diumenge, 1 de març del 2009

Canela








Us presentem la Canela. Fa 5 setmanes que és amb nosaltres. Igual que el Coco, ve d'una protectora. Encara s'ha d'acostumar a moltes coses: a nosaltres, a la casa, a tenir menjar i aigua fresca cada dia, a banyar-se, a veure altres animals al voltant... Hi ha molta feina per fer, i té un caràcter molt diferent al Coco, però estem molt contents de tenir-la.

A la protectora, tot està mooooolt organitzat. Gossos, gats, rèptils... Cadascú té la seva secció, i em sembla obvi i lògic. Però per exemple amb els gossos, no només hi ha una distribució per mida (grans, mitjans i petits), també els separen en mascles i femelles tot i que per llei tots els animals han d'estar esterilitzats.

D'això us volia parlar. Per llei, a l'estat de Califòrnia tots els animals domèstics han de ser esterilitzats abans de les 8 setmanes de vida. A no ser, com la Canela, que hagin viscut al carrer o els hagin abandonat i llavors els esterilitzen en arribar a la gossera i no se'ls pot adoptar fins que ja els hagin operat.

Si algú vol criar gossos, s'ha de demanar una llicència especial i s'ha de pagar un ronyó per tenir-la. A més, s'ha de dur els gossos a concursos i exhibicions. I això ja no em sembla ni lògic ni racional ni sensat. Si algú té un animaló i no vol que criï, es pot evitar, no? I si l'animal només te 7 setmanes i el propietari encara no ha pres una decisió, què? Potser per això la gent es planteja clonar les mascotes...

Hi ha un altre detall que us volia comentar. Quan vam signar els papers per endur-nos la Canela, ens van dir, molt seriosos: "Si teniu algun problema amb ella, la podeu tornar abans de 10 dies i podeu escollir un altre gos sense pagar". Què passa, que vénen amb garantia i es poden tornar a la fàbrica?

Evidentment que tenim problemes amb la Canela: va arribar a la protectora provinent d'una altra gossera, allà hi va arribar perquè vagarejava pels carrers i algú va avisar serveis animals, només es refia del John i de mi, i tot i això de vegades encara es pensa que la picarem i s'ajup amb les orelles baixes, té el costum de buscar menjar pel seu compte a la cuina, les escombraries o el carrer, té cicatrius a diverses parts del cos...

El propòsit d'adoptar la Canela era tenir un animal de companyia, sí, però volíem donar l'oportunitat a un animal a qui poguéssim donar una vida millor i no omplir les butxaques dels propietaris de puppy mills perquè seguissin abusant dels animals. Sabíem que hi hauria reptes, que no seria fàcil, que ens costarà molt educar-la...

No em sembla el missatge correcte. Si vas a buscar un gos a la gossera, saps què hi pots trobar. Però per començar, el personal no semblava conèixer massa els animals (a Barcelona els coneixien tots, de caràcter, vull dir), amb prou feines ens van donar informació sobre ella, i bàsicament tot es va reduir a "torneu-la si hi ha problemes". No!

Si voleu que els animals trobin una llar, no aneu per aquest camí. Si és un gos molt agressiu, el més possible és que el nou propietari torni a la gossera o que busqui un entrenador o un veterinari. Per què no oferiu un llistat d'entrenadors o especialistes en gossos amb problemes que puguin ajudar els nous propietaris? Si ja oferiu una llista de veterinaris que esterilitzen i vacunen a preus més baixos perquè col·laboren amb la gossera, per què no feu el mateix amb entrenadors?

Així arribarà el missatge. Doneu oportunitats als gossos de les gosseres, i si hi ha problemes de conducta, no el torneu: ajudeu-lo. Em vaig quedar ben parada. I més perquè el comentari que es va remarcar era que no hi havaia un càrrec addicional. És que tot es redueix als diners? Penseu una mica més en els animalons, que prou que s'ho mereixen.

També he de dir, però, que fan una cosa molt interessant: aproximadament sis mesos l'any, cada diumenge, fan maratons d'adopcions. Es seleccionen una sèrie d'animals de la protectora i es duen a un lloc predeterminat. Cada gos va acompanyat d'un voluntari, i la gent pot demanar informació sobre aquell animal en concret. Allà mateix es pot formalitzar l'adopció. Doncs va, si el que voleu és donar una llar als animals, no digueu a la gent que els poden tornar en 10 dies. digueu-los que si el gos no s'adapta i no es comporta, ajudareu a educar-lo.

1 comentari:

Patricia ha dit...

Hola Laura:
La Canela és molt bonica, es nota que está bé amb vosaltres es veu dòcil, suposo que tindrà dies de tot, però es el què tu dius, s'ha d'acostumar i vosaltres també us heu d'acostumar a ella.
Teniu feina!! però gratificant, els gossos ho noten qui els pot fer mal i qui no.
Enhorabona pel nou membre de la família.
Petonets.
PATRI