dijous, 26 de març de 2009

Viva Las Vegas

No tothom va a Las Vegas per jugar: nosaltres hi hem passat tres dies per qüestions laborals. Ara, la ciutat és tot un espectacle. Per anar de Los Angeles a Las Vegas és qüestió, bàsicament, d'atravessar el desert del Mojave. Pel camí hi ha unes quantes atraccions: el termòmetre més alt del món (no crec que el visiti massa gent, fa massa calor), la ciutat fantasma de Calico i la meva favorita, la carretera Zzyyzx (no és broma, existeix de veritat).

Si voleu saber com és la ciutat de Las Vegas només cal que mireu el començament d'un dels episodis de CSI. És exactament igual. Els casinos i els hotels més espectaculars es concentren al que en diuen Strip, i tot són llumetes i música. Els hotels són coneguts dintre i fora de la ciutat: Luxor, Flamingo, Stratosphere, Venetian, Mirage, Caesar's Palace... Cadascun està decorat d'una manera concreta, per fer una mica d'honor al nom que duen.

Cada hotel, a més, té una sala d'espectacles i fan representacions ben diverses. Hi ha diferents espectacles del Cirque du Soleil, durant un parell d'anys (funció gairebé cada nit) hi tenien la Celine Dion, i el meu favorit és sens dubte The Blue Man Group. Si alguna vegada fan bolos, us els recomano.

També hi ha entreteniments d'altre tipus. L'únic club Playboy és al Flamingo, i sí, sí, hi ha les noietes amb les orelles de conill i el pompon de cua. És relativament habitual veure ballarines de barra, i també hi ha força locals de strip-tease. A més, al Strip el més comú és que t'acabin donant un targetó per si vols escortes. Això sí que em sorprèn, no m'acaba de lligar amb la visió habitual que a Amèrica es té d'aquests serveis.

En realitat, Las Vegas és una fugida. El joc és legal a Nevada i a les reserves índies, perquè es considera que és l'únic font d'ingressos estable en aquestes comunitats. Els caps de setmana molts californians se'n van a Las Vegas, s'evadeixen de tot. I sí, també s'hi casen. Només cal una llicència de matrimoni, una anàlisi de sang i et pots casar vestit d'Elvis.

Pot passar que després trobeu la núvia, vestida de blanc immaculat, amb el mòbil a una mà i una cervesa a l'altra parlant al mig del carrer, i fent pauses esporàdiques per vomitar a una paperera. Mentrestant, el nou marit demana una altra cervesa a un quiosc del carrer. Aix, quin encant...

Imagineu-vos el resultat: divendres es fan quatre hores en cotxe a través del desert, evitant la carretera Zzyyzx, menjant al restaurant més popular, el Mad Greek, i s'arriba a Las Vegas per dormir en un hotel temàtic. Al dia següent, una mica de psicina sempre i quan no hi hagi vent o tempesta de sorra. Cerimònia vestits d'Elvis, cerveseta al carrer, visita al Club Playboy i al casino falta gent. Tornada diumenge, en hora punta, atrapats al Mojave.

Rieu, rieu, però és relativament habitual. I a més, vam disfrutar del canvi de temperatura: 29 graus durant el dia i 5 a la nit, acompanyats de vent i tempesta de sorra durant el viatge de tornada. Entremig, a la Universitat de Nevada i revisant un article. No vam jugar al casino, ni vam veure cap espectacle, ni vam anar al club Playboy, ni vam beure. És que sóm més aviat carques :) Però no deixa de ser tota una experiència.