim de 6 preguntes. Et donen un altre paperet, un permís provisional fins que no t'arribi l'original per correu, i un telèfon perquè puguis fer l'examen de conduir pràctic.
Com us deia, no cal anar a l'autoescola. Si un té un permit, pot conduir amb un adult al costat sempre i quan pugui controlar el cotxe des del seu seient. Sí que es pot anar a l'autoescola, però no és obligatori. Quan un considera que està a punt, truca, demana hora i se'n va a fer l'examen. Recordeu, amb el cotxe de la casa! Només cal dur el paperet i el rebut que et donen el primer cop, i l'assegurança del cotxe.
Ara ja puc començar a fer coses normals: demanar targetes de crèdit sense la intercessió del John, anar a la facultat i conduir. No us creuríeu mai la ridiculesa dels examens de conduir. Us ho explico pas a pas.
Si un ve cap aquí de turista, pot conduir amb el carnet del país d'origen. Si es viu als Estats Units, s'ha de tenir la nacionalitat o com a mínim la residència permanent i s'ha de tenir el carnet de conduir de l'estat corresponent. I això vol dir passar l'examen. Pensava que seria el mateix malson que coneixeu: mecànica, pàgines i pàgines de números... Però no. Sense estudiar i amb sentit comú es pot passar perfectament.
La pràctica es pot fer amb el cotxe de la família. Algú t'acompanya cap allà i fas l'examen amb el cotxe que conduiràs, demostrant que saps què es cada botonet i maneta i senyalitzador. Una de les diferències amb el sistema europeu és que amb 16 anys ja es pot tenir carnet de conduir i que a més existeix un pas intermedi: el permit. Amb el permit pots conduir acompanyat d'un adult que tingui un carnet vàlid encara que tu no hagis fet l'examen pràctic.
L'altra diferència, i molt important, és el preu. Per començar, no cal anar a l'autoescola. Als centres del DMV, el departament de vehicles a motor, ofereixen manuals: un llibret com les revistes que donen al cinema, igual de gran i igual de gruixut, i amb anuncis pel mig. I gratis.
Estudies el manual, passes pel DMV, plenes un formulari i et fan un examen de la vista. La persona que et segella el paper et diu que miris un cartell que tens a 3 metres de distància (i no exagero) i llegeixes 3 línies de lletres de la mateixa grandària. Fas una creueta on diu que no pateixes malalties que representin un risc a l'hora de conduir i ja està.
Llavors toca pagar: 28 dòlars. No m'he deixat cap zero, no. 28 dòlars. És el preu de tramitar el permís, incloent examen, i les renovacions costen el mateix, cada 5 anys. Amb el rebut dels 28 dòlars vas a una altra finestreta, et fan una foto, et demanen la signatura, una empremta dactil·lar i et donen un full amb 36 preguntes com a màxim. Sí, el número pot variar.
No cal demanar hora. Fan exàmens fins a dos quarts de cinc de la tarda, només cal presentar-s'hi. Et donen un llapis i te'n vas a una mena de cabina de votació. No hi ha ni cadira, perquè total, és tan curt...
Te'l corregeixen al moment i aproves si falles un màxim de 6 preguntes. Et donen un altre paperet, un permís provisional fins que no t'arribi l'original per correu, i un telèfon perquè puguis fer l'examen de conduir pràctic.
Com us deia, no cal anar a l'autoescola. Si un té un permit, pot conduir amb un adult al costat sempre i quan pugui controlar el cotxe des del seu seient. Sí que es pot anar a l'autoescola, però no és obligatori. Quan un considera que està a punt, truca, demana hora i se'n va a fer l'examen. Recordeu, amb el cotxe de la casa! Només cal dur el paperet i el rebut que et donen el primer cop, i l'assegurança del cotxe.
La primera vegada no cal pagar res: els 28 dòlars cobreixen el primer intent de treure's la pràctica. Si suspens, pots tornar, però et toca pagar: 6 dòlars. Increïble! 6 dòlars per tornar a intentar la pràctica. Si suspens tres vegades seguides, et fan esperar dues setmanes abans de tornar-ho a provar.
Igual que el sistema que coneixem, eh? Un altre dia ja us explicaré les barbaritats que es fan al volant i les diferències en les carreteres i la senyalització, però és que no em puc avenir que els preus siguin tan diferents. Si aquí és tan econòmic i els cotxes són bàsicament iguals, per què és tan car a l'altra banda de l'oceà?
1 comentari:
Felicitats per la residència permanent i per poder conduïr... però vigila!!!!!.
Petonets
Publica un comentari a l'entrada