Totes aquestes coses tan inoblidables que fem quan ens traslladem: tenir el pitjor mal d'esquena en anys perquè hem traslladat mobles, hem comprat, i pintat, i pensat, i mogut, i remogut... Val la pena, però. Ja comencem a veure les parets de totes les habitacions, i el número de caixes ha disminuït dràsticament. Tot i que ens queda molt per fer, i que anirem poc a poc arreglant petits detalls, ja comença a tenir cara i ulls.
Però tanta feina vol dir que no actualitzo el blog, que no escric tantes cartes, que no surto a caminar tant com sortia, que no llegeixo, que no veig els nous amics tan sovint... Però ja ho celebrarem, ja. Aviam quan puc fer unes fotos decents de les quals no m'hagi d'avergonyir :)
La idea és esperar una mica més i fer una mena de portes obertes, que vingui tothom que vulgui (ja ho sabeu, us hi podeu apuntar). Esperem tenir-ho tot més o menys ordenat i amb una aparença més que decent, perquè la veritat és que ara cada cop s'assembla més a un projecte de casa.
Suposo que si tinguéssim més temps la cosa aniria molt més ràpid. Però el John continua amb les classes i per molt que jo faci, moure segons quins mobles sola és missió impossible. Suposo que aquesta és la cara positiva de tant moviment: no em caldrà gimnàs en una temporada beeeeeen llarga.
Com que sembla que tots estem més que contents amb la victòria d'Obama, no us en comento res. Només que espero que tingui un mandat plàcid. Encara no l'han investit president i ja comenen a aparèixer pintades racistes :(
En el moment que enganxi alguna notícia important, la corresponsal tornarà a atacar :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada