dissabte, 29 de novembre de 2008

Black Black Friday

El dia després d'acció de gràcies es coneix com a Black Friday. Imagineu-vos la bogeria del primer dia de rebaixes, amb la mateixa senyora sent la primera en entrar al Corte Inglés any rere any i sortint a la tele, però en americà. El Black Friday és el dia de més volum de negoci per a la majoria de botigues. Els descomptes poden arribar fins al 70%, i la gent dorm al ras (de debò) per ser els primers en arribar. Ja us en podeu riure de com estan les botigues al Passeig de Gràcia la setmana abans de Nadal, això és pitjor.
Dijous al vespres, si es passa pels centres comercials, es veu com la gent comença a arribar i a muntar-se les tendes de campanya. De matinada, algun treballador anirà passant per la cua i donarà números. Ho fan per a no sobrepassar la capacitat màxima del negoci, i quan obren les portes la gent entra per número.
Aquesta és la teoria. Ahir a Nova York no els va funcionar del tot. En un WalMart la gent va entrar de tal manera que literalment van esclafar un dels treballadors. Seguien comprant mentre els paramèdics intentaven reanimar-lo. No entenc com es pot arribar a aquests extrems. Us ho dic de debò. No se m'acudiria mai passar una nit al ras per ser la primera en comprar un producte. I encara em sembla més increïble que comprar passi per sobre d'una vida humana, que continuessin comprant mentre aquella persona estava estesa a terra.
I per a què quedi clar, no sóc pas cap santa. Ben entrat el vespre, ens en vam anar cap al centre de L.A. Fa molt de temps que volia comprar-me una bicicleta, i el cap de setmana passat se'ns va complicar i no ho vam fer. La veritat és que el John i jo intentem evitar les gentades, ens fan sentir incòmodes, i per això ens en vam anar tan lluny (és molt fàcil saber on anirà a comprar al gent i evitar-los).
Sorprenentment, érem els únics clients, vam tenir tots els treballadors per a nosaltres i vam poder mirar amb calma. I ens vam adonar que havíem escollit un bon dia quan a l'hora de pagar ens van dir els descomptes que aplicarien. Però arribar als extrems que us explicava em sembla impossible.
Algú creu que aquest esperit de consumisme se'ns esvairà algun dia?