Dimecres el John i jo anirem a l'última entrevista amb el servei d'immigració després de mesos interminables d'espera que em tenien ancorada indefinidament als Estats Units. No crec pas que m'expulsin del país perquè entre altres coses sóc aquí legalment, però encara no m'han donat la targeta de residència permanent.
Ja m'heu sentit a parlar del meu gos més d'una vegada. Fent plans, evidentment, he pensat en el Coco. Provarem de passar una prova per fer de voluntaris en un hospital de la zona: teràpia amb animals. Es busquen gossos amb un caràcter especial, que es deixin acaronar i que transmetin caliu humà per anar passant per les diferents zones de l'hospital on s'ofereix el servei i ajudar tothom que es pugui. I francament, crec que el Coco pot ser el gos perfecte per fer això.
Com a recompensa, avui hem comprat un llibre especial: The dog lover's companion to California. Ara ja sabrem tot el que cal en referència als llocs on podem anar amb ell: restaurants, hotels, activitats especials per a gossos, parcs i platges que admeten animals i que fins i tot en alguns casos són sense corretja, parcs nacionals que admeten també les passejadetes dels millors amics de l'home...
No li digueu al Coco, però. Encara no sap que farem de voluntaris junts i que esperem recompensar-lo i donar-li una vida digna. Després de rescatar-lo de la protectora i veure com es comporta amb les persones, el sisè sentit tan afinat que té per detectar quan algú necessita ajuda, s'ho mereix tot.
Achuchoncitos Cocoloco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada