diumenge, 10 d’agost del 2008

Crisi hipotecària

Fa molt de temps que us volia parlar d'aquesta crisi, però volia esperar una mica per estar segura d'un parell de fets. És cert que el preu de l'habitatge ha baixat moltíssim en l'últim any i mig, però no de la mateixa manera en diferents estats ni tampoc en diferents comtats del mateix estat. Si els preus no haguessin baixat d'aquesta manera, no ens podríem permetre comprar una casa en aquests moments.
Per tant, dono per suposat que hi haurà molta especulació i que les persones o companyies que puguin, compraran cases en subhastes o a un preu baix per arreglar-les, esperar que pugin els preus i obtenir-ne benefici.
El fet que tantes persones hagin perdut la casa es deu sobretot al tipus de préstecs i hipoteques que els bancs oferien. Durant molt de temps es van fer hipoteques que cobrien el 100% del valor de la casa i les famílies no les han pogut pagar. En molts casos es tractava de famílies immigrants, a qui ara s'ofereixen cursos per saber com comprar una casa, com evitar perdre-la... Nosaltres hi hem anat, i en realitat la ciutat de Los Angeles ofereix aquest servei des de fa molt de temps. A més, ajuden a buscar el finançament adequat i ofereixen una mena de pisos de protecció oficial assequibles, però no és precisament que la gent tingui gaire informació sobre el tema.
Un altre factor a tenir en compte és que força famílies tenien una residència i compraven una segona, una tercera, una quarta casa que llogaven a d'altres persones per obtenir-ne un benefici. Ara han de trobar la manera de vendre aquestes propietats i només ho aconsegueixen reduint-ne el preu.
Segur que també heu sentit a parlar de bancs especialitzats en hipoteques que han fet fallida. Ara es parla molt de Fanny Mae, per exemple. Oferien hipoteques pel 100% del valor de la casa i ara estan en bancarrota perquè moltes famílies no han pogut pagar el deute.
A més, hi ha dos tipus d'hipoteques que els han afectat molt: 3/30 i 5/30. Bàsicament són hipoteques a 30 anys. Els primers 3 anys el tipus d'interès és fixe (5 anys en el segon cas) i després passa a revisar-se cada any. Han pujat els tipus d'interès de les hipoteques i les famílies no han pagat. Més cases al mercat i més cases que els bancs volen vendre per no perdre els beneficis. Ara s'estan venent les cases de les hipoteques 3/30 i suposem que aquesta crisi seguirà fins que no arribi el moment de les 5/30.
En altres casos, s'havien escollit hipoteques en què no es pagava part del capital, sinó que es pagava sobre els interessos; en realitat, el que passava és que no disminuïa el que es devia al banc, sinó que augmentava el deute.
Els preus del bitllet d'autobús no han pujat, els preus dels aliments han pujat només una mica (no tant com a Catalunya) perquè la benzina és més cara, però aproximadament seguim pagant la meitat per omplir el dipòsit del que es paga a l'altra punta del món. El que sí que preocupa és que aquí a Califòrnia no s'ha aprovat el pressupost anual.
L'any fiscal comença el juliol i encara no s'ha aclarit aquest pressupost, així que de moment, els funcionaris de l'estat cobraran el sou mínim i se'ls pagarà la resta quan es fixi el pressupost, i el governador es nega a signar cap llei. De tota manera, si l'Assemblea aprova una llei i el governador no la signa, al cap d'un número determinat de dies entra en vigor igualment. Així que ja ho veieu, és una situació ben curiosa.
A nosaltres, tot s'ha de dir, ens beneficia perquè podem comprar la casa. Ens fastigueja perquè el John és professor a la universitat i per tant funcionari de l'estat. Però cada mes podem estalviar una quantitat relativament important i no hem notat canvis especials en el nostre pressupost mensual (i creieu-me, pensant en la casa, controlem el que gastem cada mes al mil·límetre).
Ja veurem quina serà la següent fase d'aquest cicle.