Per fi! No havia sentit l'olor de la terra mullada des de febrer d'aquest any. Tots imaginem un paradís on no plou, les temperatures són sempre agradables i, com el meu marit, tots pensem: Califòrnia. Doncs us diré una cosa: trobo a faltar la fresqueta de la tardor.
Això de no veure prou núvols, tenir quatre gotetes d'aigua dues vegades l'any i ni tan sols gaudir d'un hivern com cal es fa moooooolt dur. Així que avui toca celebrar que per fi plou, i que hem deixat enrere 6 mesos de temperatures superiors als 30 graus. Apa!
1 comentari:
I jo amb el moc penjant...
Publica un comentari a l'entrada