Aquest era directament el titular després de la derrota incomprensible dels Lakers. Res de purple and gold pels colors de l'equip, no, directament fold, pleguen. Després d'una primera mitja part increïble, amb la millor defensa que havien tingut en molts partits, bon atac, un Odom inspiradíssim i molt encertats a l'hora de marcar, la catàstrofe.
La segona meitat, i sobretot el tercer quart, el van dominar els Celtics. La victòria és més que merescuda. Van superar un avantatge de 20 punts al primer quart i de 17 a meitat de partit, van anul·lar el Koco Bryant, el Pau es va encongir una miqueta, li van fallar els rebots, i van remuntar sense que res ni ningú, aparentment, els pogués frenar.
S'ha de ser sincer, van jugar de primera. I van tenir molta moral fins a l'últim segon del partit. La pena és que això ja els posa 3-1 en la final, i només els cal guanyar un partit més per ser campions de la NBA. Històricament, cap equip ha superat un resultat així, i la pressió pels Lakers es començava a notar. Veure'm què passarà demà diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada