Arròs i metralla

Em penso que us he comentat sovint com n'és d'activa la vida política d'aquest país. Ja sabem qui seria el vicepresident de cada partit, la setmana que just s'acaba hi ha hagut la convenció democràtica, ara començarà la republicana...

Però també hi ha històries polítiques passades. Recordeu el John Kerry? Casat amb la senyora Heinz-Kerry, de les salses? Resulta que aquest senyor havia lluitat a Vietnam i sembla ser que és la persona que ha aconseguit tres cors porpra més ràpidament (això de les condecoracions es veu fins i tot a les matrícules dels cotxes).

El cor propra es dóna als soldats que han estat ferits en combat. Una de les condecoracions la va aconseguir perquè en una explosió se li va clavar metralla al cos. Va anar al metge (suposo que és l'habitual en aquests casos) i literalment li va treure una peça de metralla del braç amb unes pinces i sense anestèsia i li va dir que s'ho fregués amb alcohol :)

Sentint la història ja començava a riure. D'una altra medalla no us en puc dir res, no en coneixien la història perquè semblava més normal. Però la següent val la pena llegir-la. No queda clar si eren pràctiques, recreacions o lluita real, però el fet és que en Kerry va llançar una granada que va esclatar. I va esclatar de tal manera que se li van clavar tot de cosetes al darrere -dic això per no dir cul.

Va anar al metge per poder tornar a seure i, oh sorpresa, no és metralla: és arròs! Resulta que no va llançar la granada als enemics, la va llançar a un camp d'arròs. Imagineu-vos amb quina força devien sortir disparats els grans d'arròs perquè se li clavessin en una zona tan delicada... En aquest moment em sembla que em van sentir riure fins i tot a Nova York :)

Però no s'acaba aquí, no. Per a què et concedeixin la medalla, un metge o un superior a l'exèrcit ha de fer un informe exposant les teves ferides. En Kerry ho va demanar i li van dir que com era arròs, que no. Just en aquell moment hi va haver un canvi i la persona que havia de fer l'informe va ser destinada a un altre lloc.

Sense vergonya, en Kerry va escriure ell mateix l'informe i el va passar per a què el signessin. M'heu de reconèixer que, fins i tot si és mentida o inventat o exagerat, la història val la pena. Espero que hagueu rigut tant com jo amb la imatge de l'arròs clavat al c** :)))