dimecres, 22 d’octubre del 2008

Please use rear exit

Com us podeu ben imaginar, en una ciutat tan enorme com Los Angeles, el més habitual és anar a tot arreu en cotxe. El transport públic no és precisament el millor que he utilitzat: no arriba a tot arreu (ni molt menys) i la freqüència de pas podria ser mooooolt millor. A més, no té massa bona fama perquè es considera "de pobres". Evidentment, jo vaig en autobús a tot arreu que puc.
Un bitllet senzill costa 1,25$, un abonament per un dia 5$, per una setmana 17$. Els autobusos són més aviat petitonets: una porta davant i una porta darrere, i potser hi cabem unes 30 persones assegudes com a màxim. La idea és entrar per la porta de davant i sortir per la de darrere. Fàcil, oi?
A més, sempre has de pagar al costat del conductor (excepte abonaments mensuals que es compren a d'altres llocs) i només hi ha una màquina, així que toca pujar per davant. Si alguna persona en cadira de rodes puja al bus, és el conductor qui activa la rampa, a la porta de davant. Generalment, perquè funcioni bé hi ha de saltar una mica a sobre i solen passar 10 minuts fins que tothom ha pujat al bus i la rampa s'ha desplegat i replegat.
Cada cop que s'anuncia una parada, es menciona el famós "Please use rear exit". Sisplau, sortiu per la porta de darrere. He arribat a la conclusió que el 90% d'usuaris no saben on és la porta de darrere.
Tothom vol sortir per davant, així que els embussos són monumentals, i tothom vol pujar i baixar alhora. Fins ara, només he vist una conductora dient a la gent: "No, surti per darrere, sisplau". I gairebé se la mengen! És tota una aventura, però francament, m'agrada. La gent és molt més amable a l'autobús del que habitualment tothom pensa.
Sembla que la idea sigui: com que l'autobús és per pobres, només hi aniran immigrants, no es parlarà anglès, hi haurà estudiants amb pocs recursos, drogates i borratxos. Sí m'he trobat en problemes a Barcelona, mai a Los Angeles. Al contrari. La gent a l'autobús és més amable que les persones que habitualment trobes al carrer.
A més, no has d'esperar per fer girs a dreta o esquerra, que en cotxe de vegades fins i tot em fan por. La temperatura és ideal, no hi ha l'aire siberià que fan servir la majoria de cotxes, i em permet observar molt millor els entorns.
Ara només falta que tots entenguem això de rear exit.